Els dies 9, 10 i 11 de març del 1966, una col·lectivitat heterogènia es va tancar als Caputxins de Sarrià. Eren estudiants, intel·lectuals, artistes, frares i periodistes que van desafiar Franco i van resistir tres dies al convent. Al febrer havien anunciat per tot arreu la constitució del primer Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). Als cartells hi havien revelat el dia i les intencions, però no el lloc on farien l’assemblea, i la policia no va aconseguir esbrinar-ho. Aquest dilluns, alguns dels que es van tancar aquell 1966, van tornar al convent en un acte organitzat pel col·lectiu Laude. Entre el públic que omplia la sala d'actes del convent, hi havia l'expresident José Montilla i l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias.

Aquest dijous ha mort el caputxí Joan Botam Casals als 97 anys, un referent del cristianisme catalanista i de l'humanisme espiritual, i un religiós compromès amb la lluita antifranquista. 

En temps de selfies i de política espectacle, qualsevol gest políticament significat esdevé vídeo a les xarxes, article als mitjans, renou d’equip de comunicació que reclama l’obertura de les aigües del mar de l’actualitat per donar pas a la solemnitat del líder o de la líder. En aquest context, que ens afligeix amb presses i tensions no sempre necessàries, s’agraeix un acte com el que va acollir aquest dimarts la UPF amb la presentació de Quan el franquisme va perdre la universitat, el llibre potser definitiu sobre la Caputxinada (Ed. Base). Se n’agraeix la naturalitat, el bioritme sènior de qui va fer història fa 55 anys i que potser en segueix fent avui des de la seva vida professional i, tanmateix, titubeja a l’hora d’encarar el micro i li dona humilment uns copets: “Se sent?”