T’has preguntat mai per què els grans sempre diuen que “menjar fruita i hortalisses és molt important”? Aquests aliments són imprescindibles en una alimentació saludable i ajuden als infants a créixer sans, forts i plens d’energia. De fet, incloure-les diàriament i en les quantitats recomanades redueix el risc de patir malalties cardiovasculars, intestinals, d’obesitat i, fins i tot, algun tipus de càncer, i garanteix una bona aportació de vitamines, minerals, fibres i aigua, i unes substàncies beneficioses anomenades fitoquímiques, que són petits escuts protectors que el cos utilitza per defensar-se del que és dolent.

Els casos de sobrepès i obesitat infantil no paren d'augmentar i cada cop són més prevalents arreu del món. A Catalunya ja és una epidèmia que afecta el 12,6% dels menors, sobretot entre les famílies amb menys recursos. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) associa el sobrepès en la infància i l'adolescència a un risc més elevat de contreure malalties cardiovasculars i diabetis, però el seu impacte va més enllà de la salut, ja que també afecta el rendiment escolar i la qualitat de vida dels més menuts. Els hàbits de vida saludables, com fer esport i, sobretot, menjar sa, són clau per millorar els indicadors actuals. Ara bé, només el 22% dels nens i nenes catalans d'entre 3 i 12 anys prenen berenars saludables, segons un estudi del grup de recerca FoodLab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

El comportament d'un nen es pot millorar amb una bona alimentació. Ho assegura la psicòloga infantil Maria Lluïsa Ferrerós, que explica en el seu nou llibre Dime qué come y te diré cómo se porta (Planeta) com aconseguir-ho.

“No m’agraden les meves cames, a la piscina m’hi fixo i les altres nenes les tenen més primes que jo”, comenta la Marina, de només sis anys. Els infants no són immunes als cànons de bellesa socialment acceptats i poden, en edat primerenques, patir insatisfacció corporal.

Entre el 8 i el 12 d'abril, Barcelona acull la primera convenció dels directius i franquiciats de McDonalds que es fa fora dels Estats Units. La "McFamily", que en diuen ells, sembla que està composta per 14.000 directius i franquiciats. No pas els treballadors i treballadores, que pel que sembla, no deuen ser de la família i no poden ni agafar vacances.

Si penseu en el que compràveu fa deu anys i el que compreu avui, és molt probable que hi hagi hagut canvis substancials. D'una banda, els gustos canvien, les prioritats també i, esclar, sou deu anys més grans. Per tenir dades fiables sobre els canvis que hi ha hagut en el consum d'aliments, l'empresa Kantar, especialistes en mesurar-ho tot (i més coneguts per informar-nos del share que han tingut els programes de televisió), han analitzat el que compren 12.000 llars espanyoles durant 10 anys. Aquestes dades van ser exposades per Joan Riera, responsable d'alimentació de Kantar, a l'escenari Dreams, organitzat per la Fundació Alicia al congrés gastronòmic Madrid Fusión, i ens permeten treure'n algunes conclusions.

Ser mare de tres fills i que els segons siguin bessons, és dur. Molt dur. A casa hi ha molta competència i moltes baralles i una banda sonora molt allunyada d’aquell silenci tan preuat que desitgem sentir els adults. Però quan juguen entre ells i s’ajuden, és increïble, i t’adones que tenir germans és un regal. La gran els ensenya coses, els llegeix contes i els entreté molt.

Quan menjàvem bé no parlàvem de carbohidrats o proteïnes, ni de greixos o vitamines. Els noms dels plats, que ens ensenyaven a casa, es corresponien amb l’ingredient principal o el recipient que servia per coure o disposar l’aliment o bé el mètode en què es processava. Una olla, una cassola, una plata, una paella. Pollastre rostit, tall rodó, canelons, escalivada, amanit o bullit. Denominacions carregades de nutrients però també de cultura, d’emocions, de records amagats al rerefons més profund de la memòria enregistrats des de molt aviat, diuen que abans de néixer i tot. A qui li poden venir de gust uns entrants carregats de fibra o greixos saturats, la càrrega proteica d’un segon o els sucres ràpids d’un bon torró? Les farines refinades que conté un tortell de primera? Ningú que conservi l’alegria del bon menjar pot acceptar aquesta invasió gens subtil de la dietètica i les seves normes en un terreny íntim i familiar, particular i alhora universal, com és la gastronomia, un idioma que a cada casa es parla amb un accent diferent.

