Il·legalitzar les associacions que enalteixen el franquisme no ha estat mai fàcil, però el ministeri de Cultura ha fet un pas definitiu per acabar per via judicial la Fundación Francisco Franco (FNFF). El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha signat el procediment d'acord amb la llei de memòria democràtica i ha comunicat a la fundació l'acord per la seva extinció. Es tracta d'un pas previ al tancament de l'entitat franquista, fundada el 1976. Després de mig segle de democràcia, cap govern ni institució ha aconseguit tancar les portes d'una entitat que enalteix la figura d'un dictador i, cosa excepcional a Europa, en conserva molta documentació. De moment, han enviat la notificació a la fundació, que té deu dies per respondre i fer les al·legacions. Després estarà en mans d’un jutge posar punt final a la llarga vida d’aquesta fundació.

S’obre el teló. El portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, recorda a la presidenta balear. Marga Prohens, del PP, que ha trencat el pacte per mantenir la llei de memòria democràtica després de l’acord al qual havien arribat al mes de desembre amb els partits d’esquerra. El Govern Balear ha donat ara suport a una proposta de Vox per derogar-la. La presidenta Prohens respon al diputat Apesteguia que "el dictador Franco va morir abans que vostè i jo naixéssim, i els únics que en xerren són els de l'esquerra". Es tanca el teló.

Una vintena de turistes s'aturen per indicació del seu guia davant de l'edifici de la seu de la presidència de la Comunitat de Madrid, a la Puerta del Sol. Amb un paraigua típic d'aquesta mena de tours assenyala tres plaques situades a la façana del lloc de treball d'Isabel Díaz Ayuso. Una d'elles recorda els caiguts en l'aixecament popular del 2 de maig del 1808 contra els francesos, una altra les víctimes de l'atemptat de l'11-M i, finalment, la més recent, els morts durant la pandèmia. "Si n'hi hagués una que recordés les tortures que vam patir, els guies ho haurien d'explicar per força", reflexiona en veu alta Ángela Gutiérrez (Badajoz, 1952) mirant-se'ls a una distància prudencial. A aquesta militant antifranquista, l'edifici, reconeixible per a qualsevol persona que hagi vist les campanades en un canal d'àmbit estatal –pel fet que és el seu rellotge el que guia el ritual del canvi d'any–, li recorda cada cop que hi passa per davant un moment traumàtic de la seva vida. Hi va estar detinguda tres cops i va patir agressions físiques i psicològiques per part de la policia del règim.

Joan Busquets Verge (Barcelona, 1928) és l’últim maqui català viu i continua batallant perquè se’l reconegui com a lluitador antifeixista. Va escriure cartes a Felipe González i, després, José Montilla, quan presidien respectivament el govern espanyol i la Generalitat. Mai va obtenir cap resposta. El 2010 es va tancar amb mig centenar de companys al Memorial Democràtic per reivindicar un reconeixement jurídic. Tampoc l’ha obtingut, però no es rendeix: ara demana una indemnització a l’estat espanyol d’un milió d’euros. Exiliat a França des de 1974, aquest dimarts ha anat a Barcelona per demanar aquest reconeixement.

La Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF) té els dies comptats? Després de mig segle de democràcia, és una qüestió que ha anat aflorant, però fins ara cap govern ni institució ha aconseguit tancar les portes d'una fundació que enalteix la figura d'un dictador i, cosa excepcional a Europa, en conserva molta documentació. Aquest matí, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha anunciat a través de les xarxes que ha engegat "les actuacions prèvies del procediment d'extinció de la FNFF". Tanmateix, el govern espanyol no pot de manera unilateral eliminar la fundació, sinó que serà una decisió que prendran els jutges.

La llei de memòria democràtica espanyola, aprovada l'octubre del 2022, semblava que podia obrir la porta al fet que finalment la justícia cedís i es poguessin investigar els crims de la dictadura. S'han presentat més d'un centenar de querelles a tot l'Estat, exigint la investigació judicial dels crims del franquisme, perquè es considera que són crims contra la humanitat. Tanmateix, tan sols una d'aquestes querelles ha estat admesa a tràmit. La justícia continua sent un mur i també ho és quan es truca a la porta del Tribunal Constitucional (TC).

La llei de memòria democràtica aprovada de forma definitiva l'octubre del 2022 incorporava molts compromisos que, més d'un any després, encara no s'han complert, per exemple en matèria de símbols franquistes o restitució de béns. Davant d'aquesta paràlisi de l'executiu, el Congrés ha aprovat aquest dimarts una moció d'ERC transaccionada amb el PSOE que demana accelerar l'aplicació de la llei en diferents àmbits. Així, per exemple, s'insta el govern espanyol a informar abans del juliol de l'auditoria de l'espoli franquista a ateneus i cooperatives previst a la norma. Hi han votat a favor tots els grups excepte PP i Vox.

