L’activisme i la reflexió sobre qüestions socials són el segell de la companyia de Clara i Ariadna Peya. Les Impuxibles han tocat el tema de la salut mental (Suite TOC núm. 6), del suïcidi (Harakiri) i dels trastorns alimentaris (Fam) i a la nova proposta ens parlen de les addiccions en general i de les drogues en particular amb l’encertat títol de Caramel.

Tot el que no és centre és perifèria, però no totes les perifèries reben el mateix tractament. Hi ha comarques sovint oblidades per les programacions culturals, fins i tot a l’estiu, que és quan els festivals musicals apareixen com un miratge i, moltes vegades, desapareixen sense deixar cap empremta. Precisament per "relligar la geografia perifèrica" amb la creació artística dels Països Catalans que no ocupa el mainstream va néixer Perifèria Cultural, un cicle codirigit per Marçal Girbau i Estel Solé. La idea és reivindicar els marges, contribuir a teixir complicitats culturals i escampar-les pel país, de l’Urgell a l’Alt Empordà, del Pallars Sobirà al Vallès Oriental, de la Vall d’Aran al Lluçanès.

Allau de moments memorables al Mercat de Música Viva de Vic. Hi ha hagut revolta artística, reparació, catarsi i eufòria amb Paula Valls, Clara Peya i La Ludwig Band, i l'alegria encomanadissa de la big band The Gramophone Allstars. Hi ha hagut també cançons acabades d'estrenar que ja fan olor de cim artístic, interessants dissenys escènics, una sonorització exemplar al Teatre L'Atlàntida i la màgia que només es produeix quan l'artista converteix els espectadors en protagonistes actius.

Clara Peya (Palafrugell, 1986) entoma les pors i les violències que l'encotillen, les transforma i qüestiona el totalitarisme del concepte de perfecció en un disc titulat Corsé (Vida Records), que presenta aquest divendres, 15 de setembre, al Mercat de Música Viva de Vic. Aquesta vegada, el repte de la pianista inclou també la decisió de fer que cadascuna de les tretze cançons les canti una veu diferent, unes en català i d'altres en castellà. Hi participen Sílvia Pérez Cruz, Albert Pla, Ferran Palau, Marina Herlop, Salvador Sobral, Anna Ferrer, Pol Batlle, Leo Rizzi, Ede, Momi Maiga, Iris Deco, Maren i Àlex Serra.

"Naixem fent música, i amb música ens acomiadem", ha dit Joan Manuel Serrat en rebre el Premi Alícia a la trajectòria que atorga l'Acadèmia Catalana de la Música. I tot seguit la cantant Queralt Lahoz ha fet una magnífica versió de Pare, el clam ecologista de Serrat. Han sigut dos dels moments més emocionants de la gala de lliurament dels Premis Alícia 2023 que s'ha celebrat aquest dimecres a la sala Oriol Martorell de L'Auditori de Barcelona, i que ha comptat amb la presència de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Serrat, que ha fet un breu parlament en què ha lloat el talent i la dedicació dels premiats, és el quart artista reconegut amb el premi a la trajectòria després de Jordi Savall, Maria del Mar Bonet i Pau Riba.

La pianista Clara Peya (Palafrugell, 1986), Premi Nacional de cultura 2019, és una de les artistes més interessants del país. Ho és tant per la música que fa, col·lisió de pop, pianisme, jazz i electrònica, com per la naturalesa d’un discurs que entoma les complexitats de la vida sense fugir d’estudi. “El que m’agrada més del món és fer música”, admet. Aquesta és l’expressió artística amb què s’explica i es qüestiona, a vegades amb una visceralitat emprenyada com va fer al disc Estómac (Satélite K, 2018), i d’altres sense tanta estripada, com passa a Perifèria (Vida Records, 2021), l’àlbum la gira del qual tanca aquest dijous a la Sala Apolo amb les entrades (18 euros) exhaurides.

