Durant els mesos de tardor i hivern, el temps que passem a l’aire lliure sol ser menys que en altres èpoques de l’any. L’ambient més fred i el fet de disposar de menys hores de llum solar fa que les famílies sovint es trobin a casa dels uns i els altres, indrets on la canalla pot gaudir de la companyia d'avis, tiets i cosins, però també on circulen més els virus que provoquen els refredats i les grips, cosa que afavoreix molts cops el contagi. No és casualitat, per tant, que any rere any per aquestes dates es produeixi un pic d’infeccions víriques com són el refredat, la grip, la COVID-19 i la bronquiolitis. 

Philip Ball (Newport, Regne Unit, 1962) té tot allò que els que ens dediquem a explicar ciència sospirem tenir: una capacitat incomparable per saber comunicar idees complexes de manera accessible, i molt creativa, embastant amb mestria conceptes científics, filosòfics, històrics i culturals. Els seus relats són sempre originals, únics, apassionants, escrigui del tema que escrigui. És d'aquells que t'agafa de la mà a la primera línia i ja no et deixa anar fins al final. I a sobre s’atreveix amb tot! Perquè sent físic i químic, si bé s’ha endinsat a explicar com es va inventar el color o què és la física quàntica, també ha gosat posar-se en la història de la Xina o la construcció de les catedrals.

Cada dia hi ha 7.000 persones més que decideixen vacunar-se contra la grip i la covid-19 en comparació amb l'any passat, des que va començar la campanya de vacunació. Ho ha explicat aquest dijous el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, que creu que aquest fet tindrà "un impacte molt rellevant" a l'hora de prevenir quadres greus de malaltia i les complicacions que se'n deriven. Això, a priori, fa preveure un hivern més plàcid als centres sanitaris, ja que com més altes siguin les cobertures vacunals, menys casos greus necessitaran hospitalització i, per tant, menys es tensionarà el sistema de salut. La immunització és especialment important entre les persones fràgils, d'edat avançada i aquelles que viuen en residències, perquè són les que més hospitalitzacions i morts registren cada any quan arriba el fred per culpa dels virus respiratoris.

Per a la majoria de les persones, la pandèmia de la covid-19 es va acabar fa anys. Però no per als inversors immobiliaris comercials ni els seus creditors. El teletreball va provocar una crisi d'oficines que va durar molt més que l'ús obligatori de les mascaretes i els confinaments. A partir del 2022, les fortes pujades dels tipus d'interès van perjudicar encara més el sector, a l'encarir considerablement la renovació de les hipoteques. Els bancs que finançaven aquest negoci, sobretot els més petits, han estat sotmesos a una forta pressió a mesura que es deteriorava la qualitat creditícia.

La cadena hotelera Hotusa ha saldat completament el préstec que va rebre de l'Estat, a través de la societat pública SEPI, per fer front a les conseqüències de la crisi de la covid-19. La companyia presidida per Amancio López Seijas ha retornat els últims 56 milions del total de 241 que va rebre el 2021.

La circulació de virus respiratoris com la grip i la covid augmenta durant la tardor i l'hivern, i el departament de Salut ha engegat la campanya anual de vacunació per protegir les persones amb risc de patir complicacions si es contagien. Com que la previsió de cara als pròxims mesos és que la temporada gripal pugui avançar-se entre dues i quatre setmanes –segons ha informat aquest dimecres el subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de la Generalitat, Jacobo Mendioroz–, la campanya de vacunació també s'iniciarà abans del que és habitual, a mitjans de setembre.

L'IB-Salut, el servei de sanitat pública de les Illes Balears, s'ha negat a readmetre la doctora Nadiya Popel, que va exercir al servei d'Urgències de l'Hospital Mateu Orfila, de Maó, fins que en va ser expulsada el setembre del 2023, ara farà dos anys. N'ha donat la notícia el Diario de Menorca.

Fa una mica menys de tres mesos que una sentència pionera dictada a Barcelona va reconèixer com un accident laboral els trombes que va patir un professor després de vacunar-se contra la covid amb les dosis d'AstraZeneca. Ara, el jutjat social 3 de Burgos ha dictat una sentència molt similar, però amb una diferència rellevant: en aquest cas, l'afectada havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca i dues de Pfizer.

