Enmig d'una agradable primavera, però amb el record força present de la sequera, la DO Tarragona ha entregat aquest dimecres els premis anuals del seu Concurs de Vins, i en un context força especial: aquest any se celebra el 80è aniversari de la creació de la DO Tarragona.

El logotip de la DO Tarragona llueix una àmfora que sintetitza la presència mil·lenària de la vitivinicultura en aquesta denominació d’origen i també la vincula amb l’Imperi Romà i el seu llegat cultural. L’àmfora era el recipient de ceràmica que s’utilitzava en l’antiguitat per emmagatzemar i transportar el vi que s’exportava arreu d’Europa, on es feia constar la seva procedència geogràfica de la Tarraconense.

La Denominació d'Origen Tarragona ha distingit aquest dimecres els seus millors 22 vins d'onze categories diferents, en una gala celebrada al Teatret del Serrallo i presentada per la periodista Ruth Troyano. Entre les onze categories del concurs, destaca la del vi blanc 100% macabeu, que ha donat el primer premi a Naïf de Vives Ambròs 2023, de Cava Vives Ambròs, i el segon a Acàcia 2022, de Vins Suñer.

Sempre ha estat una varietat minoritària al Camp de Tarragona, però municipis com Valls, Vallmoll i Puigpelat n’han tingut sempre registres de cultiu. S’extingeix just abans de la plaga de la fil·loxera, però la constància d’alguns cellers fa que avui s’hagi recuperat. Mas Vicenç, a Cabra del Camp, va decidir plantar fa sis anys malvasia. “Així com el moscatell ha perviscut, la malvasia es va perdre, però amb el pare vam decidir reintroduir-la a l’Alt Camp per valorar-ne el potencial enològic. No volia incorporar-la a cap dels vins perquè ja els tenim definits. Els primers anys vam vendre el raïm, però des de fa dues anyades el destinem a l’Aproppòsit”, explica Vicenç Ferré, l’enòleg. “Hi ha més de cent clons de malvasia, la de Sitges és una de les més preuades. La nostra tendeix a tenir-hi similituds. És aromàtica, però no té tanta acidesa. I és més refrescant”, admet Ferré.

El president de la DO Tarragona, Vicenç Ferré, va anunciar dimecres de la setmana passada que dimitia del càrrec, només quatre mesos abans que acabés el seu mandat de quatre anys. L’anunci va arribar poc abans que se celebrés una assemblea del consell regulador on estava prevista una votació per reprovar la gestió de Ferré al capdavant de la DO. I és que aquesta dimissió està envoltada de polèmica.

Fa vint anys Manuel Vázquez Montalbán escrivia al suplement d’un diari generalista sobre la DO Tarragona i, entre les diferents tipologies de vins, en ressaltava “el Tarragona Clàssic, perquè té reputació des dels temps de Roma i ha conservat el caràcter de vi licorós, vell i, malgrat això, sense un contingut alcohòlic alt”. Incidia que “Tarragona, Màlaga i Alacant són denominacions d’origen que no només porten el nom de província o de capital, sinó que conserven significats històrics pel paper que han tingut des de l’antiguitat més remota dels bevedors”. Com a Jerez i a Porto, el port ha estat decisiu per exportar el talent vitivinícola d’una regió com Tarragona. Avui, després d’un temps de letargia, hi ha la voluntat ferma de “fer ressorgir una marca amb molta història”, assenyala Vicenç Ferré, president de la DO Tarragona. “El present és tipicitat i la nostra especialització passa pel macabeu, els viticultors, el cultiu entre els rius Ebre, Francolí i Gaià i la influència de la marinada com a suport d’humitat en moments d’extrema sequera. Un vent de mar que, per altra banda, matisa indefectiblement el vi amb tocs salins”, afegeix. Mentre es defineixen els contorns del macabeu i s’investiguen les possibilitats enològiques de la varietat ancestral tarragoní que ja han plantat de manera experimental quatre cellers de la DO, la història s’imposa i els vins de licor es reivindiquen.

Miquel Torres Maczassek, cinquena generació de la família Torres i director general de l’empresa, destaca que la companyia “sempre ha treballat la terra de manera respectuosa”, però que va ser el 2007 quan van ser conscients de la realitat del canvi climàtic i dels efectes que podria tenir a la viticultura. Per això, van posar en marxa el programa ambiental Torres & Earth, que preveia tota una sèrie d’actuacions encaminades a l’adaptació al canvi climàtic i a reduir les emissions per ajudar a mitigar-ne els efectes. El primer objectiu que es van fixar el van assolir amb un any d’antelació. Ara ja han reduït en un 35% la petjada en tot el seu abast (de la vinya al consumidor) del 2008 al 2021 i volen arribar al 60% de reducció d’emissions l’any 2030 i a les zero emissions netes abans del 2040.

L’ús de la macabeu té consistència”. Ho diu el vinyater Oriol Pérez de Tudela (Camí de la Font), que s’ha integrat recentment a la comissió de promoció de la DO Tarragona. “Ha sigut una revolució”, dirà d’ell el seu president, Vicenç Ferré. “Està acreditat que els municipis de l’actual DO elaboraven majoritàriament vins blancs; la macabeu va ser important abans però sobretot després de la fil·loxera”, dirà Pérez de Tudela. “És la varietat més significativa i hem vist que ens pot representar. Podem jugar-hi”, afegirà. Algunes dades ho corroboren: el 40% de la vinya inscrita a la DO és macabeu, hi ha 250 hectàrees de més de 50 anys, 18 cellers dels 32 elaboren vins de macabeu, 21 són cupatges i 10 monovarietals. Però se n’esperen més, en paral·lel al procés de valorització de la varietat. El distintiu 100% Macabeu Tarragona a l’ampolla és la punta de l’iceberg que culminarà en un treball molt més profund i vins de prestigi.