Menys de 24 hores. Aquest és el temps que ha passat des que va transcendir la notícia que l'exministre de Consum Alberto Garzón s'incorporaria a la consultora d'assumptes públics Acento, dirigida per l'exdirigent socialista José Blanco, i la seva renúncia. Avui l'exministre i excoordinador d'IU ha anunciat a través de X, l'antic Twitter, que finalment no s'hi incorporarà tal com tenia previst. El motiu? "La incomprensió suscitada del seu espai polític". Les crítiques rebudes se centraven en l'accés dels polítics a les anomenades portes giratòries i en el canvi de rumb que se li associava per saltar a una consultora vinculada amb el PSOE.

En les seves memòries, qui va ser editora del Washington Post durant el Watergate, Katherine Graham, explica que el seu pare, Eugene Meyer, deia que la vida s'havia de dividir en tres terços: el primer s'havia de dedicar a formar-se, el segon a guanyar-se la vida i el tercer a ajudar la comunitat. Així va ser com Meyer, sent ja gairebé un jubilat multimilionari, va acceptar el càrrec de president de la Reserva Federal entre 1930 i 1933. Evidentment, aquesta és una visió idíl·lica del servei a la comunitat que obvia molts altres factors, però planteja la qüestió de com ha de ser la relació entre la política i el món privat, o més ben dit, com es pot passar d'un món a l'altre sense que hi hagi ni privilegis ni penalitzacions per a l'afectat.

Tres mesos després que Rússia llancés la seva segona guerra contra Ucraïna en una dècada, l’excanceller alemany Gerhard Schröder finalment ha renunciat al seu càrrec de president de la junta directiva de Rosneft, el conglomerat petrolier de l’estat rus. No obstant, tot i que que ocupava aquest càrrec des del 2017, Schröder va estar involucrat en el lucratiu sector energètic rus des de molt abans i d’una manera que causa encara més consternació.

Què busquen les grans empreses energètiques quan incorporen polítics com a assessors o quan els situen directament als consells d’administració? ¿Experiència en gestió pública o més aviat la cartera de contactes i influència en els governants actuals? Alguns partits i organitzacions fins i tot apunten que no és sinó el pagament de favors pels serveis prestats. Sigui el que sigui, la legislació espanyola -a l’estil d’altres països europeus- posa bàsicament un límit al que popularment s’anomenen portes giratòries : han de passar almenys dos anys des d’haver plegat fins que els alts càrrecs puguin treballar per a empreses afectades per les seves decisions. L’últim cas sonat ha sigut el de l’excandidat socialista a l’Ajuntament de Madrid Antonio Miguel Carmona, que recentment ha fitxat com a vicepresident d’una filial d’Iberdrola i ha fet que fins i tot el seu partit, el PSOE, se n’hagi desmarcat en plena època de rècords històrics del preu de la llum.

Molt s'ha parlat de les portes giratòries que porten expolítics a càrrecs en empreses energètiques. Ara la Defensora del Poble de la Unió Europea, Emily O'Reilly, ha obert una investigació sobre el fixatge per part d'Iberdrola d'Emma Navarro, que va ser vicepresidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI). La Defensora del Poble Europeu vol saber si hi ha conflicte d'interessos. La investigació es centrarà en saber si Iberdrola havia rebut préstecs del BEI.