Com molts descobriments en ciència, aquest també va ser fruit de l’atzar. Un dia qualsevol, Rosa Fernández estava mostrejant al Montseny amb altres membres del seu equip quan una mena de filet a l’aigua del riu Tordera li va cridar l’atenció. Després d’observar-lo amb curiositat, la biòloga de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC-UPF) va decidir agafar-ne una mostra. Un cop al seu laboratori, ubicat a la Barceloneta, va descobrir amb sorpresa que aquell filet era un cuc fins a aquell moment desconegut, el qual han batejat Gordionus montsenyensis, i que té un comportament veritablement fascinant.

Les papallones són clau per predir els efectes del canvi climàtic i totes les conseqüències que pot tenir en la biodiversitat. Per què? Doncs perquè són insectes molt sensibles als canvis de l'entorn. En el seu estat larvari depenen exclusivament d'un reduït nombre de plantes per sobreviure i, per tant, si desapareixen o n'hi ha menys, les papallones se'n veuen directament afectades així com quan les condicions del medi es modifiquen pel clima: pluges, sequera, temperatura o pol·lució. Per altra banda, són fàcils d'identificar i, a més, com que n'hi ha de moltes espècies engloben un espectre ampli d'hàbitats.

Estem immersos en una crisi ambiental global en què la pèrdua de biodiversitat mereix una menció especial. L’extinció d’espècies, la degradació dels seus hàbitats i la pèrdua dels vincles que s’estableixen entre elles malmeten el teixit de la vida al nostre planeta a un ritme cada cop més accelerat. Aquest diagnòstic és clar i compartit, tant per la comunitat científica com per les iniciatives internacionals on estan representats la major part dels governs mundials. El problema és que la societat actual està desconnectada de la natura, ha decidit prioritzar el benefici a curt termini i el creixement econòmic, deixant de banda el manteniment de les funcions, les estructures i els processos naturals sobre els quals es fonamenta la vida al nostre planeta. 

Fa només un segle, el 15% de la superfície de la Terra es feia servir per a cultius i ramaderia. Actualment, el 77% de la terra (sense comptar l'Antàrtida) i el 87% dels oceans ja han estat modificats per l'impacte directe de l'ésser humà. O dit d'una altra manera, només un 23% de la superfície terrestre i un 13% dels oceans romanen intactes, segons un estudi publicat el 2018 a la revista Nature. L'estudi científic ubicava sobre el mapa aquests espais, i partint d'això, amb motiu aquest divendres del Dia Mundial de la Terra, hem fet un recull d'imatges que en mostren alguns.

A la natura, molts animals són presa d’altres animals que se n’alimenten. Les relacions entre els depredadors i les preses són crucials per a l’equilibri i el bon funcionament dels ecosistemes. Per evitar ser detectats, la coloració de molts animals els permet camuflar-se amb l’entorn, la qual cosa fa que predominin els tons crus, terrosos i grisencs. Tanmateix, n’hi ha d’altres que fan tot el contrari: exhibeixen colors vius i brillants, molt contrastats, que són fàcils de veure. Aquests animals fan servir un altre mecanisme de protecció: fabriquen i acumulen substàncies tòxiques que poden provocar dolor i malestar a qui se’ls mengi, i fins i tot causar la mort als depredadors que s’atreveixin a caçar-los. En aquests casos, els colors llampants serveixen d’avís.