El mes de març passat la consellera d'Educació, Esther Niubó, va anunciar al Parlament que aquest curs es farien proves de detecció de problemes d'aprenentatge a tots els alumnes de 1r i 3r de primària. Més endavant es va detallar que aquestes proves no serien obligatòries, sinó que es posarien a disposició de les escoles –públiques i concertades– per si, de manera voluntària, volien aplicar-les per veure la situació dels seus alumnes i prendre mesures. Finalment aquest diumenge el departament d'Educació ha comunicat en una nota de premsa que 450 escoles s'han inscrit al Programa de Prevenció i Promoció de l'Aprenentatge (APPA), el nom que es va donar a aquest pla de detecció. Aquestes 450 escoles representen només el 20% dels centres de primària que hi ha al sistema. Dit d'una altra manera, només una de cada cinc escoles s'han inscrit a l'APPA.

Pas important per avançar cap a l'escola inclusiva. A partir del curs que ve, a totes les escoles i a tots els instituts de Catalunya es faran cribratges a tots els alumnes per detectar possibles problemes d'aprenentatge. Tal com ha detallat aquest dilluns al Parlament la consellera d'Educació, Esther Niubó, les proves es faran quatre cops durant la trajectòria escolar entre primària i secundària. Tot plegat ha de servir per fer un "mapeig" de les diferents necessitats de suport educatiu dels alumnes dels centres catalans.

La Vanessa, de 40 anys, sempre havia cregut que era poc hàbil amb les matemàtiques. Però amb l'ajuda de la seva mare, que era mestra, i del suport d'altres professors va acabar llicenciant-se en una carrera científica a la seva Colòmbia natal. No obstant, continua tenint dificultats amb els números. "Si em preguntes quan és 8 per 5, he de començar a multiplicar 8 per 1, 8 per 2... fins a arribar a 8 per 5. Busco les eines per arribar-hi. I en tot el que són problemes, raonament o simplement comptar amb més de dos decimals, em perdo", explica.

El curs escolar s’acaba i el neguit arriba a moltes famílies davant les males notes que porten els fills a casa. Ni el menor se sent orgullós dels suspesos ni tampoc als progenitors els agrada haver de reconduir la situació, sovint, amb conseqüències. Un professor de reforç o menys hores de mòbil són algunes de les represàlies que s’apliquen a infants i adolescents per uns resultats que poden respondre a motius diversos: mals hàbits, problemes a la família, a l’escola, desmotivació o, fins i tot, un trastorn. Esbrinar què s’amaga darrere d’aquests deficients ha de ser, segons els experts, una prioritat per a la família; i parlar-ne amb escolta i l'acompanyament, també un requisit indispensable.

“Per què han de patir tant? ¿I si el sistema fos inclusiu i sabés entomar aquestes dificultats? Els infants amb trastorns d’aprenentatge tenen dret a viure la infantesa amb la màxima normalitat possible i també tenen dret a aprendre. I a jugar, i a riure. Que no els faci mal la panxa per culpa de les somatitzacions. Aquest serà un estudi que servirà perquè la gent sàpiga com patim les famílies al veure patir els nostres fills”. Neus Buisan, directora de l’Associació Catalana de Dislèxia, començava així la presentació –el novembre passat– de l’estudi El benestar emocional i la salut mental en infants amb trastorns de l’aprenentatge i les seves famílies: un abordatge integral, que començava a fer-se aquest mes de febrer.

Qualsevol mare o pare que tingui una criatura dislèctica sap que allò no significa únicament girar les lletres. La dislèxia, un trastorn que es caracteritza per una dificultat significativa en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, afecta les famílies de dues maneres molt concretes: emocionalment i econòmicament. L’escriptora Sandra Freijomil en parla al llibre El jugador dislèctic (La Campana), el testimoni d’una mare que acompanya el seu fill en el difícil camí que implica estar diagnosticat d’un trastorn de dislèxia. L’escriptura d’aquest text experiencial va sorgir com a manera de canalitzar les emocions del que li passava al seu fill.