Ja fa cinc anys de la pitjor crisi sanitària del segle XXI. La covid-19 va posar el món cap per avall amb milions de persones infectades i de morts que van saturar els sistemes sanitaris, i es va fregar el col·lapse en molts països. L'arribada de les vacunes, per un costat, i les constants mutacions del virus, per l'altre, han permès que sigui una malaltia més en la temporada de virus respiratoris, com la grip. Amb tot, els experts segueixen molt atents a les noves variants del patogen per si n'apareix alguna que suposi una nova amenaça per a la salut pública. Ara l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit d'un augment de casos de la malaltia per culpa d'una nova mutació anomenada NB.1.8.1, que ja ha posat sota vigilància. Ara bé, de moment, el risc és baix.

Passejant pels carrers del Japó es pot observar que en general hi ha poques papereres per llençar la brossa. És un fet que estranya als turistes per la pulcritud de la majoria dels carrers. Entre els estrangers ressona sovint una pregunta: on es llença la brossa? El periodista de SoraNews24 Seiji Nakazawa va llegir les queixes dels turistes per la falta de papereres als carrers en fòrums d’internet. I va contestar: “No només molesta als turistes, també als mateixos japonesos”. La pregunta que ens hem de fer, doncs, és una altra: per què hi ha tan poques papereres al Japó?

Entre les diverses reclamacions d'afectats per seqüeles de la vacunació contra la covid, una ha desembocat en una sentència pionera que s'ha fet pública aquest divendres. Un jutjat de Barcelona ha estat el primer a reconèixer com a accident laboral els trombes que va patir un professor d'institut després de vacunar-se amb AstraZeneca. Uns efectes secundaris que, fa només un any, la mateixa farmacèutica admetia en el marc d'un procés judicial del Tribunal Suprem anglès.

L'Alícia Andrés recorda "la tensió" i "la por" que es vivien a l'hospital el 12 de març del 2020 quan va parir el seu primer fill, el Liam. Una infermera va entrar plorant a l'habitació i els va dir a ella i a la seva parella que ningú toqués el nadó i que marxessin ràpidament cap a casa. Els pares de l'Alícia havien arribat en cotxe des de Màlaga, on viuen, per conèixer el seu primer net. L'endemà desfeien el camí per tornar abans que es tanquessin les carreteres. El 14 de març del 2020 es decretava l'estat d'alarma per la pandèmia de covid. A la Gemma la van separar de la seva filla només néixer perquè va donar positiu de covid. Només la podia agafar per donar-li el pit. Segons el restrictiu protocol que llavors s’aplicava i que més endavant es va flexibilitzar, s’havia de separar els nadons de les mares positives de covid, no es permetia fer contacte pell amb pell, se les obligava a mantenir una distància de dos metres entre el llit i el bressol i es feia un tall precoç del cordó umbilical. La Laura va parir sola, la van lligar durant la cesària, no li van permetre agafar la seva filla i no va trobar ajuda amb una lactància complicada.

Hi ha generacions que recorden on eren quan l’home va trepitjar la Lluna, quan van matar JFK, quan va arribar la televisió o quan van accedir al primer ordinador i el primer mòbil. Els nostres pares i avis recordaven sobretot quan va esclatar la guerra que els va marcar a foc i quan va morir el dictador. Tots els que avui estem vius recordarem on érem quan el govern va decidir que l’interès col·lectiu recomanava quedar-se aïllat a casa i què vam fer durant el confinament per la pandèmia de covid. 

Desenvolupades en un temps rècord, les vacunes per al SARS-CoV-2 van canviar el curs de la pandèmia de la covid, que assolava el món fa cinc anys. Només durant el primer any que es van administrar van evitar 14,4 milions de morts en 185 països i regions, segons un estudi de l’Imperial College de Londres publicat a The Lancet. A aquesta dada s'hi sumava un altre treball posterior de l’OMS que estimava que aquests fàrmacs profilàctics havien previngut la meitat de les hospitalitzacions per covid a Europa, així com el 50% dels casos greus de la malaltia i defuncions.

