Les dades d'execució de la inversió de l'Estat a Catalunya el primer semestre del 2023 avançades pel diari ARA no han agradat a la Generalitat. Aquest dilluns al matí, el president Pere Aragonès les ha titllat "d'irrisòries". "Acabar amb el dèficit fiscal és urgent i més necessari que mai", ha afirmat a través de la xarxa social X. Més tard, en la presentació a Barcelona del Fons d'Inversió i Tecnologia, Aragonès ha reclamat "transparència" al govern espanyol i ha sostingut que demanaran que "publiqui totes les dades i que compleixi amb els compromisos: que executi el que es compromet".

Els anuncis d'inversions milionàries de l'Estat a Catalunya tenen un problema de credibilitat. El paper ho aguanta tot: queda molt bé posar generoses partides als pressupostos amb les quals regalar les orelles dels soferts usuaris de les Rodalies catalanes. I pot tenir el seu impacte mediàtic venir-los a anunciar. El que passa és que després l'execució d'aquestes inversions es produeix en uns percentatges ridículs, ofensius. Les dades són tossudes i decebedores. Abans de l'estiu es van saber els números definitius del 2021, amb un resultat que no per esperat resulta menys punyent: Catalunya va rebre un 35% de la inversió pressupostada, per un 184% de Madrid. La comparació és dolorosa. Greuge sobre greuge. Amb precedents com aquests, costa molt no agafar-se les noves promeses com a mínim amb un més que justificat escepticisme.

Els pressupostos generals de l'Estat per al 2023 comencen el seu tràmit parlamentari al Congrés de Diputats. Des del ministeri d'Hisenda, sota la batuta de María Jesús Montero, donen per fet que seran els últims de la legislatura (si tot va sobre el previst, es convocaran eleccions generals l'any 2024). Això, però, no vol dir que la negociació es presenti fàcil. De fet, fonts del ministeri d'Hisenda assumeixen que tant amb ERC com el PNB, dos dels socis habituals del govern espanyol, "serà complicada". Formalment, les reunions no han començat, però sí que hi ha hagut contactes, apunten les mateixes fonts.

La licitació d'obres públiques va augmentar a Catalunya el primer semestre d'aquest any gràcies a l'empenta de les administracions locals i del govern espanyol, tot i que l'increment de contractació per part de l'Estat es deu sobretot a única obra: el soterrament de la línia fèrria de rodalies a Montcada i Reixac, al Vallès Occidental, segons l'informe de licitació presentat aquest dijous pel Col·legi de Contractistes d'Obra de Catalunya.

De la reunió de la Subcomissió Comissió Bilateral d'Infraestructures entre la Generalitat i l'Estat d'aquest divendres a Barcelona se n'esperaven pocs acords i molts retrets, i les expectatives no s'han vist desmentides. Després de dues hores i mitja de trobada a la seu del departament de Territori de la Generalitat, una cita sense consellers ni ministres, el Govern ha retret a l'executiu espanyol que "no hi ha cap explicació" per al dèficit inversor de l'Estat a Catalunya. El govern espanyol ha admès el dèficit en inversions i ha assegurat que és una prioritat "revertir la situació", però també ha denunciat que s'ha buscat crear una imatge de deixadesa "que no s'ajusta a la realitat".

La Generalitat i l'Estat es veuran cara a cara aquest divendres per abordar la crisi de les inversions, que va esclatar ara fa dues setmanes quan un informe del mateix govern espanyol admetia una flagrant falta d'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya. Malgrat que les dues administracions asseguren prendre's seriosament el problema, ni l'una ni l'altra enviaran els seus màxims representants a la reunió de la Comissió Bilateral d'Infraestructures. De fet, no es convoca ni la comissió pròpiament dita, sinó una subcomissió. Segons ha pogut saber l'ARA, per la Generalitat hi seran els secretaris generals Ricard Font (Territori), Núria Cuenca (Presidència) i Jordi Cabrafiga (Economia), mentre que en representació del govern espanyol hi haurà el secretari general d'Infraestructures, Xavier Flores, i el director general de Cooperació Autonòmica, Fernando Galindo.

