Encara s'ha d'identificar el responsable de la falsa amenaça de bomba que aquest dijous ha provocat un aterratge d'emergència a l'aeroport del Prat, així com aclarir les conseqüències a les quals es pot exposar. Però els juristes consultats per l'ARA coincideixen que el passatger es podria veure assenyalat per un delicte de desordres públics. Les causes per falsos avisos de bomba no sovintegen, però a l'Estat hi ha hagut almenys una absolució i una condemna per casos que, salvant les distàncies, poden ser precedents d'un eventual procediment judicial pels fets a l'avió de Turkish Airlines.

L’aeroport del Prat ha registrat el millor agost de la seva història amb 5.673.319 passatgers, cosa que suposa un 4,8% més que el mateix mes del 2024, segons ha informat aquest divendres el gestor aeroportuari Aena. La infraestructura catalana encadena onze mesos de rècords mensuals i suma quatre mesos seguits amb més de cinc milions d’usuaris. Després d'haver superat per primer cop els 55 milions de passatgers l'any passat, cosa que desafia els límits de la seva capacitat teòrica, la instal·lació continua creixent.

Feia deu anys que no s'obria la convocatòria i no es tornarà a repetir fins d'aquí una altra dècada. El gestor aeroportuari Aena ha presentat aquest dimarts el nou macroconcurs de restauració de l'aeroport del Prat, a través del qual es triarà el 98% de l'oferta gastronòmica de la infraestructura durant els pròxims 8 a 12 anys. Aquesta licitació inclou un total de 49 unitats organitzades en 29 lots, fet que equival a una superfície total d'aquests locals de 20.188 metres quadrats, un 30% més que en l'edició anterior.

No teníem els serveis públics i les infraestructures prou estressades amb la Catalunya dels 8 milions i de la massificació turística que el Govern de la Generalitat compareix al Parlament per fer-nos saber que ens hem de preparar per ser 10 milions. Que ho diuen els estudis demogràfics. Sembla que l’executiu català no considera cap alternativa: ho diuen els estudis demogràfics, i punt. Com si fossin els estudis demogràfics, i no les polítiques públiques, les que decidissin la població d’un país.

Com molts deuen haver fet alguna vegada, una persona va contractar una empresa que et recull el cotxe a l'aeroport del Prat i te'l guarda aparcat mentre estàs de viatge. En el seu cas, va deixar un Ford Mustang, i a la companyia li va agradar especialment. Tant, que se'l van endur de festa. Fins i tot, el van fer servir per robar a un ancià que acabava de treure diners amenaçant-lo amb una navalla a Martorell. Els Mossos d'Esquadra van vincular aquell cotxe al robatori i, evidentment, el propietari va dir que no sabia què havia passat, que en teoria el vehicle havia d'estar aparcat a l'aeroport. Finalment, els Mossos van detenir dos homes de 46 anys com a autors del robatori.

Mentre la tensió política creix a Espanya, enmig dels presumptes casos de corrupció que envolten el PSOE, a Catalunya el Govern va anunciar, el 10 de juny, el projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat, després d'assolir un pacte amb Aena i el ministeri de Transports. Un acord que l'executiu va explicar als municipis afectats, amb moltes crítiques per part del Prat de Llobregat i Castelldefels. El projecte també afecta, com en el del 2021, la Ricarda (ara també el Remolar) i ha fet alçar la veu d'ERC, Comuns i la CUP —aquest mateix dissabte hi va haver una manifestació a Barcelona—. Però no només: malgrat que Junts –amb matisos– i el PP sempre ho han avalat a escala nacional, les seves seccions locals del Prat i Castelldefels –on governa el PP amb Manuel Reyes– també diuen no a l'ampliació de l'aeroport del Prat.

Unes 800 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana, s'han concentrat aquest dissabte al matí a la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra l'ampliació de l'aeroport del Prat. Convocats per la plataforma Zeroport, els activistes han protagonitzat un mural humà al terra de la plaça amb el lema "No a l'ampliació" i han llençat avions de paper com a denúncia pel pacte Generalitat-Estat.

