Al desembre vaig suggerir-los que si volien explicar aquest país a algú que el volgués entendre el convidessin a sentir Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi al Palau de la Música, al febrer. El concert es va celebrar ahir, amb ple fins a l’última fila de dalt de tot de l’amfiteatre, i va acabar amb festa grossa complaguda entre els espectadors i els artistes. Però aquest article no pretén fer la crítica de l’actuació, entre altres raons perquè continua valent el mateix l’excel·lent regust que Mas i la cobla van deixar-nos fa un parell de mesos a Porrera, sinó que vol tornar a la idea d’entendre un país a través de l’obra d’un artista.

L'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) no té prou alumnes que estudiïn instruments de cobla. És l'únic centre que ofereix una formació superior reglada en aquesta disciplina, però, sumant tots els estudiants dels quatre anys del grau, no n'hi ha prou per formar la plantilla d'un sol conjunt instrumental complet. Actualment, l'escola té sis flabiols matriculats, cap tible i només dues tenores i un fiscorn. I les inscripcions a les proves d’accés del curs vinent no encoratgen cap canvi de tendència. "Tristament, els estudis de cobla tenen mala salut, som pocs estudiants i professors molt vocacionals, que fa anys que piquem pedra sense aconseguir revertir la situació", explica Pep Moliner, professor de fiscorn i cap de departament de l'Esmuc.

El compositor i musicòleg Lluís Albert ha mort aquest divendres als 98 anys a l'Escala. Director d’orquestra i de cobla i curador de l’obra de la seva tieta, l’escriptora Caterina Albert (Víctor Català), va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2019 "per la seva valuosa contribució a la cultura musical i literària del país, que s'expressa, entre d'altres, a través de l'estudi, la composició i la divulgació de la sardana i de la música de cobla". També va rebre la Medalla al Mèrit Musical de l’Obra del Ballet Popular el 1992. El llegat artístic de Lluís Albert inclou noranta sardanes, obres lliures per a cobla i suites, a més de l'adaptació de ballets i danses populars i la composició d'obres corals, quintets de vent, peces simfòniques i música religiosa, entre d’altres.