1. Per què cada dia ens llevem amb el relat de Donald Trump? Mentre Europa dorm, el president dels Estats Units firma decrets executius, fa rodes de premsa i deixa anar estirabots com els ases els pets. Un rere l’altre, sense importar-li el rastre ni la flaire. Se li’n fot que la justícia, els drets humans o la realitat frenin els seus plans en qualsevol àmbit. Ni construirà la Riviera mediterrània a Gaza, ni aconseguirà la pau a Ucraïna amb dues trobades a soles amb Putin, ni esborrarà les persones transgènere del mapa i, fins i tot, està per veure que pugui recuperar les canyetes de plàstic que van tan bé per als granissats però tan malament per al planeta. Però no deixa de sorprendre que digui el que digui Trump sigui notícia. Sovint la primera, la de portada, la que obre informatius i telenotícies. El seguidisme adotzenat del periodisme a Europa és, també, per fer-nos-ho mirar. Tanta atenció al tarambana és desmesurada. Col·laborem a entronitzar l’estupidesa, devaluem el nostre entorn i ajudem a crear monstres que, en nom de la por i de l’odi, fan el joc a opcions que ens allunyen dels valors democràtics a passes de gegant.

No hi ha dubte que les paraules inicials del jihadista condemnat pel 17-A Mohamed Houli en la seva compareixença a la comissió d'investigació del Congrés, acusant directament el CNI de conèixer les intencions de l'imam de Ripoll, suposen un terratrèmol polític. Les seves paraules exactes han estat: "El CNI tenia coneixement de les intencions de l'imam i van permetre que vingués i ens mengés el cap. Ho dic ara i no abans per temor a represàlies o que em pogués perjudicar, però ja estic condemnat i no tinc res a perdre". Un terrorista té la credibilitat que té, i de les paraules de Houli es desprèn una certa intenció autoexculpatòria quan acusa Abdelbaki es-Satty d'haver "menjat el cap" als nois de la cèl·lula, i també és cert que no compta amb cap prova documental, però tot i així el seu testimoni resulta impactant perquè és algú totalment aliè a la batussa política que des de l'inici ha rodejat aquest cas.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha registrat la demanda dels pares del nen de tres anys que va morir assassinat en els atemptats del 17 d'agost del 2017 a la Rambla de Barcelona. Aquesta notificació del tribunal suposa el primer pas per intentar que la justícia europea aclareixi els interrogants sobre el 17-A que els pares de Xavi Martínez creuen que encara no s'han resolt.

"Molta foscor, molt caos": això és el que li ve al cap cada vegada que pensa en què va fer un membre de la seva família el 17 d'agost del 2017. "No l'hi desitjo a ningú", afegeix. És una familiar directa d'un dels terroristes que van sembrar el terror a la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils en dos atemptats que van matar 16 persones i en van deixar 345 més de ferides i afectades, segons la sentència de l'Audiència Nacional. Ella, que demana que no se la identifiqui, ha intentat continuar amb la seva vida, però admet que li ha costat. Només ara, sis anys després d'aquell fatídic dia, ha decidit parlar amb l'ARA.

Cinc anys i nou mesos després dels atemptats del 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils, on van morir assassinades 16 persones i un total de 345 van resultar afectades (segons la sentència de l’Audiència Nacional), Catalunya continua sense tenir un protocol específic per a atemptats terroristes i una oficina pròpia d’atenció a les víctimes. I l’entitat ciutadana que durant tots aquests anys ha suplert aquesta funció i ha atès la majoria dels afectats pels atacs ha dit prou. Aquest dijous la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) ha anunciat la seva dissolució per forçar la Generalitat a fer aquest pas: "No podem perpetuar en el teixit associatiu una anomalia", subratlla la vicepresidenta de l’entitat, Elisa Micciola.

La Unitat d’Atenció a les Víctimes del Terrorisme (UAVAT) que encapçalen Sara Bosch i Robert Manrique, es va crear poc després dels atemptats de Barcelona i Cambrils davant la necessitat d’atendre les víctimes dels atacs. Treballen directament per les 74 víctimes defensades al judici per l’Associació 11-M i d’altres que no surten a la sentència, però en aquests cinc anys han arribat a atendre 217 persones. Ara encaren un moment clau, perquè quan la sentència de l’Audiència Nacional sigui ferma, caldrà començar la feina per oficialitzar el reconeixement dels afectats.

El comissari Eduard Sallent és el número 2 dins del cos de Mossos d'Esquadra que comanda Josep Maria Estela. Amb ell, que treballava a l'àrea d'intel·ligència fa cinc anys, repassem aquell fatídic 17 d'agost, què en vam aprendre i com es duu a terme ara la vigilància antiterrorista a Catalunya.

Aquests dies es compleixen cinc anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i les víctimes segueixen queixoses no tan sols pel trauma viscut aquell dia sinó també perquè no han trobat durant aquest temps un acompanyament públic adequat. Hem fallat com a societat a l’hora de donar servei amb rapidesa i empatia a les persones que van patir, de manera directa o indirecta, aquells atemptats, unes víctimes que tampoc s’han sentit rescabalades en la sentència, que ha rebutjat condemnar els dos supervivents de la cèl·lula de Ripoll pels assassinats i els ha rebaixat la pena. 

