Les aules velles, les més autèntiques, eren a baix, al pati de lletres; després, a mesura que les aules anaven pujant per l'edifici de la Universitat, es feien més modernes, o tan sols més noves, i la filologia es tornava una altra cosa. Aleshores, es parlava molt de sociolingüística, i els professors Jesús Tusón i Sebastià Serrano ho petaven als pisos de dalt. Encara sortia una revista d'estudiants (ningú en deia fanzín), anomenada Patio de Letras/La Rosa als Llavis. Crec recordar que Lluís Maria Todó hi va publicar algun article. Aquell any 83, que és quan va arribar la meva promoció a la facultat, Todó era un jove professor, ja doctor, i això era el primer que vèiem en una d'aquelles enormes aules arran de pati. No tenia cadires sinó immenses bancades de fusta, i així, i amb les grans finestres (arc de mig punt), l'aula s'impregnava d'una religió que consistia no en el culte a la paraula sinó en la paraula culta. 

Les aules velles, les més autèntiques, eren a baix, al pati de lletres; després, a mesura que les aules anaven pujant per l'edifici de la Universitat, es feien més modernes, o tan sols més noves, i la filologia es tornava una altra cosa. Aleshores, es parlava molt de sociolingüística, i els professors Jesús Tusón i Sebastià Serrano ho petaven als pisos de dalt. Encara sortia una revista d'estudiants (ningú en deia fanzín), anomenada Patio de Letras/La Rosa als Llavis. Crec recordar que Lluís Maria Todó hi va publicar algun article. Aquell any 83, que és quan va arribar la meva promoció a la facultat, Todó era un jove professor, ja doctor, i això era el primer que vèiem en una d'aquelles enormes aules arran de pati. No tenia cadires sinó immenses bancades de fusta, i així, i amb les grans finestres (arc de mig punt), l'aula s'impregnava d'una religió que consistia no en el culte a la paraula sinó en la paraula culta.

El protagonista i narrador de L’últim mono, que Club Editor publica en català i castellà, és “un home madur i atribolat [...] especialista a passar de puntetes sobre els problemes”. S’ha dedicat professionalment a la traducció, i el fet trasbalsador de saber que el seu fill ha tornat a enganxar-se a l’heroïna -i que accedeix a passar uns dies a casa seva per passar el mono- fa que comenci a posar per escrit els records en relació al noi, i que paral·lelament analitzi els seus anys de joventut i faci balanç de les seves parelles: l’Alícia, amb qui han tingut el fill, i la sociòloga -gelosa i infidel- Montse.