Turquia, amb un Erdogan que vol autoproclamar-se pare dels musulmans, viu molt de prop el conflicte entre Israel i Palestina. Mentre les reivindicacions contràries als atacs contra el poble palestí se succeïen a la principal ciutat del país, Istanbul, el president turc sortia al pas amb declaracions pacificadores: “Com sempre diem, no hi ha perdedors en una pau justa”, deia. Un Erdogan poc incendiari i calmat feia justícia a un últim any en què s'havia acostat diplomàticament a Tel-Aviv. Un acostament que, fins i tot, donava pas al nomenament de caps diplomàtics entre països: l'any 2018 Ankara va expulsar l'ambaixador israelià per última vegada, i fins a l'any 2022 no n'havien tornat a tenir. Començava un idil·li que s'allargaria fins aquest mateix octubre: plans de visites mútues i converses amistoses. Fins i tot, quan el conflicte ja comptava amb centenars de morts, Erdogan oferia la seva ajuda: “Turquia està preparada per a qualsevol mena de mediació, inclosos els intercanvis de presoners, si les parts ho demanen”. Però tot va canviar.

És molt probable que l'any que ve els nord-americans hagin d'escollir entre un home de 78 anys, Donald Trump, i un altre home de 81 anys, Joe Biden, per liderar un país que té una edat mitjana de 39. No és cap excepció històrica: des de les societats tribals, passant per l'Antiga Grècia, fins a l'actualitat, la vellesa i la masculinitat s'han vinculat amb saviesa, prudència, temprança i criteri, qualitats que s'identifiquen amb un bon governant. Tampoc no és una excepció territorial: Xi Jinping té 69 anys i s'ha autodesignat president vitalici de la Xina, Vladímir Putin presideix Rússia als 70, Narendra Modi governa l'Índia amb 72, i Lula da Silva, al Brasil, amb 77.

Ja no són iranians ni iraquians. Els primers compradors d'habitatge a Turquia provenen de les gèlides terres russes. L'any passat es van fer al país eurasiàtic fins a un milió i mig de compravendes, i els estrangers en van representar el 4,5%: ells van ser responsables de la compra de 67.490 d'habitatges. I la nacionalitat que aquest any ha encapçalat el total de compres ha estat la russa, amb un total de 16.312 propietats. Per darrere, els més de vuit mil habitatges comprats per part d'iranians, o els més de sis mil d'iraquians.

Poder. Fa temps que Recep Tayyip Erdogan va baixar d’aquell al·legòric tramvia que l’havia de portar cap al poder turc. Era el 1996 quan un jove Erdogan, aleshores polèmic i popular alcalde d’Istanbul, explicava en una entrevista al diari turc Milliyet que “la democràcia és un tramvia, hi puges per anar allà on vols i després en pots baixar”. La democràcia com a mitjà, i no com un fi, es va convertir en l’instrument que ha transformat Turquia en les últimes dues dècades, i que ha convertit el país en una autocràcia i Erdogan en un líder autoritari, que ara ha de presenciar la tumultuosa sortida del poder d’alguns dels seus referents més immediats, de Bolsonaro a Trump. Per això, Erdogan està decidit a fer el que calgui per assegurar-se una victòria electoral a les presidencials de la pròxima primavera: intentar dissoldre el Partit Democràtic dels Pobles (HDP), el tercer més gran del Parlament, al qual acusa de tenir suposats vincles amb militants kurds; o apartar definitivament de la política l’actual alcalde d’Istanbul, Ekrem Imamoglu, del Partit Republicà del Poble (CHP), de centreesquerra, que el superava en popularitat a totes les enquestes. Imamoglu ha estat condemnat per insultar la junta electoral, i ara el ministeri de l’Interior li ha obert una altra investigació per suposada corrupció. Això ha deixat el bloc de l’oposició desorientat i incapaç de triar un candidat unitari que desperti les mateixes expectatives de canvi enmig de la pitjor recessió econòmica que viu el país des del 2001.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, continua elevant el to contra la guerrilla kurda del PKK després d'una operació de rescat fallida que s'ha saldat amb la mort de 13 soldats. Els soldats havien estat segrestats entre el 2015 i el 2016 i diumenge Ankara va anunciar que els havien trobat morts en una cova, després que el 10 de febrer l'exèrcit turc comencés una ofensiva per alliberar-los a les muntanyes de l'Iraq que les milícies kurdes fan servir com a base d'operacions. Mentre l'oposició demana explicacions, Erdogan ha promès aquest migdia intensificar l'ofensiva.

A mesura que s'ensorra la influència nord-americana a tot el món, la situació es torna més complexa davant la multiplicitat d'agents desitjosos de repartir-se el buit de poder. Fa només 19 anys, el conflicte de Nagorno-Karabakh –un enclavament armeni enclaustrat a l'Azerbaidjan– es dirimia en un despatx de Florida, on els presidents Heidar Aliyev i Robert Kotxarian van ser convocats per Washington sota l'ègida de l'Organització per la Solidaritat i la Cooperació a Europa (OSCE) per buscar una solució a un conflicte que data de finals dels 80. Fa uns dies era l'Iran qui entaulava contactes amb els dirigents dels dos països per calmar la tensió bèl·lica que ja s'ha cobrat un centenar de vides.

