Per als joves és positiu i necessari que tinguin referents als quals seguir, els ajuda a construir la seva identitat, imaginar-se diferents possibilitats, trobar motivacions i saber cap a on anar. “El més important seria tenir diversos referents i que siguin humans i imperfectes, així es converteixen en una guia en la qual poden emmirallar-se i no en una pressió a qui imitar”, proposa Sylvie Pérez Lima, psicòloga col·legiada i professora de la UOC. Però com són els ídols dels joves a l’era digital?

Salt és conegut avui en dia per ser el municipi amb la renda per càpita més baixa de Catalunya. També una de les viles amb més concentració de població migrant: prop del 40% dels veïns són de nacionalitat estrangera. Però el que els titulars han obviat els darrers anys és que gairebé la meitat de la superfície d’aquest poble són encara hortes i deveses. La séquia Monar, en paral·lel al riu Ter, marca la frontera entre el Salt construït i la zona agrícola. Poques instal·lacions la superen, tret d’un gran institut construït sobre terrenys fèrtils. Situat a la frontera amb Girona, envoltat de verd i amb unes magnífiques vistes de la Mare de Déu del Mont, hi ha el Vallvera. Un centre de secundària i formació professional amb més de 1.200 alumnes inaugurat el 2008 que contrasta amb l’entorn per ser un gran centre de xapa grisa amb un pati ple de formigó. “A l’hivern és una nevera i a l’estiu un forn, no hi ha terme mitjà!”, lamenta el director, Ferran Maimir, que s’ha estrenat aquest curs amb una direcció molt encarada a treballar per la renaturalització del pati, però amb un mètode diferent: que sigui el mateix alumnat el que construeixi l’ombra amb les mans.

Dormir bé és cabdal, ja que dormir permet al cos i a la ment recuperar-se i funcionar correctament. En el cas dels infants, el son adquireix una importància encara més gran perquè és clau per al seu coneixement i desenvolupament cognitiu. Segons expliquen a l'Escola de Salut de l'Hospital de Sant Joan de Déu, els nadons i els infants necessiten un son profund i reparador per processar el que han après durant el dia, consolidar la memòria i desenvolupar les seves habilitats motores i emocionals. En l'adolescència, els canvis hormonals propis d'aquesta etapa poden fer que tinguin dificultats per mantenir horaris de son adequats i això pot tenir conseqüències sobre el seu estat d'ànim i sobre el seu rendiment escolar.

Amb tres mesos, el Pau feia la croqueta i amb nou ja caminava. De ben petit xerrava pels colzes. Llegíem molt plegats, i això, a més de reforçar el procés de lectoescriptura, també va reforçar els vincles, la curiositat i la imaginació. Sortia de casa corrents i sempre li brillaven els ulls.

A casa la Marta, amb dues nenes, la roba no ha suposat una gran despesa. Al llarg de tota la infància han anat aprofitant tot allò que ha deixat de fer servei a les filles dels amics o a cosines. Els n’ha arribat pels descosits i, per això, ja de ben petites, totes dues nenes, han pogut escollir què els agradava i descartar el que no. Els compraven, tan sols, les peces més bàsiques com són les malles, que difícilment es poden arribar a heretar. Tant la gran, de 12 anys, com la petita, de 8, han coincidit d’uns anys ençà en una cosa: no han aprofitat els pantalons de tub perquè, a banda de no trobar-los còmodes, els han arribat quan ja es tornen a portar els pantalons amples o acampanats.

Era el que esperava escoltar. La professora d'alemany, a l'Escola Oficial d'Idiomes, ens va demanar que opinéssim sobre la voluntat de Sánchez de restringir l'accés a les xarxes als menors de setze anys. Els debats que es proposen a les classes d'idiomes són sempre igual d'avorrits: canvi climàtic, intel·ligència artificial, noves tecnologies... Exhalo. Aleshores algú va dir que era fortíssim que els nens creixessin amb accés directe a pornografia, gravant-se executant balls lascius a TikTok, enganxats a la pantalla i fent-se bullying telemàtic. I algú altre va respondre que a la seva època ("a la meva època!") tot això ja passava en altres formes. Era el que esperava escoltar, sí, però expressat en l'alemany que sabem parlar en aquella aula.