El debat sobre si cal, o no, ampliar l’aeroport del Prat s’ha desenvolupat més aviat amb un cert simplisme i amb posicions confrontades i enconades en funció de l’alineament polític partidista. Per a uns, símbol d’un model desenvolupista periclitat, i per als altres, una condició sine qua non per estar al món i una mica massa pendents d’associar creixement amb benestar, cosa que no té una correlació exacta. De fet, en realitat el tema no és –o almenys no hauria de ser– el “creixement” per se i lligat a augmentar el flux turístic, sinó l’allargament d’una pista que faci possible que hi puguin aterrar i aixecar-se'n vols intercontinentals i no hàgim de ser secundaris en les xarxes globals de comunicació. Si l’aposta econòmica és reindustrialitzadora i d’economia del coneixement, no hi ha dubte no només de les bondats d’això, sinó de la seva imperiosa necessitat per resultar atractius a l’economia global. Ara bé, augmentar els vols a més ciutats xineses o americanes i la seva freqüència no implica que qui vingui a partir d’ara siguin només CEOs de grans companyies, investigadors universitaris o bé enginyers dedicats a la IA. Com sembla obvi, vindrà tothom que vulgui i, per tant, molts més turistes, amb el que això significa de negatiu en una ciutat ja absolutament saturada de visitants. Soc conscient que s’estan fent accions des de la Generalitat i des de l’Ajuntament de Barcelona per reconduir un tema que és complex, però que ha acabat per convertir Barcelona en un parc temàtic inhabitable i no suportable econòmicament per als seus ciutadans. Pel camí, també es deixa cultura i personalitat, sense entrar en el tema de la insostenibilitat mediambiental del fenomen en aquest punt de la pel·lícula. Com a aposta de desenvolupament econòmic, el turisme resulta penós: bona part de la despesa va a companyies aèries, plataformes tecnològiques i multinacionals hoteleres radicades a l’exterior. De la seva intensitat d’ús de mà d’obra poc qualificada i mal pagada també se’n podria parlar. El salari mitjà en l’hostaleria que acompanya el sector turístic és de 17.000 euros, mentre que a la indústria és de més de 40.000 euros. Precarietat, molta precarietat i massa externalitats negatives.

L’ampliació de l’aeroport de Barcelona anunciada la setmana passada ha anat acompanyada d'una allau d’informació i debat que ens ha fet perdre de vista alguns elements que no es poden oblidar. Els que jo he detectat són aquests:

El creixement de l'aeroport del Prat en xifres al llarg de les últimes dècades és incontestable. L'any passat va superar per primera vegada els 55 milions de passatgers, pràcticament el doble dels 27,4 milions que hi van passar el 2009, quan l'aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, inaugurava la nova terminal T1 per culminar la darrera gran ampliació de les instal·lacions. "És una història d'èxit", resumeix Pere Suau-Sanchez, catedràtic en gestió del transport aeri de la UOC. "L'aeroport ha crescut de manera espectacular, estem morint d'èxit", remarca el professor de la Universitat de Barcelona i expert en infraestructures Xavier Fageda.

"Avui ens hem concentrat tota la gent del Prat de Llobregat per dir no a l'aeroport, però això només és el principi. Tornarem quan faci falta i fins que faci falta". Així s'ha donat per tancada aquest dissabte al migdia una protesta que ha recorregut durant una hora i mitja els carrers del Prat per protestar contra l'ampliació de l'aeroport. La manifestació, convocada per l'entitat veïnal Ni un Pam de Terra i a la qual han assistit més de 1.000 persones, s'ha fet dies després que el Govern desencallés el projecte tot i l'oposició d'ERC i Comuns.

Dilluns vaig intervenir al programa Els matins de TV3 per justificar l’ampliació de l’aeroport del Prat. Un amic que té el cap excepcionalment ben moblat em va enviar un missatge en què deia que se sorprenia de la meva intervenció i concloïa que es temia que “això acabarà com sempre, amb Aena i les elits fent l'únic que saben fer: atraure turistes”.

"Juanito, què passa a l'aeroport?". Joan Alfred Vives, sotsinspector dels Mossos d'Esquadra i cap de l'Àrea Regional de Seguretat Aeroportuària, va rebre una trucada un diumenge de setembre. A l'altra banda del telèfon hi havia el director de la policia, Josep Lluís Trapero. Aquell dia, l'ARA havia publicat un reportatge sobre la situació delinqüencial a l'aeroport, on els delictes contra el patrimoni, sobretot furts, s'havien multiplicat per deu en una dècada. A la conselleria d'Interior la notícia va córrer ràpidament i els seus dirigents es qüestionaven el mateix que minuts després faria Trapero al màxim responsable policial de l'aeroport: "Què passa al Prat?"

