Un centenar de resplendents casetes blanques idèntiques amb patis florits distribuïdes en formació de ventall configuren l’incombustible llegat de la colònia industrial de la fàbrica Torras Hostench a Sarrià de Ter, a tocar de Girona. La colònia sembla plasmar l’ideari de “la caseta i l’hortet” que va popularitzar Francesc Macià, malgrat que el projecte fos aixecat en ple franquisme, que en va fer bandera de modernitat i bon tracte als treballadors. Els obrers de la fàbrica gaudien d’un habitatge de lloguer de 90 metres quadrats en dues plantes, enmig d’un pati d’uns 300 metres quadrats. L’hortet, numerat com les cases, era en un terreny proper i cada treballador cultivava la seva pròpia parcel·la. La casa, que en el fons pretenia fidelitzar l’obrer i fer-lo dependent de l’amo, va acabar sent propietat dels treballadors quan van arribar nous temps i noves formes de relació laboral. A diferència d’altres colònies o veïnats menys idíl·lics, d’on la gent ha acabat marxant per buscar habitatges més amplis, moderns i acollidors, a Sarrià de Ter moltes de les cases continuen en mans dels treballadors de la Torras o dels seus descendents, que valoren la qualitat de vida que els ofereix aquesta urbanització avant la lettre.

Finals de 2012. Un grup d’amics puja a un escenari la nit del 25 de desembre, dia de Nadal, a cantar tota mena de versions fent conya. Es fan dir Bakalao Pelao i el cantant és un dels carnissers del poble, que s’ajuda d’una llibreta per no perdre’s amb la lletra de les cançons. Som a Sarrià de Ter, en un dels locals de culte de la música underground gironina i ningú dels presents s’ho hauria pogut arribar a imaginar, però acaba de néixer l’embrió d’un dels grups de versions que es rifaran les festes majors la pròxima dècada. Són vuit homes, de diferents generacions, oficis diversos, estan d’aniversari i tenen un nom que per a alguns podria evocar a passos dobles o txa-txa-txa. Parlem de l’Orquestra Maribel, que per aquestes Fires de Girona tanca la gira dels seus primers 10 anys als escenaris amb una actuació per Tots Sants, l’1 de novembre, a les 18 h, a l’esplanada de La Copa.

“Què va ser primer: la fàbrica de paper o el poble?”, es pregunta un veí sobre el passat i present paperer de Sarrià de Ter. Aquest municipi obrer a tocar de Girona ha viscut en els darrers anys una transformació: de viure un èxode de veïns per primer el tancament de la Torraspapel i després les pudors dels que la van succeir, amb l’empresa Hinojosa, a convertir-se de nou en un poble viu que vol ser més que un satèl·lit de la capital. Alguns elements de canvi han estat la construcció de la Biblioteca Emília Xargay –al costat de la qual hi ha l’Ateneu Cooperatiu de les Terres Gironines–, l’institut –de moment en barracons–, la rehabilitació del cafè El Coro i de moltes casetes del carrer Major, amb horts que arriben fins al riu Ter. I tot sumat a la inversió d’Hinojosa per reduir la pudor.

Entre el Gironès i l'Empordà hi ha una terra de pas que ha sabut crear una nova identitat subcomarcal. Una zona regada pel Ter separada de la capital per un costat pel Congost, l'espai on el riu s'eixampla i comença a mirar cap a la plana on acabarà desembocant al Mediterrani. I per l'altre, pel massís de les Gavarres. Una terra que fa tres dècades va començar a mirar-se i a autoreferenciar-se per deixar de ser un apèndix de Girona ciutat. El 1996 naixia la revista supramunicipal La Llera del Ter de la mà de diferents veïns vinculats al món cultural. Gairebé tres dècades després, aquesta revista ha acabat "definint un territori", tal com explica una de les seves coordinadores, la periodista Mar Camps, que ha encunyat el concepte "l'Empordà del Gironès".

En ple debat sobre el preu de la factura de la llum i els beneficis de les energètiques, n’hi ha un altre que ja fa una dècada que avança i del qual fa temps que es recullen fruits: el de la remunicipalització de l’aigua. Aquest 2022 ha estat inèdit: un total de deu municipis al conjunt de Catalunya han recuperat el 100% de la gestió pública d’un dret bàsic que progressivament es va anar privatitzant a partir del segle XIX, però en molts casos durant la Transició i fins als anys 90. Tres d’ells sumen el que és considerada la segona remunicipalització en baixa més gran a escala catalana després de la de Terrassa el 2017. És a dir, el subministrament de l’aigua des d’on s’emmagatzema fins a l’aixeta de casa. Es tracta de Girona, Salt i Sarrià de Ter, que sumen fins a 139.393 habitants, segons dades de l’Idescat del 2021.

