Neix a Catalunya el primer banc públic de microbiota fecal de l'Estat. L'ha posat en marxa aquest dimecres el departament de Salut per tractar pacients amb infeccions recurrents d'un bacteri anomenat Clostridioides difficile, que causa una afectació intestinal greu que en alguns casos pot posar en risc la vida del que la pateix. En aquests casos, els afectats necessiten un trasplantament de microbiota fecal per recuperar-se. En el 90% dels casos s'aconsegueix sense recaigudes. Ara aquesta intervenció passa a formar part de la cartera pública de salut per beneficiar unes 200 persones cada any. Per això, des del departament fan una crida a la ciutadania per trobar "donants compromesos" de femta que permetin tractar aquestes persones que no tenen cap alternativa terapèutica al trasplantament.

Hi ha moments en què ens sentim més cansats, malhumorats i estressats. I, per si no fos prou, també comencem a notar molèsties al ventre, com inflor o més gasos del normal. Quan passa això els nutricionistes ho tenen clar: la nostra microbiota intestinal està passant un mal moment i cal posar-hi remei amb canvis a la dieta.

En l'última edició de la cursa de muntanya Ultra Pirineu més de 1.300 corredors es van aplegar a la serralada del Cadí per recórrer més de 100 km de distància i 6.600 metres de desnivell positiu. Proves com aquesta, extremadament exigents, fan qüestionar-nos els límits del cos humà, així com el paper que tenen la fisiologia, l’alimentació i el descans per assolir un bon rendiment esportiu i, en general, gaudir d’una vida saludable.

Els nens amb trastorn de l'espectre autista (TEA), una sèrie de condicions neurològiques relacionades amb problemes del desenvolupament del cervell, tenen una composició alterada dels microbis de l'intestí en comparació dels infants que no en tenen, segons diverses investigacions científiques. Fa una dècada que investigadors d'arreu aprofundeixen en la potencial relació entre l'intestí i el cervell i ja s'ha demostrat que la microbiota intestinal té un paper fonamental en aquest trastorn. El 2019 un equip d'investigadors de l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) van publicar un estudi en què proposaven que el conjunt de microorganismes que habiten el budell pot contribuir també a uns patrons de comportament com els que es descriuen en les persones amb TEA. Les conclusions de la investigació, que van fer amb ratolins, van aixecar molta polseguera aleshores i ara investigadors de la Universitat de Hong Kong han fet un pas més enllà i han identificat 31 marcadors biològics que podrien tenir valor diagnòstic d'autisme.

Costa pensar que fins fa uns 20 anys poc se sabia dels 40 bilions de microorganismes que ens habiten i que conformen el nostre microbioma. Virus, fongs, llevats, arqueus i sobretot bacteris entapissen totes les superfícies del nostre cos, des de la boca fins a la vagina, la pell o els ulls. Ara bé, la immensa majoria es concentren al darrer tram de l’intestí gruixut, el còlon.

A la Xina del segle IV hi havia una sopa peculiar anomenada sopa groga que es consumia com a tractament en casos greus d'intoxicació alimentària i diarrees. Aquesta sopa l'havia començat a administrar el metge xinès Ge Hong i incorporava femtes que ajudaven els malalts a restaurar la seva microbiota intestinal. 

Sempre s’ha dit que a la panxa tenim un “segon cervell”, perquè sembla que l’estómac i el tub digestiu responguin a les emocions com no ho fa cap altre òrgan. Efectivament, quan estem estressats, enfadats, deprimits o neguitosos els primers símptomes que apareixen solen ser de tipus intestinal: nàusees, vòmits, diarrea, etc.

La malaltia d’Alzheimer és la causa principal de deteriorament cognitiu. Es calcula que, a Catalunya, aproximadament el 2% de les persones de més de 59 anys tenen símptomes compatibles amb aquesta malaltia. A més, la manca de tractaments efectius combinada amb l’increment en l’esperança de vida fa que, segons totes les previsions, el nombre de persones afectades d'Alzheimer es dupliqui en les pròximes dècades.

Des que va esclatar la pandèmia de covid-19, a principis del 2020, s’han registrat oficialment a tot el món uns set milions de morts, a partir de prop de 800 milions de contagis. Esclar que, segons diversos estudis, les xifres reals podrien ser fins a tres vegades més altes. Però, per molt elevat que sigui el nombre definitiu, simplificaríem molt l’impacte que el covid ha tingut en la humanitat si el reduíssim només a comptar aquests casos.