L'ornitòleg i naturalista Jordi Sargatal (Figueres, 1957) va participar activament en la campanya per defensar els aiguamolls de l'Empordà als anys vuitanta. Ara, com a secretari de Transició Ecològica de l'executiu de Salvador Illa, ha estat un dels membres de la comissió tècnica que ahir va presentar la proposta d'ampliació de l'aeroport del Prat, que afectarà els espais naturals protegits de la Ricarda i el Remolar. Atén l'ARA per explicar com es gestionarà l'impacte ambiental d'aquesta inversió de 3.200 milions d'euros.

Nou toc d'atenció de Brussel·les a Espanya i al govern de Salvador Illa per l'ampliació de l'aeroport del Prat. L'endemà de la proposta presentada pel president de la Generalitat sobre el futur de la infraestructura, la Comissió Europea ha emès un comunicat aquest dimecres en què adverteix l'Estat que "ha de prendre les mesures necessàries per evitar un major deteriorament de l'espai Natura 2000 del delta del Llobregat a conseqüència de la implementació de projectes sobre grans infraestructures, com l'expansió de l'aeroport internacional de Barcelona".

S'havia de concretar a principis d'any, però la proposta per ampliar l'aeroport del Prat del president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha fet esperar fins aquest dimarts, a les portes de l'estiu. Després de mesos de reunions de la comissió tècnica –que es va tornar a impulsar aquesta legislatura després del primer intent frustrat del 2021– finalment queda clar quin és el futur que el nou Govern vol per a la infraestructura. Aquests són els detalls tècnics de la solució.

L’ampliació de l'aeroport i la seva afectació als ecosistemes naturals del delta del Llobregat ja comença a semblar el Guadiana –ara surto, ara desaparec–. Un comitè d'experts ha decidit que la millor opció és, en lloc de destruir un tros de la Ricarda, fer un dos per u: ara li robarem un trosset al Remolar. I en algun lloc farem una bassa nova per compensar aquesta destrucció.

L’aeroport del Prat va encetar el segle XXI amb prop de 20 milions de passatgers, i l’any passat va assolir els 55, consolidant-se com un dels més grans d’Europa. Aquesta fita ha estat possible gràcies a l’ampliació aprovada el 1999 i executada al llarg de la primera dècada del segle, que va incloure la construcció de la pista de mar i de la terminal T1. Ara, l’aeroport ha arribat a la seva capacitat màxima, i el govern de Salvador Illa acaba de donar el vistiplau a l’ampliació que des de fa sis anys proposa Aena.

El Remco, de 43 anys, camina per la terminal T2 de l'aeroport del Prat buscant menjar per les papereres. Després d'una ronda, s'asseu al costat d'una columna, una mica amagat dels rierols de passatgers que es dirigeixen a la zona d'embarcament. És alemany i parla molt poc castellà. Ell fa temps que dorm a l'aeroport, i admet que darrerament han augmentat els controls als accessos quan es fa de nit. "La solució és passar-se gran part del dia a dins", explica. Tot i això, diu que els vigilants de seguretat i la policia el tracten bé, i que "entén" que a vegades el facin sortir a l'exterior durant unes hores. També admet que darrerament hi ha menys persones dormint a l'aeroport, tot i que nega una persecució per part de les autoritats. Pràcticament cada dia, explica, pot continuar dormint al Prat.

Sobre el paper, era a Barcelona per fer turisme. Venia d'un vol procedent del Brasil, i viatjava tot sol, tot i tenir greus problemes de mobilitat: anava amb una cadira de rodes elèctrica. A l'aeroport del Prat, quan els agents de la Policia Nacional li van preguntar per què havia triat Barcelona, va dubtar. Es va posar nerviós i es va mostrar dubitatiu, i va evadir el tema traient-ne un de nou encara més sospitós: la seva cadira de rodes elèctrica no anava, s'havia de moure manualment, perquè havia tingut problemes durant el vol. La cadira de rodes no anava perquè no tenia bateria: a dins de les caixetes on hi haurien d'anar engranatges i cables, en realitat hi havia cocaïna.