L'expansió de BonÀrea més enllà de Catalunya té parada obligatòria a l'Aragó. La companyia amb seu a Guissona (Segarra) porta des del 2019 construint un macrocentre de producció i logística al municipi d'Épila, a la província de Saragossa, que ha de servir per abastir els supermercats de l'empresa més enllà del mercat català.

El grup agroalimentari BonÀrea preveu invertir durant aquest any 116 milions d'euros. Així ho han explicat, a la junta d'accionistes celebrada aquest dijous, el president i el conseller delegat de la companyia, Jaume Alsina i Ramon Alsina, respectivament. Aquestes inversions es dedicaran a reforçar el creixement de les diferents línies de negoci de l'empresa i a ampliar la xarxa comercial per tot el territori estatal.

Bones notícies a bonÀrea, que va tancar el 2024 amb un benefici net de 88,8 milions d'euros, un 9,3% més respecte de l'exercici anterior. A més, va assolir una facturació de 2.680 milions i va crear 538 llocs de treball, segons ha informat la companyia aquest dimarts a través d'un comunicat.

El grup agroalimentari bonÀrea celebra aquest divendres amb una nova obertura que ja compta amb 600 botigues a tot l'Estat, de les quals 451 són a Catalunya. L’any passat, l'empresa va inaugurar 16 nous punts de venda a Catalunya, complementant en total 36 noves obertures a tot el territori espanyol. Aquest divendres, amb la inauguració d'un nou establiment a la població de Pedrola, a Saragossa, el grup agroalimentari arriba ja a les 600 botigues.

En el context actual, en què els consumidors valoren cada cop més l'origen, la sostenibilitat i la qualitat dels productes, bonÀrea s'ha consolidat com un referent en el sector agroalimentari. Amb un model d'integració vertical únic al món –que l'empresa ha anat forjant al llarg dels anys– el grup agroalimentari ha aconseguit revolucionar la manera com consumim i produïm aliments, mantenint un ferm compromís amb l'entorn rural, la sostenibilitat i la qualitat. bonÀrea, que compta amb 65 anys de trajectòria, va néixer amb la vocació de crear un futur amb més possibilitats per a la comarca de la Segarra, "un entorn rural en risc de despoblació on molts veïns decidien marxar cap a grans ciutats a causa de la falta d'oportunitats", explica a l'ARA el conseller delegat de bonÀrea, Ramon Alsina.

El lliurament a domicili s'ha convertit en un servei indispensable per als supermercats. Fer la compra per internet o per telèfon i demanar que els hi portin a casa és un hàbit que s'està instal·lant cada dia més entre els consumidors. Actualment, la compra en línia suposa ja entre un 2,5 i un 5% del total del volum de negoci que generen els supermercats, i es preveu que aquesta xifra superi el 6% de cara a l'any vinent. És per aquest motiu que el servei d'entrega a domicili també passa a ser una característica a tenir en compte per part dels consumidors a l'hora de decidir a quin súper comprar.

Un de cada deu immigrants que viu a Catalunya treballa a la construcció, el doble que el percentatge dels que tenen ciutadania espanyola. Una persona nascuda fora de la península té tres vegades més possibilitats d’acabar de cambrer que no pas un jove nascut a Catalunya. Entre les que netegen la llar, les probabilitats es multipliquen per sis. Tres de cada quatre estrangers fa feines elementals, són operadors de maquinària o bé treballen en l’agricultura, la restauració i la construcció. Amb els d'aquí, la xifra baixa al 42%. Són dades extretes de diversos estudis de CCOO que posen en relleu la dificultat d’accedir a feines qualificades per part de la població immigrada.

La crisi energètica, que ha disparat els preus del gas, l’electricitat i el combustible, ha passat factura a BonÀrea, que va tancar l’any passat amb una retallada del 15% en els seus beneficis (fins a situar-los en 65 milions d’euros) tot i haver facturat un 13% més, fins a superar els 2.000 milions per primera vegada.

Jaume Alsina (Guissona, 1934) no és un home que s’hagi prodigat als mitjans de comunicació. Ell ha dedicat la seva vida a la feina: al desembre farà 87 anys, però l’edat no és un impediment perquè segueixi sent el president de BonÀrea, empresa que ell va cofundar el 1959. L’empresa va néixer dedicada al pinso i avui és un colós català de l’alimentació, amb 1.984 milions de facturació (i gairebé 300 milions més si s’hi afegeix la cooperativa que encara tenen dedicada a la producció d’animals), una xifra que supera còmodament la d’altres gegants com Planeta, Mango o Roca. Però BonÀrea té les seves particularitats: l’empresa ha nascut en una comarca com la Segarra, cosa per la qual a priori pocs haurien apostat. Avui és la segona comarca amb menys atur de Catalunya: la majoria treballen a BonÀrea. Als seus escorxadors s’hi sacrifiquen 200.000 animals al dia. Una altra obsessió: els costos, que l’empresa ha retallat fins l’últim cèntim per poder vendre més barat. Tampoc tenen deute. Reneguen dels bancs i tot el seu creixement el financen amb els diners que van guanyant. I l’última particularitat: no és una empresa familiar però està fortament governada per la família Alsina, en aliança amb altres famílies de la comarca.

Totes les empreses que conformen bonÀrea Agrupa tenen una missió principal: “Donar suport al sector agropecuari amb el manteniment de la població rural, mitjançant una gestió eficient i sostenible, amb la simplificació dels processos productius, la reducció de costos, les màximes garanties sanitàries i funcionar sense intermediaris, per tal d’oferir productes alimentaris de la màxima qualitat, saludables i al millor preu”. I és així com es configura el model de negoci, amb una producció totalment integrada i gestionada en economia circular, i amb el més alt compromís amb els nostres entorn i societat.