L’Adriana no volia participar en l’extraescolar d’anglès. Quan havia de llegir en veu alta s’avergonyia, es posava una cuirassa i feia bromes per amagar el seu nerviosisme. La seva mare, Cristina Vallribera, va encarar l’estiu posant-se en guàrdia: estava a punt de començar 4t de primària i la feina seria més exigent i autònoma. A les vacances, mentre feien fitxes de reforç per llegir i escriure, va detectar més senyals preocupants. La nena s’angoixava molt quan sortien les b i les d als textos. “No hi havia manera que les distingís i es posava a plorar perquè no veia la diferència”, explica. Uns mesos després van diagnosticar-li una dislèxia “de manual”.

“La dislèxia és un trastorn d’aprenentatge d’origen neurobiològic que acompanya la persona durant tota la seva vida. Es caracteritza per problemes amb el reconeixement de paraules de manera precisa i fluida i per dificultats en l’ortografia i en la descodificació. Aquestes dificultats resulten d’un dèficit en el component fonològic del llenguatge”. Amb aquesta claredat ho explica la psicopedagoga i logopeda Mireia Sala, codirectora juntament la pedagoga i logopeda Carme Huguet de Trivium, l’Institut de Neurociència Cognitiva Aplicada a l’Aprenentatge, de Barcelona. Tòpics fora: no és una malaltia que es curi, ni les persones que tenen aquest trastorn veuen les lletres ballant sobre el llibre. És més complex.

Treballàvem en una sessió un nen amb dislèxia i jo. És un noi de 12 anys i fa primer d'ESO. Parlàvem de canvis necessaris en els seus hàbits de feina, d'esforç i també d'adaptacions. En un moment de la conversa, va plantejar una qüestió: per què a alguns alumnes se'ls passa de curs o tenen enriquiments en determinades assignatures? Li vaig explicar allò que ell ja sabia: que són promocionats perquè presenten capacitats elevades que fan recomanables aquestes adaptacions. Llavors ell va continuar amb el seu plantejament: i si hi ha alumnes que són promocionats a cursos superiors quan tenen altes capacitats, per què a mi, si soc molt bo en els esports, no em posen en un nivell més alt a educació física? A mi em va semblar molt coherent. I vosaltres no ho trobeu lògic? Sense saber-ho, acabava de formular una demanda des de la perspectiva de les intel·ligències múltiples proposada pel psicòleg i investigador Howard Gardner.

Gairebé un 30% dels alumnes de primària i de secundària tenen dificultats lectores que poden interferir en el seu aprenentatge i, per tant, convertir-se en la principal causa de fracàs escolar.

“Vaig viure com la Gris passava de suspendre diverses assignatures a treure’s el batxillerat, i quan la seva mare em va ensenyar les fotos de la graduació, se’m va posar la pell de gallina. També he vist créixer molts altres nens, com el Pedro i el Mikel, dos germans amb dislèxia i disgrafia, que van millorar molt després de fer els exercicis de la nostra aplicació, Piruletras”. Això és el que explica la Luz Rello, una investigadora en computerització multipremiada. Aquesta jove científica nascuda a Madrid, que va començar el doctorat al departament de tecnologies de la informació i la comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i continua com a investigadora postdoc a la Carnegie Mellon University de Pittsburgh (Estats Units), va ser escollida un dels millors joves innovadors per la MIT Technology Review, va obtenir el 2013 el premi a la Millor Investigadora Europea segons Euroscientist, i el 2016, el premi a la Innovació de la Fundació Princesa de Girona. Rello és dislèxica i ha dedicat els últims 10 anys a fer recerca en instruments per a la detecció i el suport a les persones amb dislèxia.

Antoni Bassas entrevista Luz Rello, jove investigadora madrilenya. Rello es va llicenciar com a lingüista a la universitat Complutense de Madrid. Va fer el doctorat en informàtica a la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona. El 2013 va guanyar el Premi Europeu a la Investigadora jove per un estudi centrat en la dislèxia. Va rebre de mans del rei Felip VI el premi de la Fundació Princesa de Girona. Actualment és investigadora a l'Institut d'Interacció Humana de la Universitat Carnegie Mellon, a Pittsburgh, Pennsilvania, als Estats Units. I és la fundadora de la organització sense ànim de lucre Change Dislèxia.

Avançament de l'entrevista d'Antoni Bassas a Luz Rello