Tot estava previst perquè la primera setmana de juny es registrés al Congrés dels Diputats una esmena a la llei concursal que aspirava a canviar el desenllaç de Celsa i, en particular, la sortida de la família Rubiralta de la propietat, amb Francesc Rubiralta al capdavant. Segons ha pogut saber l'ARA, el text l'havia cuinat el PDECat, però tenia com a aliat el PNB. De fet, representants al més alt nivell de tots dos partits a la cambra baixa espanyola confiaven en reunir-se el dijous 1 de juny del 2023 per tancar els serrells de l'operació. El que no s'esperaven, però, era que el dilluns d'aquella mateixa setmana Pedro Sánchez anunciaria per sorpresa la convocatòria d'eleccions generals a Espanya, cosa que va provocar la dissolució automàtica del Congrés dels Diputats. La reunió entre la formació basca i la catalana no es va acabar produint i l’esmena tampoc va prosperar: es volia registrar aprofitant l’encaix en una norma que s'estava tramitant en aquell moment. El text es va quedar en un calaix, on segueix avui dia.

Els concursos de creditors van augmentar un 11,7% a Catalunya el 2022, amb 1.534 procediments iniciats durant l’any. L’augment és especialment pronunciat a la demarcació de Lleida, on es van disparar un 130% els concursos, segons el balanç publicat per l’empresa Axesor. L’anàlisi publicada també mostra que a les comarques de Ponent la constitució de noves empreses va caure un 4,8% durant l’any passat. Per sectors, el comerç va ser el que va concentrar més concursos a l’Estat, seguit de la construcció i la indústria manufacturera. El sector de l’hostaleria, en canvi, ha continuat millorant les xifres del 2021, encara marcat per les restriccions per combatre el covid.

Catalunya representa el 16% de la població espanyola i el 19% de la seva economia, però el 34% dels concursos de creditors. Aquesta xifra, que pertany a l'Atles concursal del 2022 fet públic aquest dilluns pel Consell General d'Economistes (CGE), ens diu dues coses, una de bona i una de dolenta: la bona és que Catalunya té un teixit empresarial molt superior a la mitjana espanyola, i la dolenta és que moltes d'aquestes empreses es veuen obligades a fer fallida perquè no se'n surten o passen per dificultats. De fet, segons les dades del CGE, l'empresa mitjana que entra en concurs de creditors és una micropime catalana (menys de 10 treballadors) dedicada bàsicament al sector del comerç.

Si tres coses han caracteritzat els concursos de creditors a l'Estat el 2021 és que la majoria eren catalanes, micropimes i es dedicaven al comerç. Aquest és el retrat robot de les xifres sobre concursos d'empreses que ha donat a conèixer el Consell General d'Economistes (CGE) aquest dilluns. Els economistes destaquen que l'any passat es van registrar un total de 7.062 concursos d'empreses, cosa que es tradueix en un 52% més de concursos en comparació amb el 2020, malgrat que va estar vigent la moratòria concursal aprovada pel covid-19.

Madrid és la comunitat espanyola on més empreses van tancar els primers onze mesos del 2021, molt per davant de Catalunya. Així es desprèn de l'últim estudi d'Iberinform, filial de la companyia d'assegurances de crèdit Crédito y Caución. Aquest informe indica que en el conjunt de l'Estat la dissolució d'empreses es va disparar un 14% durant el 2021, amb la Comunitat de Madrid al capdavant, amb el 29% del total, seguida d'Andalusia (14%) i el País Valencià (12%). Catalunya ocupa el quart lloc del rànquing, amb el 7% de les empreses dissoltes a Espanya.

Sentir a parlar de concursos de creditors no és bon senyal. Quan es posen de moda vol dir que alguna cosa no funciona a l'economia i, en particular, a les empreses. De fet, la crisi del covid-19 ha disparat aquestes situacions. Perquè les companyies estan obligades a presentar un concurs de creditors quan estan en una situació d'insolvència, és a dir, quan no poden fer front als pagaments perquè són superiors als diners disponibles.

Només dues comunitats autònomes van registrar més concursos de creditors el 2020 que el 2019: Catalunya i Madrid. Això es va donar tot i la moratòria aprovada pel govern espanyol, que acabava el 31 de desembre. L'executiu però ha decidit ampliar fins al 30 de juny del 2022 l'exempció de la persona que assumeix el deute de sol·licitar la declaració del concurs de creditors, com ha avançat l'ARA. D'una banda, Catalunya va seguir liderant els concursos de creditors: s'hi van registrar 1.253 processos (l'any 2019 van ser 1.174) d'empreses que van considerar que no podien atendre els pagaments a què s'havien compromès. Això suposa el 0,20% del total de les empreses. De l'altra, Madrid va tancar l'any amb 859 concursos de creditors (xifra lleugerament més alta que la del 2019, amb 852 processos), segons dades publicades aquest dimarts a l'Atles concursal del 2021 del Consell General d'Economistes.