¿Un assassinat com a via per revifar una llengua que es perd? No és el primer cop que la televisió pública del Regne Unit, la BBC, intenta enfortir una de les llengües minoritàries de les illes amb una producció dramàtica: entre el 2014 i el 2016 es van emetre tres temporades de la sèrie policíaca bilingüe Hinterland (anglès i gal·lès). Ara, nou anys després d'aquella experiència, la BBC ha dedicat un pressupost de més de 4 milions de lliures a produir un drama policial de quatre capítols el 70% del qual és parlat en gàidhlig, és a dir, en el gaèlic d'Escòcia, la llengua tradicional i dominant a les illes Hèbrides i a les Highlands fa mig segle i ara en perill d'extinció.

L'última llengua que va aconseguir l'estatus d'oficial a la Unió Europea (UE), a la qual aspiren ara el català, l'euskera i el gallec, ha sigut l'irlandès, i li ha costat déu i ajuda. El camí cap a l'anhelada oficialitat va començar al carrer a principis dels 2000, amb manifestacions populars i una campanya multitudinària per pressionar Dublín perquè la demanés. Finalment, el govern irlandès va fer la petició al Consell de la Unió Europea —on hi ha representats tots els estats membres— i el 2005 va aconseguir el sí unànime dels Vint-i-set, condició indispensable per obtenir el segell d'oficial.

Alcarràs i Pa negre es van quedar a les portes de la nominació a l'Oscar, però el drama irlandès The quiet girl (An cailín ciúin), nominat a l'Oscar al millor film internacional, podria fer història el 14 de març a la matinada i guanyar el primer Oscar d'un film en llengua gaèlica. Colm Bairéad adapta al cinema un relat de Claire Keegan (Tres llums, publicat per Minúscula) sobre l'estiu que una nena passa a la granja d'uns familiars llunyans, un lloc on trobarà un afecte i comprensió que no havia conegut mai a casa seva. The quiet girl arriba als cinemes aquest divendres i es podrà veure subtitulada al català en algunes sales (els Truffaut de Girona, l'Edison de Granollers i els Cinemes Girona de Barcelona).

Feia temps que el cinema irlandès no ocupava un lloc tan destacat a les cartelleres i a la temporada de premis. Com Aftersun, The quiet girl (An cailín ciúin, en gaèlic) ens submergeix en la intimitat d'un vincle familiar des d'una delicadesa extraordinària. I com Almas en pena en Inisherin, ens endinsa en la Irlanda profunda tot distanciant-se de l'imaginari més habitual. Colm Bairéad converteix el gaèlic en la llengua principal d'un drama que no té la qüestió nacional com a tema ni el costumisme com a paisatge. Ambientada als anys vuitanta, a The quiet girl el conflicte irlandès amb prou feines s'esmenta de forma molt tangencial. L'explicació és simple: el punt del vista recau en una nena de nou anys, la Cáit (Catherine Clinch), que viu la seva pròpia guerra interior. Filla mitjana d'una família nombrosa i pobra, amb una mare desbordada i embarassada de nou, i un pare (anglòfon) absent, la Cáit és una criatura abandonada dins de la seva pròpia família. Fins que la mare decideix que passi l'estiu amb l'Eibhlín (Carrie Crowley), aquella cosina que viu amb el marit, en Seán (Andrew Bennett), en una granja a l'altra punta del país.

Nova crisi de l'unionisme a Irlanda del Nord. Edwin Poots, escollit líder del Partit Democràtic Unionista (DUP) en substitució d'Arlene Foster fa un mes, ha presentat la dimissió aquest dijous al vespre arran de la revolta dels seus diputats, que no han volgut beneir, tot i que després s'hagi produït, el nomenament del candidat de Poots, Paul Givan, al càrrec de ministre principal de la província.