Després del cop d’estat del 23-F, només una trentena d'implicats en la revolta van ser jutjats, dels quals bona part van rebre indults totals o parcials, o bé van obtenir reduccions de pena i llibertat anticipada durant els anys següents. Tot i la gravetat dels fets, el govern espanyol i part de l’establishment defensaven que, després de consolidar la democràcia, calia rebaixar la tensió amb l’exèrcit.

El 23 de febrer del 1981, el general Alfonso Armada va entrar al Congrés amb una idea "de govern de salvació nacional" i en va sortir detingut, després que el cop d'estat fracassés, entre altres, per les disputes entre colpistes. Segons s'ha anat publicant des de llavors, aquell executiu hauria tingut el mateix Armada com a president del govern, al costat dels socialistes Felipe González (vicepresident econòmic), Gregorio Peces-Barba (Justícia), Javier Solana (Transports) i Enrique Múgica (Sanitat); dels diputats comunistes Jordi Solé Tura (Treball) i Ramón Tamames (Economia); dels de la UCD Pío Cabanillas (Hisenda), José Luis Álvarez (Obres Públiques), Miguel Herrero Rodríguez de Miñón (Educació i Ciència) i Agustín Rodríguez (Indústria); dels representants d'Aliança Popular Manuel Fraga (Defensa) i Manuel Saavedra (Interior); d'altres militars com José Antonio Sáenz de Santamaría (Autonomia i Regions) i de representants de la societat civil, com l'exministre franquista José María López de Letona (vicepresident econòmic), Carlos Ferrer Salat (Comerç), Antonio Garrigues Walker (Cultura) i Luis María Anson (Informació).

Si un indult s'ha tirat per la cara a Felipe González des que a El hormiguero es va posicionar frontalment en contra de concedir la mesura de gràcia als presos polítics catalans, és el del general Alfonso Armada. El 1988 i quan encara li quedaven 19 anys de condemna per complir per l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981, el govern socialista va aprovar l'indult (que havia rebutjat abans en quatre ocasions). "El govern ha escoltat l'informe del ministre de Defensa i ha decidit atendre la proposta del Tribunal Suprem", va justificar el 24 de desembre l'aleshores portaveu de l'executiu espanyol, Rosa Conde. L'informe del Suprem, a diferència del que ha emès ara per als dirigents independentistes, argumentava motius d'"equitat", un cop comprovada "l'evident reinserció del condemnat" i avalava per unanimitat la concessió de l'indult. El consell de ministres no ha de justificar la seva decisió més enllà de si s'ha pres "per raons de justícia, equitat o utilitat pública”.