Ni més ni menys del que s'esperava. Després de quasi tres jornades de converses, els Estats Units i la Xina han acordat retallar els aranzels.L'acord, pendent encara d'aprovació per part dels presidents americà i xinès, ha estat anunciat pel mateix Trump, que ha donat els primers detalls: els Estats Units aplicaran un 55% d'aranzels als productes xinesos; Pequín, per la seva banda, aplicarà un 10% als productes americans.

L'època de la covid va ser, també, l'època en què es va forjar en l'imaginari popular un nou diccionari farcit de paraules com pandèmia, coronavirus, mascaretes i, fins i tot, xips i semiconductors. L'escassetat de components de microelectrònica, com aquests xips, va passar a ser de cop i volta un problema mundial i local. La societat va aprendre aleshores que aquests components eren imprescindibles per tirar endavant l'economia i van començar a sonar les alarmes. És aquí on comença la història d'Openchip, vulgarment batejada com la Nvidia catalana (i europea), malgrat que als seus responsables no els acaba d'agradar aquesta definició.

La facturació al llarg de l'any ha pujat a l'estratosfèrica xifra de 2.890 milions de dòlars taiwanesos, que equival a 85.180 milions d'euros. Ras i curt: unes vendes de 233 milions al dia. Parlem de Taiwan Semiconductor Manufacturing (TSMC), fabricant mundial de microxips, que ha assolit el 2024 les seves vendes rècord, amb una millora del 34% respecte al 2023. La tendència, a més, és a l'alça: al desembre, les vendes van ser de 8.199 milions d'euros, un 57% per sobre del registre de l'últim mes del 2023. Aquesta eufòria s'ha traspassat també a l'evolució borsària: les accions s'han revalorat un 88% en el darrer any, fins a arribar als 32,3 euros.

Generalitat i govern central han acordat impulsar, amb el suport de la UE, el Trident: tres grans projectes d’innovació en l’àmbit dels xips. Un avançarà en el desenvolupament de xips que utilitzin fotons en comptes d’electrons. Se n'ocuparà l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Un altre, Openchip –liderat pel Barcelona Supercomputing Center (BSC)–, dissenyarà xips basats en els principis d’una arquitectura oberta (de nom Risc-V) que ens garanteix la no dependència de propietat intel·lectual no europea. El tercer, Innofab –liderat des de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)– construirà, al costat del sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès, una sala blanca que ha de permetre, a més del que ja és habitual, explorar les possibilitats de materials diferents del silici –incloent-hi el grafè– com a suport dels xips. Els projectes es reforcen mútuament i tenen en comú tres elements:

Els controls del govern de la Xina a les exportacions de materials semiconductors han incrementat els temors als països occidentals d'escassetat en la producció de xips i material òptic de defensa, segons explica aquest dimarts el diari britànic Financial Times. En plena guerra comercial amb els Estats Units i la Unió Europea –centrada sobretot en el cotxe elèctric–, Pequín ha limitat per raons de "seguretat i interessos nacionals" les vendes a l'estranger de germani i gal·li, dos minerals necessaris per a la fabricació de components electrònics, per la qual cosa se n'havia duplicat el preu a Europa en l'últim any.

Estat i Generalitat crearan dos grups de treball per desencallar la planta de preproducció de xips o centre Innofab. Ho han acordat el ministre de Transformació Digital i Funció Pública, José Luis Escrivá, i la consellera d'Economia, Natàlia Mas, en una trobada aquest dilluns a Madrid, segons ha informat el departament d'Economia a través d'un comunicat. Aquest ministeri de nova creació arran de la formació de l'actual govern espanyol és qui pilota tota la qüestió vinculada al desplegament d'aquesta indústria a Espanya i, per tant, també el projecte estratègic (PERTE) dels semiconductors, on la Generalitat té dipositades moltes esperances.

El sector català dels microxips s'ha llevat aquest divendres amb una pregunta: ¿pot venir aquí? La qüestió fa referència a l'anunci, conegut dijous a la nit, que la multinacional nord-americana Broadcom aixecarà una fàbrica amb una inversió de 1.000 milions de dòlars (920 milions d'euros) a Espanya, en una ubicació encara no revelada.

Feina de formigueta. És un missatge que des de fa temps porten per bandera tots aquells agents implicats en el PERTE –projecte estratègic– dels microxips vinculat als fons europeus antipandèmia. El cert és que fa un any que es va posar en marxa amb un pressupost de fins a 12.500 milions d'euros públics, però encara no s'han materialitzat grans inversions, com la tan desitjada –a tot Europa– fàbrica de semiconductors.

Fa més d'un any el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciava una pluja de milions per al sector dels semiconductors: fins a 11.000 milions d'inversió pública (més tard escalarien fins als 12.250 milions). Una inversió històrica amb segell europeu, ja que penja d'un projecte estratègic (PERTE) vinculat al Pla de Recuperació i, per tant, als fons europeus antipandèmia.

"Designed by Apple in California. Assembled in China" [Dissenyat per Apple a Califòrnia. Produït a la Xina]. Aquesta inscripció està present en la majoria dels productes del gegant tecnològic nord-americà. És el símbol d'una de les embarcacions que més bé han sabut navegar en el vast oceà de la globalització. És també una metàfora de la relació que han tingut les dues primeres potències mundials en les últimes dècades: els enginyers dissenyen als Estats Units i la mà d'obra barata de la Xina produeix. Però les premisses sobre les quals s'ha sustentat el creixement de les big tech americanes han canviat: el gegant asiàtic és alguna cosa més que la fàbrica del món, les cadenes de subministrament són cada cop més impredictibles i la globalització no és un bé innegociable.