La cantant Judit Neddermann i l'artista i activista Martí Sancliment s'han arromangat per aixecar un nou festival musical, el Floral, que se celebrarà del 20 al 22 de maig a Vilassar de Mar i a Vilassar de Dalt. "El nom és per les flors, una activitat molt important a Vilassar", informa Neddermann. El festival, pensat amb perspectiva de gènere, inclou les actuacions de Clara Peya, Rita Payés, Núria Graham, Claraguilar i el quartet vocal Seasons.

El Pallars Jussà tornarà a gaudir aquest juliol de les actuacions de primeres espases del mon de la música, gràcies a la represa del Talarn Music Experience. El festival arribarà a la cinquena edició i comptarà amb els concerts de Maika Makovski (9 de juliol), Els Pets (10 de juliol) i Clara Peya (11 de juliol). Una de les principals novetats d'enguany és que en comptes de fer-se a les mateixes instal·lacions de Lo Quiosc, l'establiment d'oci i gastronomia situat a la vora del pantà de Sant Antoni que organitza el certamen, es farà a l'aparcament, per poder complir amb les mesures de seguretat sanitàries a què obliga la pandèmia.

La realització de Jep Jorba i la direcció artística i coreogràfica d'Ariadna Peya sumen talents en el videoclip de La niña, el primer senzill del nou disc de Clara Peya, Perifèria. L'àlbum el publicarà Vida Records al febrer de 2021.

Clara Peya

Sala Barcelona al Castell de Montjuïc. 2 de juliol del 2020.

El cicle de concerts Sala Barcelona es va inaugurar dijous al pati d'armes del Castell de Montjuïc amb l'actuació de la pianista Clara Peya i una sensació d'alliberament. "Fer concerts en streaming ha sigut una experiència nefasta", va dir la pianista, i el públic va reaccionar amb una ovació. Algú ho havia de dir. Ara que la música en directe intenta tornar a ser música viva, els concerts en streaming s'associen a un confinament que ningú vol repetir. Hi ha ganes de pell, no de wifi. Clara Peya va expressar un sentiment segurament compartit per les 400 persones que van exhaurir les entrades i que estaven repartides pel pati d'armes del castell com illots d'un arxipèlag irreal de tan real com és: tothom assegut en cadires, bona part al voltant de taules i prenent alguna beguda i algun aperitiu en una nit gens calorosa. "És molt dur veure-us tan separades. Ho entenc, però no em representa", va lamentar Peya, novament capturant l'estat d'ànim de la distensió. Així són els concerts aquests dies, un aiguabarreig d'alegria i gestos reprimits.

]]>

El 2019 també ha sigut l'any de Clara Peya, premiada i reconeguda arreu gràcies a discos com Estómac i a la feina escènica que fa amb la seva germana Ariadna a Les Impuxibles, amb projectes com Suite TOC. Ara publica A A (Analogia de l'A-mort) (Satélite K, 2019), un disc de piano i subtileses electròniques que, diu, només tocarà una vegada en directe: aquest divendres a la sala Utopia 126 de Barcelona.

]]>

Des de fa un parell d’anys, la ciència-ficció i l’impacte social de les noves tecnologies persegueixen Marc Artigau en els seus processos creatius. El 2018 va explorar els camins dels robots en un futur amb Alba (o el jardí de les delícies) al Teatre Nacional de Catalunya i ara, un any després, el dramaturg porta al Maldà L’habitació buida, una distopia futurista en forma de musical i amb una partitura creada per Clara Peya.

]]>

‘Suite TOC núm. 6’

Sala Beckett. 21 de març

21 de marçUn punt d’exorcisme i una allau de sinceritat banyen la nova proposta de les germanes Clara i Ariadna Peya. Un exorcisme sobre la malaltia mental que preocupa, debilita, confon, però que al mateix temps es converteix en protagonista d’una creació plena d’energia i humanisme, i també de reivindicació, perquè, sense assumir que tots patim algun problema mental com deixa entreveure el text de María Velasco, és ben cert que la societat genera depressions, angoixes i desficis a tota màquina que deriven fàcilment en malalties, estiguin diagnosticades o no.