L'última sentència de l'Audiència Nacional sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost del 2017 –que rebutja condemnar els dos supervivents de la cèl·lula de Ripoll pels assassinats i els rebaixa la pena– ha caigut com una galleda d'aigua freda entre les víctimes del 17-A, que arrosseguen cinc anys de lluita, desgast i revictimització als tribunals. El pronunciament d'apel·lació es pot recórrer al Tribunal Suprem, però la majoria dels afectats no ho farà. Segons fonts judicials consultades per l'ARA, tant el gruix de la setantena de víctimes representades per la Unitat d'Atenció a les Víctimes del Terrorisme (UAVAT), com l'Associació 11-M Afectats pel Terrorisme i l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), que exercien d'acusació popular, no han fet el pas.

Va ser l'últim detingut pels atemptats del 17 i 18 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils –en els quals van morir 16 persones i diversos centenars van quedar ferides– i s'ha convertit en el primer a quedar en llibertat. L'Audiència Nacional ha excarcerat Saïd ben Iazza, l'home condemnat a vuit anys de presó per col·laborar amb la cèl·lula de Ripoll. Els va deixar la documentació i una furgoneta per comprar el material que els terroristes van fer servir per fabricar explosius amb els quals volien atemptar a la capital catalana el 20 d'agost. L'explosió del xalet d'Alcanar on el grup preparava el material va acabar amb aquest pla i va precipitar els atacs de la Rambla de Barcelona i el passeig Marítim de Cambrils.

Daniel Pedrosa és una de les 345 víctimes reconegudes a la sentència del 17-A, però la Unitat d’Atenció i Valoració als Afectats pel Terrorisme (UAVAT), que ha agrupat molts dels afectats pels atemptats dels dies 17 i 18 d’agost del 2017, no sap qui és ni on viu. Només en saben el nom i els cognoms, l’única informació que apareix al text de l’Audiència Nacional. L’assessor de la UAVAT Robert Manrique explica la dificultat per trobar algú que, en aquest cas, comparteix el nom i el primer cognom amb un expilot de motociclisme. “No és el pilot. Potser és espanyol o potser és d’un altre país. No ho sabem, ni tampoc si estava a la Rambla, a Cambrils o a Alcanar”, diu Manrique. La situació es repeteix amb unes 250 víctimes que surten a la sentència però que la UAVAT no sap on són.

La sentència dels atemptats de Barcelona i Cambrils va posar per primera vegada sobre paper el nom de les 338 víctimes directes dels atacs terroristes del 17 i 18 d’agost del 2017. Durant més de tres anys, la investigació judicial havia obviat aquest punt perquè partia de la premissa que els autors dels assassinats estaven morts i no se’ls podia jutjar. La sala va mantenir aquest criteri en la sentència, però va voler valorar les víctimes. I per primer cop després de més de tres anys va plasmar en un llistat la seva identitat i les lesions patides. Aquest reconeixement obre la porta als afectats a obtenir la condició de víctimes del terrorisme, però el camí no és fàcil.

"Estem molt contents perquè apareixen els seus noms, se'ls reconeix com a víctimes. Tant de bo els poguéssim tornar la vida, l'única cosa que podem fer és recordar-los. Estem molt satisfets. Els brindem la sentència com un reconeixement al seu dolor, a la seva entrega, perquè amb l'entrega de la vida han demostrat que un estat de dret és la cosa més valuosa que pot tenir un ésser humà". Així és com la Fiscalia ha celebrat la resolució judicial sobre els atemptats del 17-A en una roda de premsa sorprenent, molt poc habitual, pensada per posar en valor la sentència i que no passi inadvertida. Les portades dels diaris a Madrid aquest divendres hi passaven de puntetes.

Quina setmana més intensa: la constitució del nou Govern, els indults i la sentència de l'atemptat de Barcelona i Cambrils, i amb la pandèmia minvant de fons. Ahir vam entrevistar Dolors Sabater, la presidenta de la CUP al Parlament, que dimecres era al carrer plantant cara als Mossos, que protegien un desnonament. Tothom està davant les seves contradiccions: la CUP colla Esquerra i afirma que no li agrada Jaume Giró com a conseller d’Economia, però, en la mateixa entrevista, Sabater arriba a considerar més progressista el govern Esquerra-Junts que no pas el PSOE-Podem d’Espanya..., gràcies als acords amb la CUP.

El recorregut judicial de la sentència del 17-A no ha acabat: les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils recorreran la decisió. Així ho ha anunciat l'advocat dels familiars d'algunes de les víctimes, Jaume Alonso Cuevillas, que ha afirmat que la decisió del jutge Guevara és "la constatació de la decepció" que ja es temien. En declaracions a l'ACN, el lletrat ha dit que no es descarta que el cas arribi a Estrasburg i que s'estudia que "justícies d'altres països" investiguin els punts foscos que queden oberts en els atemptats, en referència, ha dit, a la mort de l'imam de Ripoll. La sentència dona per fet que és mort, malgrat que Cuevillas va posar-ho en dubte durant el judici.