Josep Pla escriu, a La vida amarga: "La paraula lletraferit és una de les que fan més angúnia de la llengua catalana. Considerar que un degustador de les lletres és en certa manera un ferit implica un fons de barbàrie primigènia i popular, delirant. Això no vol pas dir que el poble hagi inventat la paraula. La paraula fou inventada per la força ciclòpia dels qui han entrebancat l’existència, en aquest país, d’una cultura pròpiament civil, absolutament profana. En el dramatisme despectiu d’aquesta paraula el poble, les famílies, hi han col·laborat. I així han anat les coses, i així van". Si tenim present això, hem de convenir que Xavier Folch no era un lletraferit. Al contrari. Tota la vida va lluitar per l’existència d’una cultura pròpiament civil i absolutament profana. En la seva feina d’editor, el preocupava només la qualitat. En el seu catàleg només la bona literatura hi tenia cabuda. Gran lector, gran degustador de les lletres, per dir-ho amb Pla, era un dels pocs lectors de poesia (que no fos poeta) que he conegut. I si un és poeta, com ara jo, trobar-se amb un editor com Xavier Folch és una benedicció. El seu gust era multiforme, era variat, i així tant va editar Brossa i Casasses com Vinyoli i a mi mateix. Va editar Bauçà i Fonalleras. Tot allò que tingués interès literari era benvingut a Empúries. Pel contingut, evidentment, diguem-ho així, però sobretot per allò que ell en deia “el sentit de la llengua”. 

Per a mi eres el pare del meu amic Ernest i no estava acostumat que els pares dels meus amics fossin editors, lluitadors antifranquistes ni persones tan cultes com tu. Per això em va agradar descobrir, el primer dia que em vau convidar a dinar, com callaves perquè enraonéssim els altres.

L'editor i escriptor Xavier Folch ha mort aquest dijous als 83 anys, segons han confirmat a l'ARA fonts familiars. Nascut a Burgos el 1938, va començar la seva trajectòria com a editor a Ariel, va ser un dels fundadors de Crítica i el 1983 va ser el fundador d'Empúries, que més endavant es va integrar al Grup 62. En la fundació d'Empúries hi van participar diversos amics, com Miquel Horta, a qui li acabava de tocar una travessa, el cineasta Pere Portabella, Enric Folch i el pintor Antoni Tàpies. Precisament l'editorial Empúries ha lamentat a Twitter la seva mort definint-lo com un "gran company i editor compromès". La notícia de la mort de Folch ha suscitat nombroses reaccions de personalitats del món de la política, com Jordi Sànchez; la directora de l'àrea de literatura de l'Institut Ramon Llull, Izaskun Arretxe; els escriptors Biel Mesquida i Josep Pedrals, i el llibreter Guillem Terribas. "Impressionava per la capacitat que tenia de teixir complicitats en molts àmbits", diu el director de Núvol, Bernat Puigtobella, que va treballar amb Folch a Empúries a finals dels anys 90 i el va succeir com a editor. "Tenia la capacitat de convèncer la gent per fer coses grans –recorda Puigtobella–. Va engrescar Joan Solà a fer la Gramàtica del català contemporani, que es una obra magna, i que va sortir abans que la de l'Institut d'Estudis Catalans". Bernat Puigtobella també recorda com va veure passar pel despatx de Folch "consellers, ministres i gent molt important": "Sempre estava orquestrant coses, però sempre des de l'ombra. Mai el veies a primera línia, però per darrere movia molts fils". La vetlla serà demà al Tanatori dels Corts i serà acomiadat dissabte al matí.