L’actor i exdiputat de Ciutadans Toni Cantó ha conduït ara la seva erràtica trajectòria professional cap a la televisió fent de presentador d’un debat al canal À Punt. És l’enèsim cop d’efecte de la televisió pública valenciana per desacreditar-se. Divendres a la nit va estrenar El debat preguntant-se “El feminisme està en crisi?” Òbviament, a Cantó el feminisme li importa un rave. Més aviat li fa rabieta, que és el que es va notar en la pantomima que va muntar. Amb l’ego inflat davant les càmeres, va orquestrar una fal·làcia que només buscava desacreditar el feminisme i ridiculitzar-lo. Les quatre tertulianes de la taula van participar d’una farsa, perquè és el típic programa al qual et conviden per utilitzar-te i no per escoltar-te. El cinisme de Cantó es va fer evident de seguida quan, després de presentar-les, va voler deixar clar que “en aquest programa no es negarà la violència contra les dones”. Una estratègia preventiva molt estranya i tendenciosa, que delatava que el plantejament del debat era enganyós. Advertien que no es negarien les xifres de dones assassinades (que només faltaria) per, tot seguit, carregar-se el feminisme. Enmig del xou tronat, amb un públic igualment manipulat, van fer un cara a cara en el qual participava un comunicador amb unes teories masclistes, ultraconservadores i xenòfobes. Van incorporar, via telemàtica, la intervenció de Juan Soto Ivars, que va presentar un llibre en el qual assegura que el baix índex oficial de denúncies falses per violència masclista és mentida i que les estadístiques reals són més elevades, amb molts homes víctimes de l’abús d’un sistema feminista esbiaixat.

La direcció d'À Punt. Aquest va ser el motiu que van esgrimir tant Carlos Mazón com l'entorn de Maribel Vilaplana per justificar el seu polèmic dinar a El Ventorro. Un àpat que no es va confirmar fins deu dies després. La periodista va demanar al president valencià que amagués amb qui havia dinat i així ho va fer ell fins que els mitjans ho van fer públic. No volia sortir esquitxada d'una tragèdia de la qual ella no sabia res. Per tant, calia donar una raó de pes per bastir un dinar que es va allargar gairebé quatre hores. Però aquesta oferta de Mazón ja li havia fet arribar dues setmanes abans. Concretament, l'11 d'octubre, divuit dies abans de la dana, segons ha pogut confirmar l'ARA i com ja havia apuntat Eldiario.es.

L'ombra de l'antic Canal 9 és molt allargada i els empleats d'À Punt, molts dels quals van treballar en l'antiga radiotelevisió valenciana, no desitgen que la cadena pateixi la degradació de la seva predecessora. Com a mínim, no amb el seu silenci i complicitat. És per això que aquest diumenge han omplert les xarxes de publicacions en les quals denuncien no compartir les pràctiques de la nova corporació.

Dijous al vespre, a À Punt, la televisió pública valenciana, la periodista Vanesa Sanchis va dur a terme l’entrevista institucional al president de la Generalitat, Carlos Mazón. A les portes del primer aniversari de la tragèdia de la dana, l’espectacle lamentable que van haver de veure els valencians va ser perquè els caigués l’ànima als peus.

La intenció del nou director general d'À Punt, Francisco Aura, de prioritzar el castellà per sobre del català en les emissions de la televisió pública valenciana ha generat polèmica. La diputada de Compromís Maria Josep Amigó ha fet públic a través de X diferents detalls de l'informe intern d'Aura que indiquen la intenció de marginar el català. "Objectiu: empobrir la llengua. No se n'amaguen gens", diu la dirigent valencianista a la publicació. Aura va ser nomenat a finals de gener d'aquest any.

Inspecció de Treball ha sancionat amb 50.000 euros À Punt pels riscos que van assumir part dels seus treballadors durant la cobertura dels efectes de la DANA del 29 d'octubre. Així ho ha avançat aquest dimarts Eldiario.es i ho han confirmat a l'ARA fonts de la radiotelevisió pública valenciana, que també han explicat que l'empresa pública ha recorregut la multa.

Més emissió en castellà i la porta oberta a programar corregudes de bous si aquestes són "rendibles". L'anunci de la fórmula amb la qual la nova direcció d'À Punt pretén aconseguir més audiència sembla que no passa per la innovació ni per diferenciar-se en una graella farcida de mitjans monolingües en castellà. Així ho ha deixat clar aquest dilluns el president de la cadena, José Vicente Ordaz, durant la seva primera compareixença a les Corts Valencianes.

