LA SETMANA DEL CINEMA ALTERNATIU

Torna el Festival de Cinema Independent de Barcelona, que ja va per la 23a edició. Enguany, amb seccions a competició de llargmetratges i curts i una retrospectiva a Maurice Pialat. Heart of dog, de Laurie Anderson, inaugura el festival.

]]>

Els cordons de les sabates i una determinació ferotge. És tot el que va necessitar Sarah Kane per suïcidar-se el 1999. Tenia 28 anys, i una petita col·lecció de textos teatrals sorgits de la seva ànima ferida i la seva intel·ligència. Es va matar a l'hospital on l'havien ingressat dos dies abans per una sobredosi de pastilles. Les mateixes que li havien receptat per intentar calmar el llop que li udolava al ventre. La seva mort va atiar encara més el mite d'una creadora excepcional i despietada en la cruesa dels seus textos. Anna Alarcón l'evoca amb una veritat feridora a l'obra Psicosi de les 4.48, diumenge vinent al festival Temporada Alta (on el 12 de novembre es veurà una altra peça de l'autora, Cleansed, dirigida per Oskaras Korsunovas). És la seva obra testament, dolorosament autobiogràfica. Kane fa referència a una hora terrible: el moment en què es cometen més suïcidis perquè és quan s'extingeixen els efectes de la medicació nocturna. El text és com un ganivet esmolat en què conviuen un llarg crit de dolor i una demanda desesperada d'amor i comprensió.

]]>

Si es fes un rànquing de frases tòpiques d'actors, habitualment pronunciades en el marc d'entrevistes també tòpiques, aquesta disputaria el quadre d'honor: "M'encanta ser actor perquè em permet viure la vida d'altres persones". Atribuïu la declaració a qui més us vingui de gust, a l'intèrpret que us enamora o al que no podríeu suportar ni intoxicats de Lexatin. Ser un altre, vet aquí la clau de l'ofici. Deuen ser minoria els que no han parlat mai en aquests termes. Però és realment possible ser un altre? N'hi ha que no ho tenen tan clar, ni després d'haver portat l'intent a l'extrem. Gabino Rodríguez ha assajat una resposta en format artístic a aquest interrogant. Es titula Tijuana, i és una de les 32(!) obres que han d'acabar formant part del projecte La democracia en México, de la companyia Lagartijas Tiradas al Sol. La podreu veure aquests dies al festival Temporada Alta, juntament amb les altres dues peces ja acabades del projecte: Veracruz i Santiago Amoukalli.

]]>

El festival Temporada arriba a la 25a edició, però això no vol dir que els seus responsables facin concessions a l'hora de vantar-se'n gaire: l'espot de presentació dels 100 espectacles que s'hi podran veure ironitza sobre la grandiloqüència –i sobre la marca Espanya i sobre la banalització de la cultura– amb imatges kitsch de complexos turístics i parcs temàtics. "25 anys són una barbaritat", ha bromejat el director del festival, Salvador Sunyer, que també ha recordat com el va engegar de la mà de Josep Domènech i el desaparegut Quim Masó, i l'arrelament del festival en el territori. "La mirada de l'espot parteix de la idea que als països del sud d'Europa la cultura és una cosa inútil i supèrflua i elitista, i això ha anant deixat pòsit en la població", ha criticat Sunyer, que ha definit la cultura "com l'única ànima que té un país, l'únic que el cohesiona, i al nostre país correm el risc de desmuntar-la".

]]>