La primatòloga i activista britànica Jane Goodall, considerada l'experta mundial més gran en ximpanzés, ha mort aquest dimecres als 91 anys a Califòrnia després de tota una vida entregada a la recerca del regne animal i a la preservació del medi ambient. Els seus estudis sobre els ximpanzés i els goril·les van canviar la percepció que es tenia sobre els primats, van demostrar com de prop estan de l’espècie humana i van conscienciar de la necessitat de protegir la biodiversitat per no condemnar a mort uns animals amb els quals compartim ancestres. Goodall era una d’aquelles persones que va transcendir la seva feina i es va convertir en una icona, va revolucionar l'etologia i va posar les bases d'un món on tots els éssers vius puguin conviure de manera solidària.

La primatòloga Itsaso Vélez del Burgo ha guanyat el premi Nat 2023, promogut pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona per reconèixer noves mirades en la divulgació de les ciències naturals. Vélez del Burgo es va llicenciar en ciències ambientals a la Universitat de Barcelona i va cursar el màster en primatologia a la mateixa universitat. Actualment és directora tècnica del Centre de Rehabilitació de Primats Lwiro (CRPL), situat a la República Democràtica del Congo. Hi va arribar el 2014 per fer un voluntariat de sis mesos i ja no en va marxar. Allà ajuda ximpanzés i altres primats que han estat capturats i separats dels seus grups a rehabilitar-se.

Peter Singer (PS), nascut a Melbourne el 1946, és el filòsof que amb el llibre Animal liberation, publicat el 1975 per Harper Collins, va posar sobre la taula els problemes ètics que suposa la utilització d’animals tant per motius alimentaris com científics o lúdics. És professor de bioètica a la Universitat de Princeton i, juntament amb la filòsofa italiana Paola Cavallieri, el 1993 va fundar el Projecte Gran Simi, que promou que ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans tinguin drets equiparables als humans. És autor d’una dotzena de llibres més, entre els quals destaquen Why vegan? (Penguin, 2020), elogiat pel premi Nobel de literatura J. M. Coetzee, i Los derechos de los simios (Trotta, 2022), escrit a quatre mans amb Paula Casal (PC), investigadora Icrea al departament de dret de la Universitat Pompeu Fabra, que tots dos han presentat recentment a Barcelona.

El primatòleg George Schaller diu que quan mira un goril·la als ulls la diferència entre aquests animals i els humans s’esvaeix. En els grans simis (bonobos, ximpanzés, goril·les i orangutans) s’hi detecten, efectivament, moltes característiques humanes. Per això estudiar-los pot aportar informació sobre el procés evolutiu que van seguir els avantpassats que compartim amb ells fins a donar lloc als humans moderns. Això és el que fa la investigadora valenciana Alba Motes, de la Universitat de Tübingen, a Alemanya, que ha encapçalat un estudi sobre la capacitat d’utilitzar eines de pedra dels orangutans, publicat a la revista PLoS ONE.

Vint-i-cinc científics han publicat una carta a la revista Nature alertant del risc que suposen les diferents variants del coronavirus per als altres homínids o grans simis (Gillespie i Leendertz 2020). Cal tenir en compte que els altres homínids són molt vulnerables a patògens respiratoris humans en general (Gibbons 2020) i que els ximpanzés de Tai, a Costa d'Ivori, ja es van contagiar d'un altre coronavirus humà menys perillós, l'OC43, el 2016 (Patrono et al. 2018; Carrington 2020). Els goril·les de San Diego han aconseguit sobreviure al covid-19 però algunes mutacions d'aquest virus podrien ser mortals per a altres goril·les o altres grans simis (Brunette 2020; UNESCO 2020).