Encara no sabem què va passar durant les cinc hores del 29 d'octubre passat que el president valencià, Carlos Mazón, va passar al restaurant El Ventorro, desconnectat de tot i de tothom, mentre la DANA arrasava el país i la gent moria. Se sap, això sí, que hi eren Mazón i una periodista, Maribel Vilaplana, a qui el president hauria ofert la direcció d'À Punt, el canal televisiu autonòmic, una oferta que ella hauria declinat. Vilaplana no ho ha confirmat ni desmentit, i ha fet per mantenir-se tant en segon pla com ha pogut, però sí que va declarar dues coses. Una, que tot el temps que ella i Mazón van estar junts (Vilaplana no va dir on), ell es va mostrar del tot tranquil i no va donar senyals que succeís res urgent ni anormal. I dues, que ella li va suggerir que fes servir més el valencià en les seves aparicions públiques. Mazón parla el valencià a la perfecció, però, com és públic i notori, en un 94,74% de les seves compareixences s'estima més utilitzar la llengua en què cantava al grup musical Marengo.

Si la setmana passada es confirmava el nomenament de l'excap d’informatius de la Cope a València Vicente Ordaz com a president del consell d'administració d'À Punt, aquest dimecres s'ha fet pública la proposta de designar com a nou director general de la corporació pública el periodista i exdirectiu de Trece Francisco Aura.

Poques setmanes. És el que hauran d'esperar el Partit Popular i Vox per controlar À Punt i introduir-hi tots els canvis que els permet la llei que van aprovar al juny. Entre algunes d'aquestes modificacions hi ha la difusió de continguts en castellà i l'aplicació de més control de la programació i dels serveis informatius, en el que molts ciutadans temen que suposi un retorn a les pitjors èpoques de l'antic Canal 9.

El director general d'À Punt, Alfred Costa, dimiteix del càrrec. Segons ha explicat la televisió pública valenciana, Costa ha enviat una carta a la plantilla en què argumenta la seva decisió per "motius personals" i assegura que és "irrevocable". La seva dimissió arriba després que la televisió arribés a xifres històriques d'audiència arran de la seva cobertura de la DANA. Precisament el dia 29 d'octubre, quan el temporal va arrasar nombrosos municipis valencians, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, hauria dinat amb la periodista Maribel Vilaplana per oferir-li dirigir la televisió pública. Així ho va traslladar el gabinet de Mazón que també va assegurar que Vilaplana va rebutjar l'oferta.

La nit del dimarts 29 d'octubre les xarxes anaven plenes de gent demanant ajuda o informant de coneguts o familiars desapareguts per la DANA i reclamant una atenció mediàtica que ajudés a difondre el seu missatge, ja que els grans mitjans estatals, que són els més vistos i seguits al País Valencià, en general i amb notables excepcions, com ara la SER i algun altre mitjà, hi passaven de puntetes. Qui sí que hi era des del primer moment era la televisió autonòmica, À Punt. A primera hora ja estava informant de la situació i fent seguiment de les inundacions a Utiel i Requena i, com bé s'ha recordat aquests dies amb un post que s'ha fet viral de l'entrevista amb la meteoròloga en cap de la cadena, Victoria Rosselló, al migdia des del canal autonòmic es va demanar a la gent directament que no sortís de casa perquè es preveia una riuada que seria grossa. El govern valencià, però, no mira À Punt. Si la manté, i a mínims, és gairebé per imperatiu estatutari, ja que no valora gaire la necessitat d'un ens informatiu autonòmic de proximitat que el seu soci de govern, Vox, reclamava tancar.

L’expresident valencià Francisco Camps ha intentat vetar un periodista durant una entrevista a la ràdio d’À Punt aquest dilluns. En concret, l'excap del Consell ha intentat fer callar el director de la Cadena SER al País Valencià, Bernardo Guzmán. “No li permet parlar. Vosté per què està ací?", li ha etzibat el polític conservador: “Vosté no parlarà de mi”. El dirigent del Partit Popular s'ha negat a respondre a les preguntes de Guzmán i l'ha criticat durament adduint que durant els últims quinze anys l’ha “atacat personalment i políticament".

