Aliança Catalana ha pogut fer l'ofrena floral al Fossar de les Moreres per primer cop sense incidents. Si l'any passat l'esquerra independentista va rebentar l'acte del partit d'extrema dreta quan un centenar de joves antifeixistes van irrompre entre crits i insults, aquest any l'acte s'ha fet sense cap aldarull. Els Mossos d'Esquadra han situat agents antiavalots a tots els accessos i han barrat el pas a la quarantena de membres d'Arran que volien accedir al Fossar. Els joves antifeixistes només han pogut desplegar una pancarta al passeig del Born que deia "Al Fossar de les Moreres enterrem els traïdors, tombem l'extrema dreta" mentre l'acte es desenvolupava amb total normalitat.

Si parlem d’universitats i militància d’esquerres als Països Catalans ràpidament ens ve al cap el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Des de la seva creació s’ha erigit i consolidat com un dels principals actors polítics dels centres estudiantils del país. Ara, però, un nou moviment li disputa l’espai. També a la CUP, el seu referent institucional. Durant aquest curs, l’Organització Juvenil Socialista (OJS), provinent d’una escissió d’Arran, ha incrementat la seva presència en les universitats de Catalunya, organitzant trobades formatives i participant d’accions contra actes d’extrema dreta. També ha redoblat la presència al carrer, que ha arribat a aplegar prop d'un miler de persones a Badalona a principis de mes per protestar contra l’auge del feixisme i ha amplificat la seva crítica a la CUP, a qui considera "una crossa" dels partits d'esquerres institucionals. Per territoris, aquest nou moviment està fent forat a barris de Barcelona i també a la ciutat de Mataró, a diferència de la Catalunya Central, on es manté més forta l'esquerra independentista tradicional.

Nou cas d'infiltració policial als moviments socials i polítics als Països Catalans, i ja en van sis. La darrera investigació de La Directa, publicada aquest dimarts, revela que un agent de la Policia Nacional va estar una mica més de dos anys infiltrat en l'activisme a Lleida, a l'entorn de l'esquerra independentista. Sota la falsa identitat de Joan Llobet Garcia, i graduat a l'Escola de Policia d'Àvila tot just un any abans d'iniciar l'operació d'espionatge, l'agent va aterrar a la capital del Segrià el setembre del 2019 i en va marxar el novembre del 2021. Durant aquest temps va implicar-se al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), va començar a militar a Endavant i va participar activament en les protestes contra la sentència del Procés (2019) i les de suport al raper lleidatà Pablo Hasél.

La Guàrdia Civil i la Policia Nacional van intervenir els telèfons d'una quarantena d'activistes independentistes després de l'1-O. En concret, s'hauria espiat persones vinculades a l'esquerra independentista, l'ANC i el Consell de la República. La motivació per punxar-los els telèfons era la sospita que preparaven actes "subversius" que podrien posar en risc les institucions de l'Estat, segons les diligències de la causa contra els CDR detinguts el 23-S, a les quals ha tingut accés l'agència Efe i que també ha avançat La Directa. Alerta Solidària ha denunciat aquest mateix dilluns en un comunicat que es tracta d'una "investigació prospectiva" perquè s'han intervingut comunicacions i s'han fet seguiments "sense aportar justificacions suficients i objectives". Preguntat per aquesta informació, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, s'ha limitat a dir des de Barcelona que l'Estat no "persegueix ideologies" i només actua sota les indicacions de l'autoritat judicial.

La resposta del ministeri de l'Interior a un contenciós administratiu presentat per Òmnium Cultural davant de l'Audiència Nacional arran de la informació que la Policia Nacional havia infiltrat un agent durant anys en el moviment independentista (i també en el de defensa de l'habitatge) no deixa lloc a dubtes: l'Estat no considera l'independentisme una ideologia legítima sinó un moviment subversiu que s'ha de vigilar de prop, encara que això suposi la violació de drets fonamentals de persones concretes i atempti contra el principi de pluralisme polític que caracteritza les democràcies liberals. El document policial titlla les infiltracions de "legítimes, idònies i oportunes", i les emmarca dins de la lluita contra el terrorisme, ja que es tracta "d'extremismes excloents que poden derivar en violència".

El professor d’història contemporània a la UB Carles Viñas ha coordinat Història de l'Esquerra Independentista (Tigre de Paper), un llibre que defineix com a "panoràmic" perquè explica l'evolució d'aquest moviment però també quina ha sigut la seva rellevància i incidència política en les últimes cinc dècades. El també col·laborador de l'ARA avisa que aquesta publicació "no pretén ser una obra definitiva" sinó "una aportació que esperoni futures recerques perquè encara hi ha massa llacunes" en la memòria històrica més recent de l'independentisme.