Al llarg dels anys, els Estats han perfeccionat i ritualitzat la representació de si mateixos: la bandera, l'escut i també la moneda. Quan, a principis dels anys 70, Jacint Verdaguer va aparèixer als bitllets de 500 pessetes, va semblar que l’Estat s’obria a la diversitat lingüística, ja que aquest autor havia escrit només en català. Més tard, quan van arribar les monedes d’euro, Espanya hauria pogut representar-se a si mateixa amb tres autors diferents, posem per cas Miguel de Cervantes, Ramon Llull i Rosalía de Castro. Però no va ser el cas. A les vuit monedes d’euro espanyoles hi apareixen només tres imatges: el rei, Cervantes i la façana de l’Obradoiro. Si fiqueu la mà a la butxaca segurament en trobareu alguna, com un recordatori d’on sou. Espanya es veu així a si mateixa: monàrquica, castellana i catòlica, com a l’època de Ferran VII.