Les molèsties que provoca la paperera Hinojosa de Sarrià de Ter han fet posar en peu de guerra els veïns, que ja no poden suportar més les pudors de la fàbrica, situada enmig del poble. La paperera ha contractat una enginyeria per solucionar les males olors i assegura haver reduït un 80% les ferums. Però els veïns no han notat la millora i han decidit passar a l’ofensiva: manifestacions, bateria d’al·legacions a la llicència ambiental i una denúncia a la Guàrdia Civil per vulnerar la qualitat ambiental al municipi. L’Ajuntament, que fa tres anys que intenta trobar una solució satisfactòria per a totes les parts, també ha perdut la paciència i ara ha posat el cas en mans dels advocats per emprendre les accions que facin falta per acabar amb les ferums.

Sarrià de Ter està de festa. Per primer cop en la seva història, el club sarrianenc jugarà la temporada vinent a la Divisió d’Honor Plata, la segona divisió estatal d’handbol. I és que Sarrià de Ter ha sigut, des de sempre, un poble d’handbol gràcies a la UE Sarrià. Una unió que, segons Jordi Paretas, vicepresident del club, persistirà durant molt de temps. “És impensable la separació entre el poble i la UE Sarrià”, confessa. Per anar a l’inici d’aquesta forta unió ens hem de remuntar fins al 1977, quan gràcies a la fusió dels Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat i l’Agrupació Deportiva i Cultural de Sarrià de Dalt va néixer la UE Sarrià.

El fins ara primer tinent d'alcalde, Narcís Fajula, es convertirà divendres en el nou batlle de Sarrià de Ter, després que Roger Torrent acceptés ahir la presidència del Parlament. El traspàs s'oficialitzarà en el ple extraordinari que se celebrarà divendres a dos quarts de nou del vespre.

Cop judicial contra Girona SA. El jutge ha ordenat aquest matí l'administració judicial d'Agissa, l'empresa d'aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, i aparta Girona SA de la gestió. A la pràctica això suposa que l'empresa passa a estar sota tutela del jutge, que també ha ordenat als tres ajuntaments que nomenin un o més administradors, que seran els que portaran la gestió diària del servei d'aigua, del sanejament i del laboratori de Montfullà.

L'ombra de la sospita sobre la gestió de l'empresa mitxa Agissa cada dia es fa més gran. Ahir els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter van presentar un informe tècnic que analitza l'auditoria que es va fer el 2014 a l'empresa que gestiona l'aigua dels tres municipis. Un document que recull una sèrie "d'indicis d'irregularitats", segons va destacar el president del consell d'administració i regidor de Salt, Àlex Barceló.

La metàfora olfactiva del canvi que ha experimentat la ciutat Girona els últims anys podria encarnar-se en el pas de la pestilència de la fàbrica de paper Torras Hostench, ja desapareguda, a l’aroma de la torrefacció de cafè de la fàbrica Nestlé. La Torras va deixar de fumar a principis dels anys 90, però la seva pudor ha quedat instal·lada en la memòria col·lectiva dels gironins i també en la de molts barcelonins que agafaven la sortida de l’autopista a Sarrià de Ter, just al punt de màxima pestilència, per enfilar la carretera de Palamós. La identificació era immediata: Girona igual a pudor. Avui l’associació equivalent per a molts visitants és la de l’olor de cafè, sobretot si arriben a Girona per la sortida oest de l’autopista, que és a tocar d’una de les plantes de producció de cafè soluble més importants del món.

La paperera de Sarrià de Ter ja està a punt de tornar a produir. La històrica instal·lació reneix, després d’una llarga vida plena de sotracs, de la mà del grup valencià Hinojosa, que la va comprar a Torraspapel. La paperera havia tancat el 2014. Torraspapel, del grup Lecta, es va cansar de les pèrdues, i després d’una negociació amb els sindicats, amb manifestacions i protestes, propostes i contrapropostes, va decidir cessar l’activitat. Dels 136 treballadors que tenia la paperera, Torraspapel en va recol·locar 73 a altres plantes del grup.

Un mort i set ferits, un dels quals està en estat crític i un altre greu. Aquest és el balanç de l'accident de trànsit que ha implicat dos cotxes i un camió aquest matí a l'AP-7, en el terme de Sarrià de Ter, al Gironès. Els vehicles han xocat -encara no se sap per què- poc després de les onze del matí, en el quilòmetre 57,3 en sentit Girona, segons l'ACN.