El meu fill porta un any creant música instrumental amb l’ordinador. Hi ha un salt quàntic respecte al que jo feia quan vaig començar. Ell, amb 12 anys, està fent coses que jo feia amb gairebé 30 anys. És increïble, l’evolució. Ja ha escoltat molta música i molt trencadora. Es fixa molt en els detalls, treballa ràpid i de manera intuïtiva. Se centra en la tria correcta de sons i que la cançó soni interessant. No té en compte la part de mescla com a element separat sinó que ho fa tot alhora. Ho veu com un tot.

Si els meus fills em senten dir això del prime, fan mala cara i marxen avergonyits del meu costat.

La batalla de França per allunyar els nens i els adolescents de les pantalles i les xarxes socials ha fet un pas més enllà. L'Assemblea Nacional ha aprovat aquesta mitjanit una llei que prohibeix l'accés a les xarxes socials com TikTok, Facebook o Instagram als menors de quinze anys i l'ús del mòbil als instituts. La llei encara ha de passar pel Senat per poder ser aprovada definitivament, però el president de la República, Emmanuel Macron, ha demanat que es tramiti d'urgència perquè sigui aprovada definitivament en poques setmanes i pugui entrar en vigor l'1 de setembre.

“Em sentia molt diferent de tothom, tenia la sensació de sentir-me dèbil a l'escola i vaig desenvolupar ansietat i molts sentiments de tristesa”, explica la Mireia, que ara té 23 anys i recorda com va ser gestionar l’ansietat i la depressió durant l’adolescència. “Em quedava a classe, no sortia al pati, arribava tard, no tenia ganes de parlar amb les amigues. Tot semblava normal, però internament estava malament i em vaig anar aïllant”, comenta sobre els atacs d’ansietat que van aparèixer als catorze anys i que no va poder verbalitzar fins als setze.

Tots hauríem de dormir una mica més, sobretot entre setmana. El que no és normal és veure les cares d’alguns alumnes a primera hora del matí. Sense comptar els que directament es queden adormits o arriben tard. Molts es lleven sols a casa i amb les presses no esmorzen i tampoc tenen temps de preparar-se res per menjar a l’hora del pati.

Austràlia acaba de convertir-se en el primer país del món que prohibeix l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. El diagnòstic és clar: les xarxes socials majoritàries han esdevingut tòxiques perquè només cerquen el lucre a qualsevol preu, encara que sigui a costa de la salut física, mental i relacional de qui les utilitza. El que rebutgem és el model de negoci, basat en l'addicció i l'explotació de dades. I aquí rau l'error australià: en lloc d'atacar aquest model gravitatori que atrapa els usuaris, n'han expulsat els usuaris mateixos.

Ona Lloveras va néixer amb la síndrome de Shwachman, un trastorn hereditari rar que provoca que ni el pàncrees ni la medul·la òssia funcionin correctament. Va ser diagnosticada a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, als dos anys. Fins als sis, l’Ona va estar ingressada a l’hospital constantment per neutropènia, anèmies, bronquitis i infeccions diverses, fins que als 12 anys la medul·la va començar a fallar i va fer una mielodisplàsia força greu, una mena de preleucèmia. L’abril del 2013 van comunicar a la família que l’única solució era fer un trasplantament de medul·la, ja que la quimioteràpia en el seu cas no solucionaria el problema. No en van trobar cap de compatible i aleshores, el 27 de maig del 2013, van decidir fer un trasplantament de cordó umbilical. A posteriori, l’Ona –que aleshores tenia 13 anys– va estar molts mesos ingressada i aïllada a l’Hospital Vall d’Hebron, primer pel mateix trasplantament i, després, pel rebuig intestinal i de pell i el gran nombre d’infeccions a què es va enfrontar. “Després d’un munt de coses que ja no vull recordar, vaig poder tornar a casa”, explica ara. Això sí, matisa: “L’ingrés domiciliari no va evitar un munt d’anades i tornades a l’hospital i haver-me de prendre moltíssima medicació”.