A la segona anirà la vençuda. Si al desembre À Punt va sobreviure a l'intent del Partit Popular i Vox de modificar les majories per a l'elecció dels òrgans de direcció de la cadena, aquest dijous les dues formacions han anunciat el seu projecte de reforma de la radiotelevisió pública valenciana que passa, precisament, per reduir la independència del canal i permetre que l'empresa pública pugui ser controlada pels partits que donen suport al govern.

Cap col·laboració que evidenciï que el País Valencià, les Illes Balears i Catalunya comparteixen una llengua, una cultura i una història. Aquest és el full de ruta que el nou govern valencià del Partit Popular i Vox sembla desitjar implementar durant els pròxims quatre anys, en una estratègia que també inclou a À Punt. Així es desprèn almenys d'una esmena de les dues formacions al projecte de pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2024 que preveu que els 350.000 euros que l'administració valenciana transfereix a l'emissora perquè participi en la plataforma Bon Dia TV –que la cadena comparteix amb TV3 i IB3– es destinin a partir d'ara a la producció de continguts digitals en valencià per a infants i adolescents.

Primera pilota de partit salvada, però es manté el perill i encara queda molt joc per disputar. Aquesta és la sensació que ha deixat la reculada del Partit Popular i Vox, que han renunciat a implementar les mesures que havien anunciat per modificar les majories per a l'elecció dels òrgans de direcció d'À Punt i per reduir el pressupost de la cadena. Les iniciatives havien despertat la por de molts ciutadans i professionals a repetir la traumàtica i estigmatitzadora experiència de Canal 9.

Fernando Roig, president del Vila-real CF i de la companyia ceràmica Pamesa, va amenaçar i intimidar Gemma Guzmán, periodista de RTVE de Castelló, després d'un recorregut per les obres de l'Estadi de la Ceràmica. Al finalitzar, Roig va oferir una roda de premsa on, segons la informació del comitè d'empresa de RTVE, es va sentir fortament emprenyat per una pregunta que la periodista li va formular en relació a una informació publicada pel periòdic digital El Español la setmana anterior. Aquesta informació a la qual Guzmán feia referència estava relacionada amb una possible reducció de la productivitat de la plantilla d'alguna de les empreses del conglomerat de Roig que, segons el periòdic digital, podia ser de fins al 50%.

À Punt va assolir el passat dissabte 19 de març, dia gran de les Falles, el seu màxim històric amb una audiència mitjana del 8,4%. Durant la jornada, un de cada quatre valencians (1.302.000) van connectar amb la televisió pública. L'anterior rècord es va registrar el 31 de desembre del 2020 amb 1.061.000 espectadors. El pic de màxima audiència es va produir a les 14 h durant la retransmissió de la mascletà, quan la cadena va aconseguir el 33,4% de quota i 338.000 espectadors. Les bones dades es van prolongar durant l'emissió del Notícies Migdia, que va congregar de mitjana 145.000 espectadors (13,9%). 

El Pau és un dibuixant en crisi, però sobretot és un pare de família que intenta refer la seva vida després de la mort sobtada de la Raquel, la seva parella durant els últims 25 anys. El dol tampoc està sent gaire fàcil per als seus fills adolescents, l'Alba i l'Òscar, dels quals el Pau mai s'ha ocupat del tot. L'únic que l'ajuda a superar el tràngol és parlar amb la Raquel, amb qui conversa habitualment com si no hagués marxat. Ella esdevindrà un bàlsam per a la seva adolorida ànima i també una brúixola per trobar un nou camí. Aquest és l'argument de Després de tu, la nova sèrie d'À Punt, TV3 i IB3 que les tres cadenes estrenaran diumenge a la nit i que s'ha presentat aquest dimecres al Teatre Rialto de València.

La ràdio d'À Punt s'ha recuperat de la forta davallada patida durant el segon trimestre d'enguany i en l'última onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM) ha duplicat la seva audiència. En concret, la cadena va registrar 36.000 oients diaris, segons les xifres difoses per la cadena, tant de dilluns a divendres com en el conjunt de la setmana. Les dades reflecteixen un creixement del 100% de dilluns a diumenge, atès que es duplica la quantitat d’oients del segon trimestre de l'any, quan en va registrar 18.000. Més petit, tot i que també molt destacat, és l'augment en dies laborables, que s'enfila fins al 50%, passant de 24.000 seguidors diaris a 36.000.