La pandèmia de covid-19 ho va capgirar tot ara fa cinc anys. La pitjor crisi sanitària de l’època moderna va impactar en totes les esferes de la vida, va fer trontollar l'economia mundial i vam haver de repensar àmbits tan importants com les residències i les escoles. Cinc anys després, alguns d'aquests sectors han canviat radicalment, mentre que en d'altres no s'ha incorporat cap de les lliçons que va deixar la covid el 2020.

Aquest mes estem d'aniversari, ja que fa cinc anys del confinament per la covid. Sembla molt llunyà, però hi ha gent que es va infectar en la primera onada i que encara avui té covid. Són les víctimes oblidades de la covid persistent, algunes de les quals eren infermeres i sanitaris que ara veuen com els deixen a la cuneta. Revisem també què ha canviat després de la pandèmia en diversos àmbits, veiem com ha quedat la revolució de les vacunes i parlem amb l'epidemiòleg Fernando García López sobre què es va fer bé i què malament, amb Madrid en el punt de mira.

Ara que comença la temporada de virus respiratoris, ¿cal que la mascareta torni a ser obligatòria en alguns entorns concrets, com ara els hospitals o el tranport públic? Aquesta és una pregunta que a hores d'ara encara no té resposta. "Dependrà de la situació epidemiològica", ha contestat aquest dijous el secretari de Salut Pública del Govern, Esteve Fernández, en declaracions a RAC1. Ara mateix, segons l'alt càrrec de la conselleria, "no hi ha un repunt" de les infeccions respiratòries agudes, com la grip o la covid: "Estem en una setmana tranquil·la, hi ha una incidència sis vegades més baixa que en les setmanes pròpiament epidèmiques, que són entre finals de desembre i principis de gener". Ara bé, les seves prediccions marquen que "d'aquí dues o tres setmanes començaran a pujar". I en un escenari d'increment és quan Salut es plantejarà endurir les mesures. Mentrestant, i "si la situació es manté com ara, mantindrem l'estat actual", ha conclòs Fernández.

L'arribada de la tardor i el fred propicien la circulació de la grip i la covid, de manera que per evitar la saturació de centres d'atenció primària (CAP) i hospitals i prevenir complicacions de salut, cada any es desplega una campanya de vacunació dirigida a les persones amb més risc d'emmalaltir greument. Fins ara s'ha estat vacunant les persones que viuen en residències, les persones de més de 80 anys i les dones embarassades, que són els col·lectius més prioritaris de la campanya. A partir de dilluns Salut enceta una segona fase de la campanya, dirigida als més grans de 60 anys, a les persones de qualsevol edat que tenen estats de salut de risc (com ara problemes de salut crònics i obesitat), als malalts immunodeprimits i professionals sanitaris i sociosanitaris.

El Boyan Dimitrov (Varna, Bulgària, 1978) fa prop de vint anys que es dedica a matar plagues. M’ensenya al seu mòbil el calendari del dia: rates, paneroles, xinxes, formigues. Es troba de tot. Ha vist de tot. Tant en pisos particulars com en obres públiques. Ara, per exemple, fa el manteniment de les obres de l’AVE. Perquè sempre que aixequen el terra, explica, estan més a prop de la claveguera, que és en definitiva la casa d’aquests animals. 

El març del 2020, quan va esclatar la pandèmia de la covid, 230 persones grans vivien a la residència Ca n’Amell de Premià de Mar. En només dos mesos, més d’un terç dels residents (87) van morir i, com va fer en altres centres, la Generalitat va assumir-ne la gestió. Mesos després, una querella de la fiscalia va incentivar que una jutgessa de Mataró investigués si, més enllà dels efectes de la crisi sanitària, es podien atribuir responsabilitats per homicidi imprudent. Ara, familiars d’aquests avis critiquen que la fiscalia s'hagi "desdit" en un informe en què demana l'arxivament del cas. Malgrat que les males condicions al geriàtric van quedar constatades, la jutgessa comparteix que no es pot atribuir cap delicte a la direcció de la residència i ha decidit arxivar el cas. Aquesta és la segona investigació que s'arxiva de les tres que van arribar a la justícia per morts en residències de Catalunya durant la pandèmia de covid, i dels tres Ca n'Amell és el geriàtric on hi va haver més morts durant la primera onada de la pandèmia.