Amb una sola línia, la jutgessa d'Aoiz (Navarra), Ana José Añón Montón, ha despatxat la querella que havien interposat a l'octubre tretze familiars de presos de guerra republicans i l'associació Memoriaren Bideak: no l'ha admès a tràmit perquè considera que els crims han prescrit. Tot plegat, malgrat que la Fiscalia n'havia informat favorablement. La jutge ni tan sols ha entrat a valorar si els fets denunciats poden qualificar-se o no de crims de guerra i contra la humanitat i, per tant, són imprescriptibles.

Investigar l'espoli, l'obligació explícita de retirar en un període de dos anys els símbols franquistes i perseguir de manera activa, personant-se com a acusació, els crims del franquisme. Aquestes són algunes de les novetats de l'avantprojecte de la nova llei de memòria democràtica que dimarts vinent, el 7 de març, es presentarà al Parlament de Catalunya. La nova llei, que va començar a escriure's durant l'anterior legislatura, agrupa tota la legislació que hi havia al voltant de la memòria: la llei del Memorial Democràtic (2007), la llei de fosses (2009) i la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017). I intenta resoldre els reptes que no s'han pogut solucionar, com la persistència de simbologia franquista o el rescabalament de les víctimes.

El Tribunal Suprem ha donat la raó a l'Ajuntament de Madrid de Manuela Carmena que el 2017 va decidir retirar una placa amb el nom del militar franquista Carlos Asensio Cabanillas. És la primera vegada que el Suprem es pronuncia sobre una placa dels carrers de Madrid, després de l'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica, i la sentència obre la porta a la resolució d'altres polèmiques suscitades per carrers amb noms de feixistes. Segons el Suprem, posar el nom d'una persona que va participar activament i de manera rellevant en la rebel·lió militar de 1936 i que posteriorment va ocupar càrrecs de màxima importància en el règim franquista és "un acte d'exaltació contrari a la Llei de Memòria Democràtica". 

Una de les anomalies d'Espanya és que, després de més de quaranta anys de democràcia, hi continua havent una fundació dedicada a Francisco Franco, responsable de centenars de milers d'assassinats i de desaparicions. En el passat, els diferents intents perquè la fundació fos il·legalitzada no han tingut èxit. Ara que la nova llei de memòria democràtica espanyola ja és una realitat, desapareixerà? I què passarà amb la resta, perquè Espanya és el paradís de les fundacions feixistes: hi ha la Fundación José Antonio, fundada el 1996, en plena democràcia, i dedicada a José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange; la Fundación Yagüe, que recorda Juan Yagüe, més conegut com el carnisser de Badajoz; la Fundación Pro-Infancia Queipo de Llano, el militar que animava des de la ràdio a assassinar i violar; la Fundación Serrano Súñer, el ministre que volia aliar-se amb Hitler; la Fundación Ramiro Ledesma Ramos, i la Fundación las Hijas de Millán Astray y Capitán Cortés.

EH Bildu salvarà la llei de memòria democràtica del govern espanyol. Els abertzales han anunciat aquest dimarts un acord per donar suport a la normativa que els socialistes van treure del calaix la setmana passada per accelerar-ne la tramitació i que estigués a punt perquè s'aprovés al ple extraordinari del Congrés de la setmana de l'11 de juliol. El suport d'EH Bildu, que ha acordat amb l'executiu estatal declarar "il·legals i il·legítims" els tribunals franquistes i la "nul·litat" de totes les seves resolucions i condemnes, seria suficient perquè la llei tirés endavant, perquè el PNB, el PDECat, Més País i Compromís també hi votaran a favor. La normativa, doncs, podria tirar endavant sense el suport d'ERC, tot i que incorporarà també declarar el règim franquista com a "il·legal", una de les peticions dels republicans. De fet, l'esmena que ha afegit aquesta qüestió ha estat firmada pel mateix PSOE, al costat d'Unides Podem, Més País i el PDECat.

El govern espanyol no farà cas de bona part de l'informe que va elaborar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre el projecte de llei de memòria democràtica perquè considera que l'enaltiment del franquisme no forma part de la llibertat d'expressió. La llei tirarà endavant i la previsió és que entri al Congrés aquest juliol i se n'iniciï la tramitació al setembre. El govern espanyol continuarà amb el seu projecte de prohibir la Fundación Francisco Franco per fer apologia del franquisme. La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ho va confirmar davant les preguntes de la diputada d'EH Bildu, Isabel Pozuelo: “Les lleis les elaboren les Corts Generals i som els legisladors els que tenim la primera i última paraula del que pot ser obligatori al nostre país". Calvo va recordar que l'informe del CGPJ no és vinculant i que té parts que el govern espanyol pot compartir però que hi ha altres qüestions que "ni comparteix ni compartirà". I un dels aspectes que no compartirà és precisament el de l'enaltiment del totalitarisme: "Dir que l'enaltiment del totalitarisme, que és el feixisme de la dictadura de Franco, forma part de la llibertat d'expressió és vilipendiar les víctimes". I va afegir: "Aquest projecte de llei té un compromís estricte amb el dret humanitari".