“L’etapa tranquil·la per definició”. Així és com detallen alguns manuals i guies l’etapa dels infants que va dels 6 als 12 anys, i que coincideix amb la de l’educació primària. Tot i que potser no ho és tant com sembla. “És una etapa més difuminada que les altres. De fet, la majoria d’estudis i programes d’intervenció es concentren en la primera infància o en l’adolescència, deixant aquest període en un segon pla. Però és una etapa crucial per al desenvolupament cognitiu, social, emocional i físic, i representa una finestra d’oportunitat per a la promoció de la salut i la prevenció de problemes futurs. Fer-la visible és essencial”, assenyala Anna Estapé, pediatra especialitzada en educació emocional, dermatologia i criança respectuosa.

Hi ha una generació que viu amb l’aigua al coll i el cor accelerat. Una generació que ha crescut entre pantalles i incerteses, que mira al futur amb un somriure cansat i una pregunta als llavis: “Com hem d’aprendre a viure si tot sembla massa?”

La preadolescència és una etapa que, segons el nivell maduratiu de cada individu, se sol estendre entre els 10 i els 13 anys. En els 12 anys, per tant, es troben immersos en una època de canvis, sobretot a escala psicològica i sexual. Si bé encara no podem considerar adolescents els joves d’aquesta edat, anomenar-los infants grans no seria el terme més adequat perquè, segons explica Núria Casanovas, psicòloga infantojuvenil i vicepresidenta de la Secció de Psicologia de la Intervenció Social del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, en aquests moments ja no tenen el cervell d’infant: “es troben en plena transició”.

Quan s’entra a l’adolescència, tothom vol sentir-se acceptat i inclòs en el grup i sobretot, no ser titllat de rar o diferent. Aconseguir-ho implica, sovint, imitar els altres, que normalment són els que tenen uns dots de lideratge més gran i dels que se’n treu els comportaments que estan “ben vistos i ben valorats”. Se segueix, doncs, la manera de fer dels més populars. És un comportament habitual en aquesta etapa de la vida “de transició” de la infantesa a la vida adulta. Tal com explica Laura Cerdán, professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és una etapa de canvis i evolució en el terreny emocional i cognitiu i, també, social amb una “forta pressió social” que afavoreix la imitació dels iguals. Tot i que cada adolescent viu a la seva manera tots aquests canvis i els experimenta diferent, hi ha consens que són uns anys en els quals les amistats guanyen molt pes i els joves busquen, per això, identificar-se amb els seus iguals.

Parlem del masclisme com si fos una maledicció bíblica, un designi de déus invisibles que tenen el futur a les seves mans. No diem, com deien al meu poble, que tot està escrit, però sospirem tot sentenciant "no anem bé, anem enrere". Els assetjadors i maltractadors barbamecs no s’expliquen per la misogínia clàssica, són el reflex de les formes tecnològiques que ha adoptat aquest vell conegut que és l'odi cap a les dones. Si els feminicides de més edat són fills perfectes del patriarcat, tal com resa el conegut eslògan feminista, aquests nanos són fills perfectes del neomasclisme tecnonihilista que ens han anat imposant els grans magnats de corporacions de dimensions monstruoses. Als bros que es mouen per la pulsió depredadora de persones i natura els hem de demanar comptes per com estan canviant el que som actuant sobre la baula més desprotegida i influenciable: la dels infants en formació.

La meva filla està estable però no curada. Està en un moment en què la seva vida no corre perill, però el TCA –trastorn de la conducta alimentària– encara té molt força, i passa temporades en què conviure-hi se li fa complicat.

“Es passen el dia a l’habitació i no els interessa gens fer coses amb nosaltres”, lamenta el Pere, pare de dos nois adolescents de 13 i 15 anys. Tant ell com la seva companya, la Marta, s’estan acostumant a aquesta nova etapa. “Té tan mala fama l’adolescència, que hi arribes una mica espantada, però no n’hi ha per tant”, admet la mare, malgrat reconèixer que encara ara s’estan adaptant.