]]>

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va anunciar dimecres els 44ens Premis Nacionals de Cultura i no es pot dir que no s’hagin esforçat en equilibrar totes les balances: al palmarès hi ha paritat, diversitat generacional, distribució territorial, el binomi tradició i avantguarda, i fins i tot una obertura inèdita cap a la gastronomia.

]]>

El Festival Independent del Vallès, l'Embassa't de Sabadell, ha anunciat els primers noms de la seva 11a edició. Kazy Lambist, Ferran Palau, Delaporte, Joe Crepúsculo, Cala Vento, Germà Aire, Clara Peya, Carla, Lasers i Cariño actuaran el 14 i 15 de juny al recinte de La Bassa de Sant Oleguer de Sabadell. Hi haurà tres escenaris, els dos principals i el Club, un espai paral·lel de música electrònica ininterrompuda.

]]>

01

]]>

REW

<<

Des de petita, la Clara Peya s’ha sentit culpable per haver accedit “a molts privilegis” per dret de naixement. Filla de metges benestants, per fi ha aconseguit fer que la consciència de classe es desplacés del sentiment d’obligació al de responsabilitat. La reivindicació i el compromís són part de la seva vida i la seva feina. Com a pianista i compositora (acaba de publicar el seu vuitè disc, Estómac, amb Satélite K) i amb Les Impuxibles, la companyia teatral que comparteix amb la seva germana, la ballarina Ariadna Peya, 15 mesos més gran.

]]>

La pianista i compositora Clara Peya no es pot estar quieta dalt de la cadira, però no només perquè és un nervi, sinó perquè té pressa per canviar-ho tot. “S’ha de fer bum”, diu amb un cop de braç horitzontal. “El teatre català està fet per i per a homes blancs. Això no genera referents, no crea nous públics... I canviar els referents vol dir canviar-ho tot”, diu taxativa. Peya és una de les ponents de la jornada Mutare organitzada per la Fundació Carulla. Es tracta d’analitzar quin és el paper de la cultura dins la societat i com pot ser un element de transformació social, explica la directora de la fundació, Marta Esteve. Per això neix Mutare, que ha posat en contacte els agents dels sectors social i cultural en una Antiga Fàbrica Damm plena a vessar (hi ha representants de la Sala Beckett, el Festival Òpera de Butxaca, el Centre Cívic Convent de Sant Agustí, etcètera). “La cultura és una eina, i és el llenguatge en què és més fàcil de comunicar-nos sobretot en barris diversos com el Raval”, certifica Oscar Esteban, de la plataforma Tot Raval.

]]>

El guitarrista barceloní Sergi Boal publica aquest divendres el senzill 'If you take the world' amb el segell Microscopi, però abans en llança el videoclip dirigit per Daniel Tello. En aquesta cançó l'acompanyen Clara Luna (veu), Clara Peya (piano) i Dimitri Dolganov (violoncel), còmplices d'una proposta delicada que fa una crida a l'esperança en temps convulsos.

]]>

CLARA I ARIADNA PEYA Amb la Clara Peya qualsevol límit es presenta com a fàcilment franquejable. Fins i tot sembla voler-se fondre amb el piano quan inclina el cos endavant mentre de les tecles que prem n'emana una melodia delicada, lírica i lluminosa. Diu que és una "punki romàntica", i potser alguns la consideren massa sentimental, però la tendresa no la fa dòcil. Entre el pop, el jazz i la cançó i amb un peu en el teatre musical, ara s'endinsa en un camp més experimental i a principis del 2017 presentarà un disc que incorporarà el live electrònic. No pot parar. La podeu veure els dies 10 i 11 de setembre a Tàrrega amb Les Impuxibles, la companyia que té amb l'Ariadna, la seva germana coreògrafa, presentant Limbo, un espectacle de fusió artística que s'interroga sobre la transsexualitat i en què l’esbufec del cos en moviment se sobreposa a les veus i el piano en directe. El públic queda totalment atrapat en aquesta sinergia. "A la dreta, els lavabos de dones; a l'esquerra, els lavabos d'homes". I els cossos entortolligats comencen a destriar-se violentament. "Jo? Jo no dubto", diu la veu protagonista.

]]>