Dijous vinent és Corpus, un dels tres dijous que relucen más que el sol, com diuen els castellans. Dels tres dijous, ja cap no és festa. Dijous Sant s’ha convertit en cues de cotxes i carreteres plenes per la sortida de Setmana Santa, que s’ha reduït a tres dies, o quatre, segons els llocs. Dijous Sant que és la festa del Sant Sopar, de la institució de l’Eucaristia, del tros de pa sucat en la salseta del xaiet i que assenyala el traïdor, etc., Dijous Sant ha deixat de ser festa precisament perquè és dijous. I Corpus, que es va instituir perquè la meravella incomprensible de l’Eucaristia, de la Transubstanciació increïble, quedava ofuscada per l’oració a l’hort, pel prendiment de Jesús, pel petó de Judes i l’orella tallada, és a dir, per la Passió sencera. L’alegria del Sant Sopar quedava sense una festa digna i específica que la celebrés dignament. I el tercer dijous, l’Ascensió, mai no havia tingut gaire predicament com a festa popular, perquè ¿qui celebra un adeu, encara que sigui amb la promesa d’un retorn? En resum, cap dels tres dijous no se celebra enlloc, excepte potser el Corpus, que a Berga han convertit en foc i fum i monstres que ballen, entre foc i petards.  

Felip II va morir al monestir de Sant Llorenç de l'Escorial el 13 de setembre de 1598 després d'una llarga agonia. Abans de deixar anar l'últim sospir, com la majoria dels seus contemporanis, havia detallat al testament tot el que s’havia de fer després. Entre altres coses, havia ordenat que se celebressin vint mil misses per a la seva salvació. Com més misses, menys temps al purgatori, deia l'Església.

El gust d’algunes flors és comparable al del millor caviar o marisc que hàgim menjat mai. És la tesi que va sostenir l’experta en ingredients Annette Abstoss, que dissabte passat, al Mercat Vell de Sitges, va demostrar-ho amb la flor elèctrica, és a dir, l’Acmella oleracea. “Fa un efecte impactant al paladar, que té la capacitat de reiniciar-lo fent oblidar el gust del que s’hagi menjat abans i deixant-lo net i preparat per continuar menjant”, explicava, al costat del cuiner Oriol Castro, la pastissera Patricia Schmidt i el destil·lador Carles Bonnin. Les exclamacions del públic quan menjava la flor van demostrar sobradament que era cert. “Després d’haver-la tastat, no m’oblidareu mai, fins al punt que m’he trobat persones arreu del món que m’han aturat perquè recordaven que en alguna ponència l’havia deixada tastar tal com estic fent ara amb vosaltres”. 

El tradicional Ou com Balla torna a gronxar-se per sobre els brolls d'aigua de les fonts i sortidors de Barcelona. Un any més, la ciutat ha rescatat una de les pràctiques seculars més populars de Catalunya per celebrar el dia del Corpus.