"Quan vaig començar a llegir ciència-ficció i fantàstic d'adolescent, era un lector de monocultiu en castellà. L'oferta en català era molt reduïda, gairebé inexistent", recorda Marc Pastor. Tot i aquests condicionants, quan Pastor es va posar a escriure ho va fer en la seva llengua materna, esperonat "per una majoria de referents internacionals i per algun dels precursors catalans en el gènere, com Manuel de Pedrolo". Pastor ha combinat novel·les negres com La mala dona (2008) amb la ciència-ficció de Bioko (2013) i Farishta (2017), publicades a Amsterdam, que es van avançar a l'efervescència actual del gènere. Aquest boom es dona a partir d'editorials especialitzades –com Mai Més Llibres, Males Herbes, Chronos i Obscura–, però també des de segells generalistes, cas d'Empúries, Anagrama o Raig Verd, que s'ha llançat a publicar l'obra completa en català de la imprescindible i vigent Ursula K. Le Guin. "Molts autors catalans estan sortint de l'armari en qüestions de gènere literari –diu Eloi Puig, actual president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia–. Marc Pastor és un dels grans referents i s'ha especialitzat en els viatges en el temps. Carme Torras escriu sobretot de robots, i Enric Herce està més a prop del ciberpunk. Abunden, també, les distopies: en un món com el d'ara, és normal que sigui així". Podria citar casos tan diferents com els de Pol Guasch a Napalm al cor (Anagrama, 2021) o Valentí Puig a Barcelona 2101 (Proa, 2018).