Alguns patriotes constitucionals fan veure que s'escandalitzen perquè, diuen, el rei d'Espanya, com a cap de l'Estat, no hauria de seure al costat d'un fiscal general imputat en un procés judicial, com succeirà aquest divendres en l'acte d'obertura de l'any judicial a Espanya. Poden relaxar-se, aquests patriotes, perquè de fet el rei mateix no sembla preocupar-se tant com ells per les companyies amb qui s'asseu i es fa fotos. Aquesta mateixa setmana s'ha retratat, mai més ben dit, amb Eduardo Inda, un dels personatges més vergonyosos de la vida pública espanyola, i això que aquesta és una lliga molt disputada.

Aquest dilluns al matí Felip VI ha estat l'encarregat d'inaugurar la V edició del Foro Económico Español Wake up, Spain!, però abans que comencés el discurs oficial, el monarca ha hagut de disculpar-se pel seu aspecte, que ha captat les mirades dels assistents. Amb la meitat inferior de la cara completament vermella, el rei d'Espanya no ha fet veure que no li havia passat res: "Això és el que passa quan un no es protegeix adequadament del sol", ha afirmat amb un somriure.

El ja tradicional sopar d'abans del Mobile, amb el rei Felip VI i les principals personalitats polítiques i empresarials del país, s'ha celebrat aquest diumenge al vespre al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per donar el tret de sortida al congrés més important de tecnologia i connectivitat, el Mobile World Congress (MWC), que se celebra a Barcelona des d'aquest dilluns 3 de març fins al dijous 6 de març.

Poc més de 8,4 milions d'euros. Aquesta és la partida que els pressupostos generals de l'Estat van atorgar a la casa reial espanyola per al 2023. En realitat, però, la monarquia costa molt més als espanyols. Diversos ministeris hi aporten quantitats milionàries i alguns, com Defensa i Interior, oculten les xifres de manera sistemàtica. Per això, malgrat que Felip VI va simular un acte de transparència quan va pujar al tron, avui en dia és impossible saber quin és el cost de la monarquia per a cada ciutadà: ni les peticions de transparència pública ni els mateixos polítics amb preguntes parlamentàries aconsegueixen arribar a la xifra total.

Un conjunt de circumstàncies han precipitat la història del Regne de Dinamarca. Per a sorpresa de tots els danesos, el missatge de la reina Margarida d'aquest 31 de desembre no va tenir els habituals desitjos de la benvinguda d'un nou any. A la televisió pública danesa, la sobirana va anunciar que abdicava i es coronaria el seu fill Frederic. La cerimònia serà aquest diumenge, 14 de gener, el mateix dia que es compliran 52 anys del seu regnat. Margarida passarà el pes de la Corona al seu primogènit, en un context d'incertesa i de tensió familiar.

La decisió del rei de permetre al Sr. Núñez Feijóo cercar suports parlamentaris per ser nomenat president del govern té un perill. Si quatre vots dels 350 del Parlament canvien de bàndol per raons d’interès personal, no polítiques, el Sr. Núñez Feijóo seria nomenat. Seria un frau de llei, però un fet d’impossible marxa enrere. Un ridícul col·lectiu amb conseqüències polítiques per a la legislatura i més enllà. El perill no és hipotètic perquè la decisió es pot justificar sobre la base d'evitar que el “Gobierno de España esté condicionado por independentistas acabando asi con la interinidad institucional que ello representa”.

Les vacances són moments de distracció i de trobades familiars, però en un clan no convencional la cosa sempre és més complicada. El cap de setmana passat Joan Carles va fer els sis mil quilòmetres que hi ha des d'Abu-Dabi fins al seu exregne. L'estratègia, en lloc d'aglutinar, va acabar sent una reacció de pols oposats que va catapultar el rei Felip fora de la Península, concretament a l'illa major de les Balears. Però aquest no és l'únic moviment que hi ha hagut a la casa reial dins del continent europeu, on cada membre activa les seves prioritats a conveniència.

El paper del rei havia estat fins al 2015 poc més que testimonial en l'elecció d'un candidat a la investidura, però ha acabat agafant una transcendència especial amb els resultats incerts que van repetint-se a les urnes des de llavors. La constitució de les Corts després d'unes eleccions generals és el pas previ perquè Felip VI faci una ronda de consultes amb els grups parlamentaris per determinar qui és el candidat que reuneix més suports per ser investit president. Aquesta vegada, però, el monarca es pot trobar amb un dilema, perquè tant Alberto Núñez Feijóo com Pedro Sánchez estan disposats a presentar la seva candidatura per presidir el govern espanyol tot i no tenir, d'entrada, els suports suficients. A qui hauria de triar Felip VI? Té límit de temps per fer-ho?