Que els menús vagin traient protagonisme, progressivament, a la carn i donant-ne més a la proteïna vegetal, fins al punt que hi pugui haver un dia que el segon plat siguin llegums com ja es fa en moltes escoles, i no passi res. Que els iogurts ensucrats, els sucs de fruita amb sucre afegit i els refrescos vagin tendint a desaparèixer dels àpats diaris. O que es garanteixi que els productes que es fan servir per cuinar s'adapten a la temporada amb, com a mínim, una proposta de menú per als mesos de fred i una altra per als de més calor. Són algunes de les premisses que l'Ajuntament de Barcelona ha incorporat en la seva instrucció de compra pública alimentària, que la setmana passada va rebre la llum verda de la comissió de govern i que, després d'un període de tres mesos d'exposició pública, començarà a regir totes les compres alimentàries del consistori. I la cistella de la compra de l'Ajuntament no és petita. Inclou els 310.000 àpats en companyia anuals que s'ofereixen, els 522.000 que es fan en menjadors socials, els 752.000 que s'envien a domicilis o tot el que s'ofereix a les màquines de vending en edificis municipals. I la xarxa d'escoles bressol, que ja va a l'avançada en aquests aspectes, i els centres residencials que depenen de l'Ajuntament. Els nous criteris seran, a més, una recomanació també per als bars de tots els equipaments gestionats pel consistori.

La cuina amb criatures és una activitat divertida i alhora absolutament recomanable per tots els beneficis que comporta. Les provatures amb diferents ingredients proporcionen un temps de qualitat en família que, si bé es pot obtenir amb altres activitats, compta amb grans avantatges. Grosso modo, la cuina amb canalla proporciona millores en la motricitat, l’autonomia, la creativitat, l’autoestima i contribueix a aportar coneixements matemàtics i químics. Segons posa de manifest l’autora Patricia Pérez al llibre Cocinando con Montessori (Vergara), “les criatures tenen una ment absorbent motivada per la curiositat que, a través de l’experimentació, els permet adquirir coneixements i desenvolupar aptituds necessàries per a la vida”. També afegeix que la cuina és l’entorn ideal on proporcionar aquesta mena d’experiències que contribueixen a estructurar la seva ment. En la mateixa línia, Michael I. Goran i Emily Ventura a Stop Azúcar (Grijalbo), asseguren que implicar els infants en la preparació del menjar té tants beneficis que val la pena treure temps sempre que es pugui”. Quins són aquests avantatges?

Malgrat la seva mala fama i les reticències que genera, el greix no és sinònim de mala alimentació, ben al contrari. El greix conté, segons l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP), un conjunt de nutrients de gran heterogeneïtat química; i la màxima que cal seguir és "greixos sí, però amb moderació i que siguin saludables". Segons explica l'associació, els greixos són fonamentals com a font energètica de la major part de l'organisme, a banda de tenir "altres múltiples funcions estructurals i reguladores", com ara fabricar hormones, desenvolupar el cervell i aïllar-nos del fred. Per a l'acadèmia, la importància del greix en la dieta i el seu paper en la prevenció cardiovascular és un dels temes nutricionals més estudiats, tot i que segueix en plena i constant revisió. Segons assenyala, els estudis indiquen cada cop més la importància dels greixos monoinsaturats i poliinsaturats, especialment en el cas de les criatures: "Cal disminuir els greixos d'origen animal (saturats) i, al contrari, s'aconsella el consum de greixos d'origen vegetal (insaturats), sobretot l'oli d'oliva". Per això, la qüestió aquí és: de quina mena de greixos estem parlant i quina rellevància han de tenir en la dieta diària dels més petits.

Setembre representa el tret de sortida al curs escolar 2022-2023. Els nens hauran passat diversos mesos de vacances on les rutines familiars s'hauran flexibilitzat, amb horaris menys estrictes i menjars a deshora i potser (només potser) una mica menys equilibrats. Així doncs, la tornada a l'escola és moment de recuperar horaris i fomentar uns millors hàbits d'alimentació.

Amb la tornada a la rutina cal deixar les excepcions a banda i tornar a assegurar una alimentació equilibrada i saludable per a tota la família, que faci excepcionals els capricis. Si bé l'hora d'esmorzar està molt ben estipulada amb opcions guanyadores com fruita, llet i cereals integrals de qualitat i farinetes de composició diversa (cal fugir sempre de les opcions industrials), el berenar són figues d'un altre paner. La temptació de la brioixeria industrial, les llaminadures i els preparats s'imposa a l'hora de recollir les criatures a l'escola per falta de temps i d'idees. Ara bé, hi ha opcions a l'abast de tothom i no cal trencar-se les banyes per oferir als infants un piscolabis deliciós i alineat amb les seves necessitats nutricionals. En aquestes opcions, la varietat i la creativitat poden continuar presents amb ingredients tant sans com sorprenents i fins i tot inusuals. Us donem algunes idees:

