Les defenses de les dones canvien durant l'embaràs i la lactància, i això té beneficis tant per a la gestant com per al nadó. Quan una mare dona el pit, redueix el risc de patir càncer de mama, d'ovaris, de desenvolupar diabetis tipus 2 i d'hipertensió arterial. A més, afavoreix la nutrició i el sistema immunitari del nounat. Tot i que la ciència coneix àmpliament els efectes positius de la lactància, encara es desconeixen els motius que hi ha al darrere. Ara, investigadors dels Estats Units han descobert en un estudi que hi ha abundants cèl·lules immunitàries a les glàndules mamàries, algunes de les quals provenen de l'intestí de la mare i afavoreixen una millor salut tant d'ella com del seu fill.

"Et porto unes mugroneres perquè amb aquests mugrons que tens no podràs donar bé el pit"; "Si no pots donar el pit no passa res, li portem un biberó"; "La teva llet no l’està alimentant prou, et portem suplements de llet artificial". Aquestes són algunes de les frases que més sent la dona quan està intentant alletar. El que se suposa que ha de ser un moment de calma per poder esbrinar com alimentar amb el propi cos el seu nadó es converteix en un anar i venir de persones que opinen amb la intenció d’ajudar però, al final, sense aturar-se a escoltar i saber què és el que la mare necessita.

Mai hauria dit que la Guàrdia Urbana em perdonaria una multa de trànsit. Però aquella tarda del 10 d’agost em devien veure amb una cara tan desencaixada que l’agent no va tenir cap altra sortida que quadrar-se, dir "passi, passi" i fins i tot tallar el trànsit perquè pogués entrar com un llamp al pàrquing de la Quirón. L’Anna havia trencat aigües mentre jo era al gimnàs. Vaig sortir fent un esprint que ni Usain Bolt en les seves bones èpoques i vam arribar a l’hospital al cap de pocs minuts.

Després de seguir-se mútuament a Instagram, on compartien contingut similar sobre la maternitat, van quedar un dia per fer un cafè. Era l’any 2019. Des de llavors són amigues i col·laboradores i juntes han parit el pòdcast La vida secreta de las madres, que omple teatres quan va de gira, demostrant que es pot fer contingut d’èxit parlant de maternitats: "Nosaltres ja ho sabíem, que funcionaria, era la resta de gent que ho dubtava. Se n’ha de parlar encara que ens facin creure que no, que és de nínxol, però és mentida", reivindiquen.

Fa tot just dues setmanes, després d’un procés de mesos, el Leo, de 27 mesos, ja no pren mai el pit. Quan el Leo tenia poc més d’un any, a l’escola bressol els van dir que ja no calia que portessin biberons amb la llet de la Jana, la mare: “Aquí és quan decideixo consultar a una assessora de lactància per saber com fer els passos següents. No volia perdre la lactància, però volia reduir les preses”, recorda. El pla va ser donar pit només a casa, reduint-ho a l’hora d’anar a dormir, al despertar-se i alguna presa a la tarda. “Va anar molt bé que jo l’atengués per la nit quan es despertava i intentés calmar-lo”, comenta l’Abelardo, el pare. Ella reconeix que el procés ha estat dur, sentint-lo plorar des d’una altra habitació. Malgrat que el pare tenia cura del nen, la Jana se sentia culpable perquè el Leo no estava preparat, però alhora ella necessitava dormir, estava esgotada.

Cada cert temps, els nadons necessiten augmentar la producció de llet perquè els seus requeriments nutricionals s’incrementen a mesura que van creixent, segons explica la llevadora Laia Casadevall al seu nou llibre Maternidad consciente (Editorial Vergara). Això comporta més demanda de succió que ocasiona certa irritabilitat al pit, la qual cosa s’anomena crisi de lactància o brot de creixement. L’autora apunta que la demanda augmenta “durant tot el dia, la criatura està més irritable i demandant de pit, tant de dia com de nit”. Tot i això, sabent que les mares lactants fan el pic més elevat de prolactina (l’hormona encarregada de la producció) a la nit, durant les crisis de lactància “és normal que el nadó també ens demandi més durant la nit”. La primera crisi arriba entre les dues i tres setmanes de vida. El nadó vol estar-se al pit sempre, tot i regurgitar.

