L'actriu i escriptora Agnès Busquets no pot parar de recomanar Matrioixques, de Marta Carnicero (Quaderns Crema). No és l'única a qui ha impressionat la novel·la: fins i tot el cineasta Pedro Almodóvar va citar-la quan li van preguntar per les seves autores de referència en una entrevista a l'Espacio Fundación Telefónica de Madrid l'abril passat. "No m'estranya que hagi flipat amb aquest llibre. Jo vaig acabar plorant", subratlla Busquets. Matrioixques és una novel·la curta sobre la violència contra les dones com a arma de guerra i les conseqüències de concebre una criatura arran d'aquesta violència. Parla de la guerra dels Balcans sense mencionar-la directament a través de dos personatges: el de la Hana, que viu un doble exili, i el de la Sara, que acaba de fer 18 anys i anhela la llibertat.

La publicació de Matrioixques de Marta Carnicero (Quaderns Crema) ha coincidit amb la guerra d'Ucraïna i les terribles imatges, a les portades dels diaris, de les fosses comunes a Butxa. També amb el 30è aniversari de la Guerra de Bòsnia. "Em sap greu", diu l'autora. Aquesta novel·la curta i crua situa el lector justament com a observador directe d'un escenari de guerra i aborda un tema prou silenciat com és la violència contra les dones com a arma de guerra. La guerra podria ser qualsevol guerra. De fet, els noms de les protagonistes (Hana i Sara) no remeten a cap origen, ètnia o religió, però els referents de seguida ens porten cap als Balcans, perquè una d'elles viu un episodi que recorda el que els va passar a centenars de dones al balneari Vilina Vlas, que es va convertir en un centre de tortura i violació (i avui continua obert com a hotel).

"Quan vaig començar a llegir ciència-ficció i fantàstic d'adolescent, era un lector de monocultiu en castellà. L'oferta en català era molt reduïda, gairebé inexistent", recorda Marc Pastor. Tot i aquests condicionants, quan Pastor es va posar a escriure ho va fer en la seva llengua materna, esperonat "per una majoria de referents internacionals i per algun dels precursors catalans en el gènere, com Manuel de Pedrolo". Pastor ha combinat novel·les negres com La mala dona (2008) amb la ciència-ficció de Bioko (2013) i Farishta (2017), publicades a Amsterdam, que es van avançar a l'efervescència actual del gènere. Aquest boom es dona a partir d'editorials especialitzades –com Mai Més Llibres, Males Herbes, Chronos i Obscura–, però també des de segells generalistes, cas d'Empúries, Anagrama o Raig Verd, que s'ha llançat a publicar l'obra completa en català de la imprescindible i vigent Ursula K. Le Guin. "Molts autors catalans estan sortint de l'armari en qüestions de gènere literari –diu Eloi Puig, actual president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia–. Marc Pastor és un dels grans referents i s'ha especialitzat en els viatges en el temps. Carme Torras escriu sobretot de robots, i Enric Herce està més a prop del ciberpunk. Abunden, també, les distopies: en un món com el d'ara, és normal que sigui així". Podria citar casos tan diferents com els de Pol Guasch a Napalm al cor (Anagrama, 2021) o Valentí Puig a Barcelona 2101 (Proa, 2018).