La peixateria és aquell indret desconegut, especialment per als joves, quan ens disposem a visitar el mercat del barri per comprar aliments frescos i de proximitat. De vegades sembla que faci por enfrontar-se a la casa del peix i, atemorits, passem de llarg quan veiem la parada. És habitual i sovint passa pel desconeixement: tenim molt clar com funciona i es cuina la carn, però no sempre es té la mateixa seguretat amb el peix, concebut com un aliment més complicat de manipular i fins i tot incòmode de menjar a causa de les espines. Cras error: el peix és facilíssim de cuinar, extraordinari en el gust i representa una de les grans potes de la dieta mediterrània. Així que el millor que podeu fer és llegir aquesta guia d'introducció a la peixateria, on podeu anar setmanalment, sobretot si es tracta d'una parada de confiança al barri que us aconselli sobre quin peix triar, com cuinar-lo i quina és la millor època de l'any per a cada espècie.

El consum de sucres és un fet molt arrelat entre els nostres infants, fins al punt que s’està convertint en un problema greu de salut per a molts nens i nenes i en una gran preocupació en l’entorn de la salut pública, però les autoritats sanitàries no estan actuant amb rotunditat i falta informació. “La indústria que hi ha al darrere del sucre és molt potent i fa que des de petits s’acostumin a aquest gust dolç que actua en el cos com una droga, però també podem educar el seu paladar, i veure com es van transformant és molt xulo”, explica Anna Grífols, nutricionista col·legiada i especialista en nutrició infantil.

Frustració, desencant, decepció. No deixen de ser sinònims d'una mateixa sensació de derrota, un pensament molt corrent quan, sigui per la raó que sigui, algú decideix fer una dieta. No és una creença sense base científica, perquè les dades d'un estudi publicat per la Societat Espanyola d'Obesitat diuen que 8 de cada 10 persones fracassen en l'intent de reduir les xifres de la balança. Avui dia són nombres especialment rellevants després d'haver patit una pandèmia, ja que s'han d'entendre en un context en el qual un 44% dels residents a l'Estat van augmentar el pes durant el confinament.

"Amb el menjar no s'hi juga". És una frase popular que els avis i pares tradicionalment han adreçat a la canalla per renyar-los quan no mengen. Prové d'un temps en què en la nostra societat es passava gana, i ha perviscut en l'imaginari col·lectiu. En moltes parts del món encara hi ha malnutrició. Al nostre país hi ha bosses de pobresa amb problemes per tenir una alimentació correcta que paradoxalment conviuen amb pràctiques de malbaratament d'aliments –es dona en moltes llars, i també en la restauració i els supermercats–. Dues realitats contradictòries. A això encara hi hem d'afegir que la dieta predominant al primer món es basa en un fort consum de carn i d'altres tipus d'aliments la producció dels quals produeix un insostenible estrès ecològic. Aquest model té una afectació molt rellevant sobre la crisi climàtica, de manera que la ramaderia i l'agricultura industrials globals, i el transport massiu intercontinental de les mercaderies que produeixen, són en bona part responsables de l'excés de CO₂ que emetem a l'atmosfera.

Actualment ja tenim prou evidències científiques per saber que el sistema agroalimentari industrial, impulsat principalment pels països del Nord global, se situa al centre dels grans desafiaments mundials: canvi climàtic, emergència social i ecològica. S’estima que l’any 2050 serem gairebé 10.000 milions de persones al planeta. Totes amb la mateixa necessitat vital de menjar, ja que, a diferència d’altres béns de consum, els aliments sí que són essencials per a la nostra supervivència i salut. Paradoxalment, la realitat que ens envolta és completament diferent. Tenir accés a una dieta saludable i nutritiva durant tot l’any és impossible per a gairebé 3.000 milions de persones al món (FAO, 2020). Es diu que l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 2 (Fam Zero) previst a l’Agenda 2030 de les Nacions Unides és pràcticament inassolible i, segons la FAO (2020), més de 840 milions de persones patiran fam crònica en aquell moment. De fet, la mateixa institució subratlla que aquestes dades s’incrementaran significativament a causa dels efectes devastadors de la pandèmia del covid-19. Alhora, els nivells de sobrepès i obesitat s’estenen de forma alarmant com una greu xacra mundial i més de 40 milions d’infants menors de cinc anys n’estan afectats. Cada cop més, la publicitat alimentària troba en aquest sector de la població el seu gran aliat per incrementar el seu benefici econòmic a costa de sobreestimular la compra d’aliments que poden posar en perill la seva salut en el futur. Per altra banda, tant el mateix sistema com els nostres hàbits alimentaris són responsables d’una situació que s'escapa de tota lògica i que, com a mínim des d’un punt de vista ètic, ens hauria de fer pensar: una tercera part de la producció mundial d’aliments es perd o va a parar a les escombraries. A casa nostra, segons l’Agència de Residus de Catalunya, el 58% del malbaratament alimentari té lloc a les llars.