Una bona part dels pediatres aconsellen que, durant els primers mesos, la criatura dormi amb la mare o la persona que en pot tenir cura. Fent collit s'aconsegueixen tot un seguit d'avantatges per a la criatura. Però gairebé mai es té en compte que la mare o els pares tenen el costum de consumir pantalles de nit, al llit. Per tant, si es fa collit, la criatura està envoltada de pantalles: els mòbils, la tablet, el portàtil o l'smart TV dels pares, mentre s'adorm o quan està al pit de la mare, o quan ja està adormida.

Un 82,3% dels nadons nascuts a Catalunya són alimentats amb lactància materna al néixer. Quan els nadons tenen sis mesos, la lactància cau al 64%. Són dades extretes de l’enquesta de salut de Catalunya del 2021-2022. El 94% de les futures mares volen alletar, i el 60% d’aquestes deixen la lactància al cap de tres mesos per falta de suport personalitzat. L'OMS recomana una lactància exclusiva de mínim sis mesos i sovint és incompatible amb el permís de maternitat de 16 setmanes a l’estat espanyol. 

La Mireia Serra es va sentir jutjada quan, cinc mesos després del naixement del seu fill, va decidir passar de donar el pit a fer biberó. De fet, va adonar-se de la falta de referents. De la falta d’imatges. I va crear una etiqueta a les xarxes: #Totesleslactànciesmolen. La van utilitzar moltes dones que van compartir les seves experiències de maternitat. I ha acabat donant nom a un llibre coescrit amb la periodista Saioa Baleztena i que recull els testimonis d’una quinzena d’expertes. Avui, al ‘Ho faig com puc’, parlem de les claus d’una bona lactància amb les coordinadores del 'Criatures' i la periodista i escriptora Saioa Baletzena.

"La lactància ha de partir del desig inicial de voler-la fer. És la teva lactància i la teva decisió com a dona", diu Hortènsia Vallverdú, pediatra al CAP Horta (Barcelona), consultora de lactància (IBLC) i acompanyant de grups de suport a la lactància materna. Amb ella resolem els deu dubtes de lactància més freqüents, coincidint amb la Setmana Europea de la Lactància Materna.

“Vaig començar a gaudir de la maternitat quan vaig deixar de donar el pit”. Així de contundent s'expressa l'Anna Viladot, mare de tres fills. Entre un 5 i un 6% de les dones decideixen no donar el pit després de parir, segons dades de l’Associació Catalana de Llevadores, a les quals se sumen les que abandonen perquè no els ha satisfet o no els ha funcionat la lactància materna. Sovint, les que decideixen no donar el pit ni fer la primera presa són mares que han tingut una mala experiència amb el primer fill i no la volen repetir. És el cas de l’Anna. La seva filla tenia només vint dies, però no s’engreixava i malgrat que va provar de treure’s llet, no se n'acabava de sortir. Ho va passar malament perquè sabia que la lactància materna era el millor per al seu nadó i, més que jutjada, creu que es va sentir “autojutjada”. Amb el temps reconeix que potser no va tenir “la paciència que es necessita” ni tampoc l’acompanyament necessari a l’hospital, tampoc per mantenir una lactància mixta. Quan la nena va començar a prendre biberons va començar a créixer i ho va acabar deixant. Tot i això, quan va tenir la segona filla ho va tornar a provar, però s'hi va estar una setmana perquè no volia repetir els records que tenia de la primera lactància. I va ser en el tercer part que va decidir, directament, prendre’s la medicació per inhibir la pujada de la llet i fer lactància artificial des d’un inici.

Quan als cinc mesos de vida del seu primer fill, la Mireia Serra va passar a fer lactància amb biberó no només es va sentir "jutjada" sinó que es va adonar que a les xarxes no hi havia gaires referents ni tampoc imatges de dones donant feliçment el biberó als seus fills, com sí que n'hi ha de dones donant el pit. I així va néixer l'etiqueta #totesleslactanciesmolen per visualitzar "tota mena de lactàncies". "El que es veu sovint a les xarxes són lactàncies i maternitats molt ideals i boniques, i quan una fotògrafa a qui havia contactat per fer unes fotos em va explicar que a les mares que fan biberó els fa vergonya treure’l a les fotos va ser quan vaig decidir llançar l’etiqueta perquè mares amb diferents relats de lactància els poguessin compartir", explica Serra.

