Ara fa uns mesos Alfa Romeo va presentar el Milano, un nou SUV en format elèctric i de combustió de dimensions inferiors a les de l'Stelvio amb què la marca pretenia (i de fet, pretén) augmentar el seu nivell de vendes al segment dels totcamins. Però l'aventura d'aquest nou model va durar tan sols sis dies, o com a mínim aquesta és la durada del nom que originalment havia de tenir el nou SUV. I és que menys d'una setmana després d'haver estat presentat al públic, Alfa Romeo va anunciar que el model passava a denominar-se Junior, un cognom il·lustre de la marca però que no era l'originalment previst per al seu SUV.

Alfa Romeo ja està cridant a revisió un total de 962 unitats del seu totcamí compacte Tonale de tot l’estat espanyol per un problema amb el sistema de frenada. I és que la marca llombarda ha detectat que les versions amb mecànica híbrida endollable o Plug-in Q4 d’aquest model poden arribar a trencar el pedal de fre, i inhabilitarien el sistema de frenada del vehicle, per un defecte de disseny i producció.

Alfa Romeo ha presentat el Milano (ara us explicarem per què també li diem Junior), un totcamí del segment utilitari amb una versió mecànica totalment elèctrica de 156 i 240 CV de potència (anomenada Elettra) i una variant híbrida associada a un petit propulsor de gasolina (anomenada Ibrida) amb 136 CV de potència. Aquest nou totcamí fa servir el mateix xassís i mecànica que altres models del grup Stellantis com els ja coneguts Jeep Avenger, Peugeot 2008, Opel Mokka, DS3, Citroën C4 o Fiat 600, gràcies a l’ús compartit de les plataformes multimodulars.

Parlar d'Alfa Romeo és parlar de passió, disseny i esportivitat, però també d'una gamma no gaire completa, de xifres de vendes baixes i d'arrossegar una tradició de manca de fiabilitat que la marca italiana no ha sabut superar del tot. És per això que les darreres accions que està portant a terme el Grup Stellantis, propietari de la marca italiana, son una mena de darrera oportunitat per al fabricant transalpí per tractar de millorar la seva imatge i oferir models més aptes per a tots els públics sense per això haver de renunciar al seu disseny passional o al seu ADN esportiu.

Sota el llarg nom d'Alfa Romeo Giulia SWB Zagato s'amaga un dels models més exclusius i imponents de tot l'any 2022. Es tracta d'un vehicle esportiu de tipus cupè que els entusiastes de la marca italiana portaven anys esperant i que ara per fi ha vist la llum, tot i que ho ha fet en forma de one-off (un model del qual només se'n fabrica una unitat) i a un preu que gairebé ningú no podria pagar... excepte un col·leccionista alemany que ja és el seu nou propietari.

Després de la presentació del Tonale ara fa pocs mesos, Alfa Romeo ja ha anunciat l’arribada d’un altre totcamí que complementi els actuals Stelvio i Tonale basat en la plataforma CMP del grup Stellantis, que ja fan servir models com els Peugeot e-2008 i l’Opel Mokka-e. Aquest nou totcamí urbà serà l’esglaó d’entrada a la marca i tindrà mecàniques totalment elèctriques però també versions híbrides endollables o PHEV, així com variants amb motors de combustió.

Després del llançament i presentació oficial del Tonale aquesta setmana passada el director general d’Alfa Romeo, el francès Jean-Phillippe Imparato, ha confirmat a la revista Autocar que la seva marca està treballant en el desenvolupament d’un model esportiu i elèctric inspirat en els històrics Spider Duetto i el fantàstic T33 Stradale, dos dels cotxes més bonics mai fabricats per la marca del Bicione, i això, creieu-me, és molt dir.

L’any 1966 Alfa Romeo va presentar el 1300 GT Junior, una versió especial derivada del Giulia Sprint GT clàssic dels anys 60 del segle passat, que oferia uns magnífics 90 CV i 115 Nm de parell d’un motor gasolina 1.3 per moure un cotxe que només pesava 970 quilos. La versió 1300 GT Junior va esdevenir un autèntic hit comercial i va vendre més de 100.000 unitats d’aquesta versió fins que Alfa Romeo va deixar de fabricar-lo, l’any 1976.

Ja fa un temps que Alfa Romeo prepara el seu salt a l’electrificació total de la seva gamma. Els seus dos models actuals, Giulia i Stelvio, són vehicles de tall esportiu i dinàmic amb una estètica espectacular però que no han acabat de guanyar el favor del gran públic en el seu segment, en el qual els compradors europeus i americans han seguit preferint els models d’Audi, Mercedes o BMW.