Donald Trump vol demostrar que és ell qui mana a l’administració nord-americana. Tot i que els assessors militars de la Casa Blanca s’hi han mostrat contraris, aquest divendres s'ha anunciat que els Estats Units han començat a retirar les seves tropes de Síria. En un breu comunicat, l’exèrcit informa que ha començat la retirada, tot i que no en precisa el calendari ni les localitzacions “per motius de seguretat operativa”. No va donar més detalls, però l’Observatori Sirià dels Drets Humans -una ONG amb seu a Londres que treballa amb una àmplia xarxa d’activistes sobre el terreny-apunta que deu vehicles armats i alguns camions havien abandonat la base de Rmelan, en el territori del nord-est del país sota control dels kurds. Segons diverses fonts, han començat a retirar material, però no soldats.

La retirada de les tropes nord-americanes de Síria anunciada per Donald Trump el 19 de desembre passat ha provocat tot un seguit de discrepàncies al si de Casa Blanca. Primer la dimissió del secretari de Defensa, Jim Mattis, que estava en desacord amb la postura del president nord-americà. I després les declaracions de l'assessor de Seguretat Nacional, John Bolt, que diumenge va contradir públicament Trump assegurant que les tropes nord-americanes tardarien "mesos, fins i tot anys" a marxar de Síria. Les paraules de Bolton, però, han generat una reacció airada del president turc, Recep Tayyip Erdogan.

Es filtra a la premsa turca l'enregistrament que revela els últims set minuts de vida del periodista Jamal Khassoggi. "M'estic asfixiant. Traieu-me la bossa del cap, soc claustrofòbic" són les últimes paraules del periodista saudita. Nazif Karaman, el periodista turc que ha accedit a l'àudio, ha explicat a Al-Jazira que Khashoggi va morir per asfíxia a causa d'una bossa de plàstic que li van posar al cap amb la intenció d'ofegar-lo.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ja va provocar un terrabastall a Berlín divendres durant el seu primer dia de visita oficial a Alemanya. I aquest dissabte ha tocat el torn a la ciutat de Colònia, al sud del país, on Erdogan s'ha traslladat per inaugurar la mesquita més gran d'Alemanya, amb 48.000 metres quadrats i una capacitat per a 4.000 fidels. Centenars de persones han protestat per la visita d'un mandatari que no és benvingut, i un espectacular dispositiu de seguretat ha convertit la ciutat en una zona gairebé fantasma. Fins i tot franctiradors s'han situat al capdamunt dels edificis per vigilar els carrers.

Fins ara havien estat només paraules de condemna per la decisió de Donald Trump de reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel. Però aquest dimecres els països musulmans han exhibit unitat i han declarat la part oriental de la ciutat capital de Palestina. “Declarem Jerusalem Est com la capital de l’estat de Palestina i convidem tots els països a reconèixer a l’estat de Palestina amb Jerusalem Est com a capital ocupada”, es llegeix ala declaració consensuada pels líder de 57 països de majoria musulmana. Dissabte, la Lliga Àrab no va passar de la condemna del gest de Washington i va evitar plantejar sancions als Estats Units, aliat de moltes de les monarquies del Golf, per exemple.

Turquia jutja avui un grup d'activistes dels drets humans enmig d'una gran expectativa tant dins com fora del país. Són els coneguts com 'els 10 d'Istanbul', detinguts al juliol acusats de pertànyer a la confraria de l'islamista Fethullah Gülen, considerat l'instigador del fallit cop d'estat del 2016, així com el proscrit Partit de Treballadors del Kurdistan i el DHKP-C, un grup armat ultramarxista.

L’últim episodi de la batalla diplomàtica entre la Turquia de Recip Tayyip Erdogan i els seus socis europeus té accent holandès. El govern de Mark Rutte ha prohibit aquest dissabte l’aterratge a l’avió en què viatjava el titular d’Exteriors turc, Mevlüt Çavusoglu, en al·legar que la seva presència “comportaria riscos per a l’ordre públic i la seguretat”. Per evitar problemes, la ministra de Família, Fatma Betul Sayan Kaya, que es trobava a Alemanya va anunciar que viatjaria per carretera fins a la localitat holandesa de Rotterdam.

Diputats del parlament turc han arribat aquesta nit a les mans, arran de la polèmica sobre la reforma constitucional proposada pel president, Recep Tayyip Erdogan, per donar poders executius al seu càrrec. El partit de govern, l'islamista AKP, ha presentat una bateria de reformes de 18 articles per canviar el sistema de govern de república parlamentària a presidencialista, en el marc de la deriva autoritària de l'executiu truc després del cop d'estat fallit del 15 de juliol.

Turquia va repatriar ahir el cos de l’ambaixador rus Andrei Karlov, assassinat dilluns a trets mentre presentava una exposició fotogràfica a Ankara. Les restes del diplomàtic van viatjar cap a Moscou després d’una cerimònia solemne que es va celebrar a l’aeroport i que va ser presidida pel subsecretari d’Exteriors turc. Karlov va ser acomiadat amb tots els honors en una terminal on imperava un dol rigorós: símbol de la voluntat turca de preservar les fràgils relacions diplomàtiques amb Rússia.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha triat Rússia per fer el seu primer viatge oficial des de l'intent de cop d'estat fallit del 15 de juliol. Erdogan s'ha reunit amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, a qui ha agraït que fos un dels primers líders mundials a fer-li costat la nit de l'alçament militar. La trobada ha iniciat la reconciliació entre els dos dirigents, amb una relació molt deteriorada per la guerra de Síria.