“Només m’interessen les persones que estan al marge de la societat. Sento afinitat per la gent que no ha tingut gaires oportunitats a la vida. Sempre estic de la seva part. Potser és que els trobo més humans. Em preocupo per ells, i el que voldria sobretot és deixar constància de la seva existència”. Mary Ellen Mark (Pennsilvània, 1940 - Nova York, 2015) passava molt temps amb els marginats de la societat, abans que res escoltant-los i mirant-los, guanyant-se la seva confiança i molts cops la seva amistat. Les seves fotos ho reflecteixen. No hi ha cap foto robada: Mark assegurava que mai n’havia fet cap sense autorització. Els personatges gairebé sempre miren a càmera, s’exposen, i el que distingeix la seva mirada d’altres és el punt d’humanitat, de tendresa, de respecte i fins i tot de dolor que traspua. Fotògrafa reconeguda que va treballar per a grans revistes, va formar part de Magnum, va rebre nombrosos premis i va publicar fins a 18 llibres, Mary Ellen Mark tocava de peus a terra. “Qualsevol fotògraf que pensi que canviarà el món té un ego massa inflat”, deia en una entrevista a The New York Times Magazine el 1987. “Però la fotografia obre la perspectiva a algunes persones, les fa més comprensives i tolerants”.

Vaig trobar la Dina a la plaça. Acompanyava un senyor molt gran, amb cadira de rodes. Feia sis mesos que participava com a voluntària en el projecte Baixem al carrer, que s’encarrega d’acompanyar persones amb mobilitat reduïda a sortir de casa. Atreta per la seva força i generositat, vaig voler documentar-ho.

e