Llegim als papers que “la violència vicària masclista serà tipificada com a delicte específic”, segons un avantprojecte de llei del govern d’Espanya. Inclou, per cert, la “prohibició de publicar o difondre” continguts que “tinguin relació amb el delicte comès”. Això va, esclar, pel llibre El odio, sobre José Bretón, que no es va publicar.

El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts en primera volta un avantprojecte de llei orgànica amb l'objectiu de protegir les dones víctimes de violència vicària, és a dir, la que es produeix en el context familiar. La principal novetat és que es crearà un delicte específic al Codi Penal. El projecte haurà de passar els informes preceptius, aprovar-se en segona volta i passar pel Congrés, així que el camí d'aprovació encara serà llarg. Aquestes són les claus que recull l'avantprojecte impulsat per la ministra d'Igualtat, Ana Redondo:

Sentència pionera en matèria de violència masclista. Un jutjat canari ha condemnat a dotze mesos i un dia de presó un jove de 18 anys que va matar el gos de la seva parella amb l'únic propòsit de danyar psicològicament la dona. A la resolució, la titular del jutjat de la violència sobre la dona número dos de Las Palmas de Gran Canària, Auxiliadora Díaz, interpreta el cas amb "perspectiva de gènere" al considerar l'assassinat de l'animal com un cas de violència vicària, cosa que li permet tenir-hi competències.

El grup d'experts sobre violència vicària que va crear l'anterior equip del departament d'Igualtat i Feminismes encara no ha presentat les conclusions de l'anàlisi de la situació, quan ja ha sobrepassat en tres mesos els sis que s'havien marcat com a horitzó temporal. El departament, que dirigeix actualment Eva Menor, assegura a l'ARA que el retard es deu al fet que "s'ha volgut ampliar la mostra dels casos a analitzar de cara a tancar l’informe definitivament". Encara, però, no hi ha data.

El detingut per assassinar la filla de l'exparella a Múrcia serà investigat per violència vicària, el primer cas d'aquest any a l'Estat, segons ha informat el ministeri d'Igualtat. L'home, de 48 anys, va ser detingut dimarts i ja ha passat a disposició judicial. Segons ha explicat la mare de la criatura, el detingut va aprofitar un viatge en cotxe amb la nena de cinc anys, la Nadia, per donar-li pastilles que li van provocar la mort. "Ja és al cel", va dir a la mare quan li va trucar per anunciar-li què havia fet.

La Policia Nacional ha detingut un home de trenta anys com a presumpte autor de l'assassinat d'un nen de dos anys a la localitat de Linares, a Jaén. La víctima és el fill de la parella de l'arrestat i els fets, segons la delegació del govern contra la violència de gènere, s'estan investigant com un suposat cas de violència vicària. Segons informa l'agència Efe, la criatura ha mort per un traumatisme cranioencefàlic després de rebre una pallissa. A més, també ha patit una agressió el seu germà bessó, que ha resultat ferit de gravetat i ha estat traslladat a l'hospital San Agustín de Linares amb ferides de diversa consideració, tot i que fonts sanitàries consultades per Efe han indicat que està fora de perill.

Aquesta setmana, el Govern anunciava 32 mesures contra la violència masclista que, en l'àmbit de la violència vicària —la que s'exerceix contra els fills per fer mal a la mare—, mostrava la intenció de fer una "revisió del sistema de custòdies compartides". La directora general per a l'Erradicació de les Violències Masclistes, Belén Gallo, ha concretat a l'ARA que pretenen fer una "diagnosi" per "posar sobre la taula quines mancances hi ha". Ara per ara, el Codi Civil Català i la Llei estatal de protecció de la infància i l'adolescència estableixen que ningú pot tenir la custòdia del seu fill ni cap règim d'estades si hi ha "indicis fonamentats" de violència familiar o masclista.

En vigílies del 25-N, el dia per l'eliminació de les violències masclistes, el Govern ha anunciat que impulsarà un diagnòstic de la realitat de les custòdies compartides en cas de divorcis. Segons ha explicat el departament d'Igualtat i Feminisme, es tracta de tenir una fotografia acurada per poder conèixer l'impacte que aquest model té en la violència vicària, en què el pare vol ferir la seva exparella fent mal als fills, essent l'assassinat el grau màxim.

