El 19 de febrer, un grup d’astrònoms van afirmar que havien descobert el que podria ser l’objecte més voraç i lluminós de l’Univers visible, un forat negre supermassiu que engolia una estrella al dia. Això implicaria que, fa 11.000 milions d’anys, a l’alba dels temps, una gola còsmica s'empassava una massa equivalent a 370 sols cada any. Sí, costa de pair.

"No he sigut mai fan del multivers. És hora d’un nou llibre". Aquest és l’encàrrec que, a manera d’última voluntat científica, feia el cosmòleg Stephen Hawking al seu col·laborador Thomas Hertog poques setmanes abans de morir. Des que va publicar el bestseller Breu història del temps el 1988 –10 milions d’exemplars venuts en 20 anys–, "havia canviat d’opinió", assegura Hertog, que va acceptar el repte.

De què serveixen les lleis de la física si no podem resoldre les equacions que les descriuen?

En un camp situat just sota el cim de Crawford Hill, el punt més elevat del comtat de Monmouth (Nova Jersey, EUA), hi ha un conjunt de barracons i cabanes gairebé visible des dels gratacels de Manhattan. Al costat, hi ha l’antena de botzina de Holmdel, un radiotelescopi que recorda en certa manera la pala d’una excavadora gegantina: una caixa d’alumini amb una boca d’1,8 metres quadrats que s’estreny progressivament per desembocar en una obertura d’uns 20 centímetres. A través seu, les ones de ràdio es dirigeixen cap a “la cabina”, una cabana de fusta que reposa sobre uns puntals. Des de lluny, es podria pensar que tot el conjunt és una antiga explotació minera.

És curiós que la famosa, socràtica i probablement inexacta frase "Només sé que no sé res" sigui tan aplicable a l’estat actual de la física fonamental. Després de revelar la naturalesa quàntica dels àtoms i aprofitar-la per construir tota la tecnologia digital, i de descobrir fusions de forats negres a milions d’anys llum gràcies als detectors d’ones gravitatòries, l’espècie humana continua sense tenir ni la més remota idea del 95% de l’univers.

La fi dels dies arribarà, possiblement d’aquí uns 100.000 milions d’anys. ¿És massa aviat per començar a posar-nos nerviosos? “Hi haurà un últim ésser sensible, un últim pensament”, declara la Dra. Janna Levin, cosmòloga del Barnard College, cap al final d’A trip to infinity (Un viaje al infinito, en la versió castellana), un nou documental de Netflix dirigit per Jonathan Halperin i Drew Takahashi.

Feu aquest experiment: agafeu una poma i tireu-la cap amunt. Si al cap d’uns segons cau i l’heu d’entomar per evitar que s’esclafi contra el terra, no haureu descobert res nou. Si en lloc de caure, la poma se’n va cap enlaire cada vegada a més velocitat, contacteu amb el vostre científic de capçalera perquè haureu fet un descobriment mereixedor del premi Nobel de física.