El deslletament és un procés pel qual tothom que hagi alletat haurà de passar i que no sempre és fàcil. En funció de quan, com i per què es necessita el deslletament es podria fer més o menys gradual. Cris Moe (@maretameva a Instagram), mare de tres fills i experta en maternitat i criança, diu que la mare pot ser flexible però no hauria de sobrepassar els seus propis límits. “A vegades arriba un moment en la lactància, quan el nadó es va fent gran, que les necessitats de la mare de posar un límit físic pesen més que les del nadó de seguir mamant. No podem esperar que el nadó ho entengui o ho accepti de bon grat, i el més probable és que ens ho faci saber mitjançant el plor”. Hi ha moltes mares que tenen por al plor del seu fill, però Moe ens recorda que s’ha de poder diferenciar els tipus de plor i el seu significat per poder acompanyar-los. Per seguir endavant sense por, culpa i neguit és bàsic entendre que deslletant no es desatenen les necessitats de la criatura sinó que es canvia la manera d’atendre-les.

El febrer passat The Lancet, una de les més prestigioses revistes mèdiques del món, va publicar tres articles sobre lactància materna, firmats per un grup d’experts dels cinc continents. Els autors analitzen les estratègies “altament efectives” utilitzades per la indústria de la llet artificial per a bebès (“llet de fórmula comercial”) i dirigides a les famílies, als professionals, als científics i als polítics, per impulsar un negoci en creixement amb un volum anual de vendes estimat en 55.000 milions de dòlars a tot el món.

L’Albert Guardia i l’Elisabet Lleyda van ser pares de l’Èric fa poc més de tres mesos. Per a ell, la paternitat era una de les experiències a les quals tenia clar que no volia renunciar i reconeix que no l'havia idealitzat. “Amb la Bet n'havíem parlat molts cops i crec que teníem unes expectatives força realistes”, admet. A més, comptava amb maternitats pròximes, com la de les seves germanes i la d’algunes amistats.

L’Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) ha fet pública aquest mes de juliol una nova recomanació oficial a l'informe Alletament matern i ús de la llet humana, que substitueix la versió anterior, del 2012.

Es coneix amb el nom d'agitació per alletament el rebuig inconscient i visceral que una mare que alleta pot sentir cap a la seva criatura. Es tracta d'un impuls incontrolable que ve acompanyat de culpa i vergonya. "I és un sentiment tan lleig i desagradable que ningú no en parla, perquè ¿qui és capaç de dir en veu alta que hi ha moments en què desitjaria que la seva criatura desaparegués o que algú se l'emportés del seu costat, i que quan demana el pit i es posa a mamar té ganes d'empènyer-la perquè no estigui a prop seu?", escriu Alba Padró, autora del llibre Som la llet (Rosa dels Vents). Aquesta experta en lactància materna prefereix parlar directament de "rebuig" en lloc de fer servir el terme agitació per alletament. En el seu llibre explica que aquest sentiment pot aparèixer en determinades circumstàncies, com la lactància amb nens grans, la lactància durant l'embaràs o la lactància en tàndem (quan es dona el pit a la vegada a un nadó i a un germà més gran).

La resposta és clara: no. No es pot beure alcohol durant l'embaràs ni durant la lactància. Ni tan sols una copa ocasional de vi o una cervesa, ja que "no hi ha consum d'alcohol segur durant l'embaràs", com indica Maia Brik, metge especialista del Servei d’Obstetrícia de l'Hospital de la Vall d'Hebron i investigadora del grup de recerca en medicina materna i fetal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). "No hi ha risc zero ni consum segur. S'ha demostrat que inclús una sola copa de vi o cervesa pot associar-se a algun problema, sobretot pel que fa al nadó. Depèn també de la predisposició genètica a patir malformacions i també hi influeix l'edat materna", afegeix. Un consum elevat s'associa a trastorns més greus, però "un consum moderat o puntual també s'associa a problemes", destaca Brik.

"La llet artificial sacia durant més temps", "La qualitat de la llet materna disminueix amb el temps" o "Els substitutius de la llet materna contenen substàncies que milloren el desenvolupament i la immunitat dels infants". Aquests són alguns dels missatges i falsos mites que les mares i embarassades senten sovint. De vegades venen de l'entorn, però segons un estudi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) també són eslògans als quals sovint recorre la indústria de la llet artificial per intentar col·locar els seus productes, encara que sigui a costa de fer dubtar les dones sobre la seva capacitat de donar el pit. L'informe assegura que les empreses de llet artificial i preparats per a nadons s'aprofiten de les estratègies de publicitat enganyosa, tot i que aquest tipus de missatges vulneren les normes internacionals sobre alimentació infantil. Malgrat tot, un 51% de les 8.500 mares i embarassades enquestades durant la realització de l'informe asseguraven haver rebut publicitat d'aquestes companyies per intentar convèncer-les dels beneficis dels seus productes enfront de la llet materna.