Una jutgessa ha enviat a presó provisional sense fiança l'home detingut dissabte de matinada al barri de la Font d'en Fargues, al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, per apunyalar el seu fill de 10 anys, que intentava protegir de l'atac la seva mare i la seva germana. La magistrada també ha dictat una ordre d'allunyament tant del nen com de la seva mare i li ha retirat la custòdia del menor, que ara recaurà exclusivament en la dona, igualment víctima de l'atac. De fet, apunta la jutgessa, aquesta mesura suposa "donar cobertura jurídica a una situació que de fet s'està produint des del naixement" del nen i la seva germana, de dos anys, a qui l'home no reconeix com a filla.

Un home que s'havia atrinxerat al seu domicili durant tota la nit passada amb els seus dos nets menors d'edat ha matat els nens i posteriorment s'ha tret la vida amb una escopeta de la seva propietat a Huétor Tájar, un municipi de Granada. L'home, de 72 anys, es va tancar a casa amb les criatures, de 10 i 12 anys, diumenge cap a les nou del vespre. Poc abans s'havia produït una discussió entre l'avi i el seu gendre i pare dels menors, que també vivia en el mateix immoble però en cases diferents. En l'enfrontament, el parricida va arribar a exhibir una escopeta de caça per a la qual tenia llicència. Els veïns van sentir la discussió entre tots dos i cap a les 21.45 hores van alertar el 112 i la Guàrdia Civil, segons han explicat fonts de la investigació a l'agència Efe.

La crueltat, el ressentiment i l’odi conviuen amb nosaltres, però són difícils d’explicar. Per no haver d’acceptar la maldat, el masclisme, la cobdícia o l’enveja, imaginem que al darrere hi ha alguna malaltia mental. Així consolem el nostre dolor i adormim la consciència, però aprofundim en una greu injustícia en confirmar l’estigma del trastorn mental.

En els darrers anys hem vist multiplicar-se el nombre i la freqüència, i, per dir-ne així, la presència social, de tres tipus de crims violents que es caracteritzen pel seu acarnissament contra les víctimes i també pel fet que aquestes víctimes són, gairebé sempre, dones i/o el seu entorn. Em refereixo a les violacions en grup, als assassinats amb posterior esquarterament dels cadàvers i als casos del que s'anomena violència vicària, en què un home mata els fills de la dona –els hagin tingut en comú o no– per infligir-li el màxim sofriment possible. 

Com un home pot assassinar la seva família? Com un pare pot matar les seves criatures i la seva parella? Aquestes preguntes tan dures que no deixem de repetir-nos aquests dies evidencien el dolor social i la desorientació col·lectiva que ens han generat els assassinats masclistes que últimament han posat fi a la vida de diverses criatures i dones.

En els últims quatre mesos, cinc menors d'edat han estat assassinats a Catalunya pels seus pares. L'últim cas ha sigut el de dos bessons de vuit anys a qui el pare va matar dimarts al vespre, juntament amb la mare, al seu domicili del Prat de Llobregat. L'home es va suïcidar després i la policia i la justícia investiguen el crim com un cas de violència masclista. De fet, els filicidis –la mort dels fills– i la violència vicària –la mort dels descendents per causar un patiment insuportable i per a tota la vida a l'altre progenitor, que acostuma a ser la mare– es consideren manifestacions extremes del masclisme, juntament amb els feminicidis. Les motivacions d'aquests homicidis són diverses i difícils de generalitzar, però l'augment de casos des de principi d'any preocupa els experts consultats per l'ARA i les institucions: enguany s'han comès un terç dels infanticidis de l'última dècada i la Generalitat ha anunciat la creació d'un gabinet d'expertes independents especialitzat en violència vicària.