A Espanya "hi haurà més inversions importants", ha anticipat aquest dijous al matí la vicepresidenta espanyola i ministra d'Economia, Nadia Calviño, en una entrevista a RNE. I ha afegit que es podrien saber "avui [dijous] mateix". Dit i fet: el govern espanyol ha tancat una inversió amb el gegant tecnològic Cisco Systems en el marc del PERTE dels microxips i semiconductors, dotat amb gairebé 12.250 milions d'euros de fons públics fins al 2027.

L'hegemonia tecnològica s'ha convertit en una prioritat de la seguretat nacional i la competitivitat econòmica de les dues primeres potències mundials. El principal camp de batalla és el domini del mercat global de semiconductors, una indústria emergent a la Xina que està fent passos de gegant, però que encara està lluny de desbancar les consolidades tecnològiques dels Estats Units. Per contenir aquesta expansió comercial i protegir la pròpia indústria, el país nord-americà està desplegant un conjunt de mesures agressives, amb un impacte directe en la capacitat de producció i abastiment d'aquest preuat component.

“La solidaritat americana és avui més important que mai, en un moment en què el món es debat entre l’autocràcia i la democràcia”. És el tuit que la portaveu de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, va publicar just aterrar a Taiwan, aquesta setmana. La seva controvertida visita a terra taiwanesa duu la bandera de la democràcia en el marc discursiu, però evidentment l’interès nord-americà per aquesta illa del Pacífic va molt més enllà: és la primera línia de defensa en la pugna amb la Xina per l’hegemonia global. També és, esclar, un territori d’alt valor geoestratègic per al futur de Washington, que mira amb recel el creixent expansionisme comercial i rearmament militar xinès.

Alejandro Sánchez és un dels pocs que han vist néixer i morir una fàbrica de microxips a Espanya. Encara conserva records d’una època en què la planta de la multinacional nord-americana AT&T produïa 6.000 oblees de silici a la setmana en un polígon industrial a Tres Cantos (Madrid). S'havia inaugurat el 1987 per dir adeu el 2001. Ara els mateixos terrenys estan abandonats, mentre el govern espanyol intenta rellançar la indústria a través d’un PERTE de 12.250 milions d’euros. “Quan la fàbrica va tancar érem un miler de persones amb una formació que no es va poder aprofitar i ens vam dispersar”, explica aquest doctor en física, que ara treballa al Sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès. 

En la mesura de les meves possibilitats, que han estat modestíssimes, he contribuït a l’èxit de la candidatura de Barcelona per a organitzar la propera edició de la Copa Amèrica. Contràriament a un sentiment molt generalitzat a la ciutat, no crec que aquesta mena d’esdeveniments puguin constituir un motor per a la seva modernització. Les proves tindran lloc d’aquí dos anys, i en aquest període de temps la prioritat dels organitzadors ha de ser que les proves funcionin bé i que les administracions públiques que les patrocinin no s’hi enganxin els dits, coses, totes dues, que no estan en absolut garantides d’entrada. Ara bé, en l’actual clima depressiu, la notícia havia de tenir un cert efecte estimulant que em semblava positiu.

La companyia tecnològica Intel obrirà un laboratori de disseny de microxips pioner al Barcelona Supercomputing Center (BSC) que suposarà una inversió inicial, compartida amb el govern espanyol, de 400 milions d'euros en un període de deu anys, segons ha avançat aquest dimecres La Vanguardia. El nou laboratori de processadors RISC-V serà realitat gràcies a l'acord aconseguit amb Intel en el marc del PERTE dels microxips, aprovat ahir per l'executiu i que compta amb un pressupost total de 12.250 milions d'euros. 

Llum verda al PERTE amb la inversió pública més elevada. El consell de ministres d’aquest dimarts ha aprovat el projecte estratègic dels microxips i semiconductors, dotat amb gairebé 12.250 milions d'euros d'inversió pública fins al 2027, segons ha explicat la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, en roda de premsa. Després de la recuperació postcovid, els microxips i semiconductors s'han convertit en el principal coll d'ampolla de la indústria, una situació que s'ha vist agreujada per la guerra a Ucraïna. És per això que l'estratègia d'Espanya, i també la del conjunt de la zona euro, implica aconseguir més "autonomia" dins el sector, que es concentra sobretot a l'Àsia. "Europa hi té un paper molt modest i això ens porta a ser molt dependents d'un nombre reduït de productors", ha assumit Calviño.

Catalunya no tindrà, ara per ara, una fàbrica de bateries per a cotxes elèctrics, però encara té temps d’arrencar una nova campanya perquè s’hi instal·li una fàbrica de microxips o semiconductors. És el missatge que des de fa mesos impulsen els promotors de FabCat, una proposta que defensa que l’establiment d’una planta d'aquestes característiques a casa nostra no seria una quimera. "Les condicions estan més que bé. Tenim un institut de microelectrònica amb més de trenta anys d'activitat, el sincrotró, enginyers de materials, electrònics, químics... Què fem amb tota aquesta gent? Europa els necessita i ara podem atreure professionals de fora per a projectes com aquest, no que els d'aquí hagin de marxar", remarca Esteve Farrés, membre del grup i autor del manifest que planteja la viabilitat d'una d'aquestes fàbriques a Catalunya.

“Ningú sap res… Més enllà del fet que són molts diners”. Són paraules d’una veu del sector dels microxips, habitualment un gran oblidat al nostre país però que viu setmanes de convulsió des de l’inesperat anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ara fa un mes, que l’administració invertiria 11.000 milions d’euros en un PERTE de microxips i semiconductors.