Óscar Salguero (Sabadell, 1998) treballa dur per convicció, sense tocar aigua per la normativa del desconfinament i amb la taula d'objectius mig buida. El seu cicle olímpic es va perdre en l'antiga normalitat i la contrarrellotge per a Tòquio 2021 està en marxa amb una part de ficció. El campió paralímpic de 100 metres braça demostra la transcendència de la gestió emocional en el marc del coronavirus. Les metes, les alegries i les frustracions respiren diferent (i més potents) a la superelit.

“Visc el dia a dia, l’espremo. Valoro tot el que tinc. És una de les meves coses innegociables. Sempre necessito lluitar per coses que m’apassionin i fixar nous objectius”. El mantra de l’Elena Congost (Barcelona, 1987) sembla recurrent, però no ho és. “No tinc més opció. La meva rutina canvia constantment i m’hi haig d’adaptar. O acceptes la realitat, o t’amargues”, confessa, directa, coherent.

Ignacio Ávila havia competit des de petit en proves d'atletisme. Va començar a córrer a l'escola amb el seu germà Abel, tots dos afectats per una malaltia degenerativa que els feia perdre visió progressivament. Ell va arribar més lluny, s'hi va dedicar i va participar en quatre Jocs Paralímpics, en els quals havia aconseguit una plata en el relleu 4 x 400 metres a Sidney 2000 i un bronze en els 1.500 metres a Pequín 2008.

Sarai Gascón, del CN Terrassa, ha aconseguit aquest dijous la medalla de plata en la prova dels 100 metres papallona, categoria S9, en els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro. La catalana ha acabat segona la prova, amb un temps final d'1:08.00, un crono només superat per la xinesa Xu Jianling (1:07.90). El podi l'ha completat l'hongaresa Zsofia Konjoly (1:09.21).

Sarai Gascón s'ha penjat una nova medalla de plata en la prova dels 100 metres lliures (categoria S9) als Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro. La nedadora del CN Terrassa ha completat la prova amb un temps d'1.02.81, i ha igualat el rècord d'Europa. És el segon metall que es penja la vallesana, que diumenge ja havia guanyat la plata als 200 metres estils.

Sarai Gascón (Terrassa, 1992) comparteix piscina al CAR amb els equips olímpics espanyols de natació sincronitzada i de waterpolo, un ambient motivador per a qualsevol esportista. El seu futur passa per l'esport o el magisteri. Mentrestant, ha acumulat set hores diàries d'entrenaments per preparar una cita en què vol treure's l'espineta i obtenir una glòria que se li va resistir als Jocs de Londres, on va penjar-se una plata i un bronze. Amb només 23 anys, afronta la cita al Brasil com una de les veteranes i favorites a endur-se les medalles d'or.