Dimarts al migdia, durant la tertúlia a Al rojo vivo, Antonio García Ferreras va anunciar a l’audiència el que ell va considerar un fet insòlit: “¡Es curioso! ¡Fíjense en esta información!” , deia, i aixecava les edicions en paper de La Vanguardia i El Periódico per fer notar que, sorprenentment, els dos diaris havien coincidit en la notícia de portada: que l’Estat invertia tres vegades menys a Catalunya que a Madrid. Li sorprenia aquella suposada casualitat perquè “Madrid siempre está diciendo que está discriminada”. La notícia no era una exclusiva. Eren les dades oficials publicades dilluns per la Intervenció General de l’Estat de la qual es feien ressò tots els mitjans d’informació catalans. No era una coincidència atzarosa. Era la notícia del dia a Catalunya. Però García Ferreras, sorprès per la sincronia dels titulars, li preguntava amb suspicàcia a la directora adjunta de La Vanguardia, que tenia asseguda a la taula: “Lola García ¿están los datos claros?”, com si se’ls haguessin tret de la màniga. Abans de deixar-la respondre, va demanar a la redactora del programa que ampliés les dades. I es van desenvolupar una vegada més com una conclusió provinent de la premsa catalana. Tant és així que quan Lola García va poder parlar, va haver d’aclarir: “Son datos reconocidos por el gobierno. No hay ningún secreto en esto”.  Mentrestant, el programa, en els rètols en pantalla, excusava el motiu d’aquest dèficit d’inversió. Podíem llegir a sota la justificació de per què Madrid rebia més diners: “La fuerte inversión es por el rescate de autopistas de peaje radiales a la capital, explica Hacienda”. Mentre el titular de la notícia s’atribuïa a diaris catalans, l’aclariment l’aportava el mateix programa. Un cop Lola García va haver acabat el seu raonament, García Ferreras, poc atent a les seves observacions, es va limitar a preguntar-li: “¿Qué pensáis cuando escucháis a Ayuso, que siempre está con este mensaje?” i va oferir a l’audiència les imatges d’una lletania de queixes de la presidenta de Madrid on criticava que la fal·làcia independentista de l’”Espanya ens roba” era tot el contrari: que en realitat l’Estat roba a la Comunitat de Madrid. Lola García, doncs, va haver de respondre fent referència a aquests discursos paral·lels i no a la gravetat del dèficit d’inversió, que era el tema del dia. 

La manca d'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya no és un problema nou, malgrat que ara torni a centrar l'actualitat política. Ho demostren dos fets. El primer, que l'últim Estatut (2006) va preveure la creació d'una comissió específica per controlar el compliment de les inversions del govern espanyol a Catalunya. El segon, que en el pacte dels pressupostos generals del 2021 –entre ERC i el PSOE– es va incloure una clàusula que obligava a reunir aquesta comissió cada quatre mesos per revisar si es complia l'acord. Res de tot això s'ha complert. En quinze anys de vida, la comissió s'ha reunit només tres vegades.

Quan encara està lluny de tancar-se la crisi del Catalangate, a la Generalitat i al govern espanyol se'ls obre una altra controvèrsia de magnitud considerable: el dèficit inversor de l'Estat a Catalunya, que no per habitual ha deixat de generar polèmica quan s'ha fet públic un informe del ministeri d'Hisenda centrat en el 2021. Aquest dimecres s'han vist les cares per parlar del tema el president de la Generalitat, Pere Aragonès; el vicepresident, Jordi Puigneró, i la ministra de Transports, Raquel Sánchez. La trobada no figurava en cap agenda, però s'ha produït perquè els tres han coincidit en l'acte de presentació de la nova oficina de Google a Barcelona. Hores després, a la tarda, ha estat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, qui ha enviat una carta a la ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, i també a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, a qui ha citat de forma "urgent" al Palau de la Generalitat per exigir-li explicacions pel dèficit d'inversions.

La història es repeteix. Passen les dècades, canvien els governs, hem transitat de la desafecció al Procés, i d'aquest a la repressió i al suposat diàleg. A la pràctica, però, el resultat acaba sent el mateix: sigui quina sigui la promesa d'inversió pressupostària, al final l'execució del que estava previst sempre es queda curta a Catalunya. No hi ha manera que l'Estat compleixi. Aquest 2021 ha tornat a passar, i no precisament per un marge estret. Un estat responsable, preocupat realment per donar un tracte just a una regió especialment rellevant en termes econòmics i, a més, amb una situació política potencialment rupturista, hauria de ser el primer interessat a donar un tracte just a Catalunya. Doncs no. No és així i, si ens atenim a les dades, no fa la pinta que s'hagi de corregir. Segons un estudi de la Cambra de Barcelona de l'any 2020, des del 2001 i fins aquella data l'Estat ja va deixar d'invertir al nostre territori el 25% del que hi havia pressupostat. En total, 8.000 milions d'euros.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha revelat la xifra màgica que cada any acompanya el projecte de pressupostos generals de l'Estat: la inversió territorialitzada que li toca a Catalunya. Per al 2021 aquesta inversió representarà el 17,2% del total espanyol, cosa que significa un increment respecte a l'exercici anterior, en què aquesta xifra era del 16,5%. En números absoluts es tracta d'una inversió rècord de 2.230 milions d'euros. Ara bé, el 17,2% se situa per sobre del que correspondria per població (15%) però per sota del pes del PIB (19%).

L’Estat va invertir a Catalunya 957,23 milions d’euros l’any 2020, segons es desprèn de l’informe Distribució territorial de la inversió del sector públic estatal, publicat aquest divendres per la Intervenció General de l’Estat, adscrita al ministeri d’Hisenda. La xifra, que inclou només les dades d’inversió territorialitzada, representa el 12,7% del total invertit a Espanya, que suma 7.557,2 milions d’euros, lluny de l'aportació de Catalunya al PIB espanyol, que se situa al voltant del 19%.