Quan Alfa Romeo va presentar el seu 147, ara fa vint anys, va revolucionar el segment dels cotxes compactes del segment C, fins aleshores dominat amb mà de ferro pel Volkswagen Golf. Aquell compacte italià de tall esportiu i elegant, que es convertiria en un autèntic èxit de vendes, va ser l'últim gran encert comercial de la marca llombarda i en un model essencial per al futur dels de Milà.

Alejandro Mesonero-Romanos (Madrid, 1968) no és un dissenyador de cotxes qualsevol: ras i curt, és un dels millors dissenyadors de cotxes del primer terç del segle XXI, tal com demostra la seva tasca al capdavant del departament de disseny de Seat a Martorell durant els últims nou anys.

El grup Volkswagen ha desitjat històricament sumar Alfa Romeo al seu brand comercial, o carpeta de marques, si ho preferiu. Com a mínim, la primera aproximació per la compra de la marca llombarda per part dels alemanys es va produir l’any 2010, quan l’aleshores president del grup Volkswagen, Ferdinand Piëch, va fer una primera aproximació al grup Fiat, propietari d’Alfa Romeo, per quedar-se amb la marca.

Alfa Romeo es juga bona part del seu futur en els pròxims cinc anys. La centenària marca llombarda fa anys que, tot i fabricar bons cotxes de tall esportiu, no acaba de trobar la tecla que li permeti enlairar-se a nivell de vendes.

A aquestes altures tothom sap que l’Alfa Romeo Giulia és la berlina més àgil i esportiva del mercat, i que les seves versions QV o Quadrifoglio Verde amb motor V6 -o de sis cilindres en V, si ho preferiu- d’origen Ferrari i que ofereixen 510 CV són una de les màquines amb motor de combustió més ben construïdes dels darrers anys, especialment en el segment de les berlines esportives.

L’any 2015 Alfa Romeo va anunciar la seva berlina estrella, anomenada Giulia i basada en la plataforma Giorgio, una base mecànica i tecnològica de nova factura que havia de ser el revulsiu que la marca necessitava en termes de vendes. Tracció posterior, motor davanter longitudinal, rigidesa torsional, suspensions específiques amb amortidors triangulars a l’eix davanter i multibraç al posterior posats a punt per enginyers d’Alfa Romeo en col·laboració amb els de Maserati, i coordinats per Philippe Krief, director tècnic de Ferrari. Un repartiment perfecte del pes entre els dos eixos, sistema de tracció integral Q4 opcional que mantenia el dinamisme per enviar preferentment el parell a l’eix posterior, motors V6 de fins a 510 CV heretats de Ferrari i una electrònica poc inclusiva que permetia jugar amb seguretat amb la part posterior del cotxe semblaven arguments més que suficients per fer tornar la marca de Milà als seus valors esportius i dinàmics tradicionals.

Tot i que Alfa Romeo compta amb dos bons models a la venda com són el Giulia i l’Stelvio, els llombards necessiten ampliar l'oferta per arribar a més clients i augmentar les xifres de vendes, encara allunyades dels seus competidors naturals alemanys. Després de la retirada dels MiTo i Giulietta, l’arribada del Tonale i un altre totcamí urbà havien de ser el revulsiu de la marca, però, com a mínim en el cas del SUV compacte Tonale, caldrà esperar encara més.

L’Alfa Romeo Giulietta ja és història. Aparegut l’any 2010 amb la difícil missió de substituir el 147 -el darrer gran èxit comercial d’Alfa Romeo-, el Giulietta (a Itàlia se'n diu "la Giulietta" perquè el cotxe és la macchina, i d’aquí el joc de paraules del titular) ha estat un model de transició que ha sabut aguantar el tipus durant deu anys en el segment C europeu (probablement el més difícil del mercat) en un moment de profunda transició i renovació de la gamma d’Alfa Romeo.

No és fàcil fer un homenatge al cotxe més bonic de tots els temps. L’Alfa Romeo 33 Stradale és una obra mestra del disseny italià, del qual només es van fabricar divuit unitats, de les quals només en va arribar a vendre 13 (les altres cinc les conserva la marca al seu museu), que a hores d’ara tenen una cotització estratosfèrica, ja que cadascuna de les unitats fabricades va ser feta a mà, com un treball artesanal, i pràcticament no existeixen dues unitats exactament idèntiques.

L’Alfa Romeo Giulia GTAm original –el model dels anys 70– és un dels cotxes més bonics de la història de l’automoció. Possiblement la reinterpretació moderna també es consolidi com un futur clàssic de col·lecció, però el llegat del model original i la seva estètica elegant i captivadora encara fa girar colls al seu pas avui dia.