Hi ha guerres llunyanes en què els homes es maten els uns als altres i després hi ha aquesta guerra tan llarga i silenciada, invisible i tinguda per natural, que és la guerra contra les dones. Cada cop que les notícies anuncien un nou assassinat masclista s’estremeix la memòria de qualsevol que hagi viscut en la profunda trinxera del maltractament, una trinxera massa poblada encara, perquè de tots els odis que existeixen el de l’odi misogin és el més estès, el més internacional, intercultural, transversal i hegemònic, el que penetra totes les capes de les societats sense distincions. Sí que és cert que hi ha cultures en les quals el maltractament té una acceptació social més gran, però si aquí, en el món dels drets i les llibertats, hi ha un rebuig públic a la violència masclista gairebé unànime és gràcies a la feina feta per les organitzacions feministes de base. Aquests avenços, ja ens va alertar la Beauvoir, es poden perdre en un tancar i obrir d'ulls si no hi ha consciència que són de fa quatre dies i s’han de protegir.

Diumenge passat, a Pizarra, un municipi de Màlaga, un home de 52 anys va disparar a la seva exparella al pit. Ella es deia Gracia, tenia 49 anys i dos fills, un de 16 i un de 23. Els fets van passar de matinada, poc abans de la una, moment en què els trets de l'arma de foc van trencar el silenci del centre de la localitat malaguenya. La parella portava al voltant de deu anys separada i feia poc que la dona havia iniciat els tràmits per al divorci. L'assassinat va tenir lloc a la casa on la víctima vivia amb els dos fills que tenien en comú i, posteriorment, l'agressor va abandonar l'habitatge i va suïcidar-se amb la mateixa arma. La Gracia és la primera víctima del tràgic balanç de quatre dones assassinades en 48 hores que s'ha registrat en els últims dies a Espanya.

Després de diversos episodis de violència física i psicològica, per fer encara més mal a la seva parella, va degollar el conill que la família tenia com a mascota davant d'ella, el va cuinar i va intentar que se'l mengés. L'objectiu no era un altre que venjar-se de la dona, que "aprengués una lliçó" per haver-li escopit. La Fiscalia demana 12 anys de presó a un home per diversos delictes de violència contra la dona, maltractament habitual, amenaces continuades, lesions, delictes contra la integritat moral i de maltractament animal, segons avança el diari Levante-EMV.

La setmana passada coneixíem un altre possible cas de violència vicària. L’assassinat de dues criatures a mans del seu pare. Un dels delictes més ignominiosos i dolorosos que existeixen. El pare mata els seus fills o filles amb una única intencionalitat: generar el màxim de dolor i patiment a la mare d’aquestes criatures. Una mena d'intent de matar-la a ella en vida.

3 d'abril del 2022. Una mare divorciada deixa el seu fill d'onze anys amb el pare a Sueca, País Valencià. Segons ell, havia begut i van discutir: el nen no volia quedar-se amb ell. Així va fer-li saber a la seva mare via WhatsApp. La mare del nen va trucar-li, però quan el menor va despenjar el telèfon, el pare va etzibar-li diverses punyalades al coll. Així, tal com descriuen els escrits de les acusacions i va confessar ahir el mateix acusat, José Antonio, va matar "la persona que més estimava" la seva exdona mentre ella era a l'altra banda del telèfon. Aquesta setmana l'Audiència Provincial jutja l'agressor, per a qui les acusacions demanen la màxima pena prevista al Codi Penal espanyol, la presó permanent revisable.

Són pocs casos, però el seu impacte social i la repercussió per a les famílies que hi passen és enorme. Des del 2013 a tot l'Estat 52 criatures han estat assassinades pels seus pares, comptant el cas del Xavi i la Noa a qui el seu pare va matar dilluns al barri d'Horta de Barcelona. A Catalunya, segons el recompte de la conselleria d'Igualtats i Feminismes, des del 2015 cinc menors i una noia de 18 anys han mort assassinats pel pare. En tots els casos menys un, l'agressor també va matar la mare. Però què passa quan l'agressor només fa mal al fill? L'agost del 2021, Martín Ezequiel A.G. va assassinar en Leo, de 2 anys, en un hotel de Barcelona i després es va suïcidar. La mare del petit és la primera dona que ha rebut una indemnització econòmica per un cas d'aquestes característiques a Catalunya. De fet, la Generalitat és l'única administració que preveu una compensació econòmica per a aquest tipus de casos, que no tenen recorregut judicial si l'agressor també es treu la vida.