Segons la biòloga de la Universitat de Hawaii a Manoa, Margaret McFall-Ngai, els microbis són el centre de l’Univers: constitueixen la gran diversitat de la biosfera i viuen en íntima associació amb els animals. La biologia animal, assegura, s’ha conformat a partir de la interacció amb els microbis.

La revolució neolítica va significar un canvi radical en l’estil de vida dels nostres avantpassats, que va afectar tots els camps de la cultura i la tècnica, inclosa l’alimentació. Passar de ser caçadors i recol·lectors nòmades o seminòmades a establir-se en viles i pobles propers als camps de conreu i als cursos d’aigua va reestructurar les relacions socials, i també va alterar profundament les relacions ecològiques de les persones amb el seu entorn.

En l'intestí d'una persona hi pot haver bacteris de la seva parella, del company de feina que s'asseu al seu costat o de l'amic amb qui sempre queda per fer una copa. A l'organisme d'un ésser humà hi conviuen centenars de microorganismes que formen el microbioma, i encara que siguin bacteris tenen una funció essencial per al bon funcionament del sistema immunitari i digestiu. Aquests bacteris es concentren sobretot a la saliva i a l'intestí. Ara, un estudi de la Universitat de Trento i de l'Institut Europeu d'Oncologia demostra que els microorganismes es poden transmetre entre humans sense que calgui fer-se cap petó perquè això passi. Fins ara la ciència tenia clar que una bona part del microbioma passava de mare a fill, sobretot en els primers anys de vida. Però, d'on venen tots els altres bacteris quan ens fem grans? Aquesta és la pregunta que ha intentat respondre l'estudi, publicat aquest dimecres a la revista Nature, i la resposta és que venen de l'entorn més proper.

El 2023 pot ser un any interessant per a la biomedicina, amb diversos camps que semblen a punt de fer passos endavant importants. Aprofitem que és època de balanços per fer un repàs i unes quantes prediccions.

Parlar de suïcidi encara és un tabú en moltes societats. Tanmateix, és un fet ben present. En molts països és la segona causa de mort entre els adolescents i joves. En un estudi fet fa una dotzena d’anys amb gairebé 85.000 persones adultes de 17 països, es va detectar que el 9,2% de la població general ha tingut o té pensaments suïcides. Pel que fa als adolescents i joves, en un altre estudi molt més recent, fet el 2019, a més de 16.000 estudiants universitaris de 108 institucions acadèmiques de tot el món, es va veure que el 24,3%, és a dir, gairebé 1 de cada 4, havien tingut pensaments suïcides i que el 9,3%, és a dir, gairebé 1 de cada 10, havien intentat suïcidar-se com a mínim una vegada.

No passa amb tots els tumors ni tampoc de la mateixa manera. Però passa i cada dia hi ha més evidència que allò que es coneix com el microbioma d’un tumor –aquell conjunt de bacteris, fongs i virus que s’hi detecten– no només viu entre les cèl·lules canceroses sinó que hi pot tenir un paper determinant. Suficient per accelerar un càncer de pulmó, fetge o pàncrees, per exemple, o per fer just el contrari, limitar-ne el creixement i guanyar temps al temps. Ara com ara no està gaire clar el perquè de tot plegat. Dos estudis publicats a la revista Cell, considerada la bíblia de la biologia molecular, i un tercer publicat a Nature revelen, no obstant això, que el microbioma dels tumors pot ser determinant per als mecanismes de creixement i dispersió que donen lloc a les metàstasis i, encara més, per als que generen resistència a fàrmacs. El fenomen s’ha descrit amb detall a Nature per als tumors de pàncrees, un dels més letals i amb menys arsenal terapèutic disponible, i s’ha constatat com a més general en les dues publicacions de Cell. La pregunta següent és si seria possible actuar sobre el microbioma per limitar l’acció destructiva d’un càncer. En models animals sembla que sí.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana, sempre que no hi hagi contraindicacions mèdiques, que els nadons s’alimentin exclusivament amb llet materna fins als sis mesos d’edat. I també recomana que l’alletament es mantingui, combinat amb la introducció lenta i progressiva d’altres aliments, com a mínim fins als dos anys. Tanmateix, segons un informe presentat per aquesta organització el juny del 2021, només el 44% dels infants de fins a sis mesos s’alimenten exclusivament d’aquesta manera. I el percentatge dels que incorporen la lactància materna a partir d’aquesta edat disminueix ràpidament. De manera paral·lela, el 2012 les Nacions Unides van reconèixer el dret dels infants a gaudir de la natura com a part d’un entorn saludable. No obstant això, un nombre considerable, especialment els que viuen en entorns molt urbanitzats, tenen un contacte molt limitat amb la natura.

A la Via Làctia hi ha tants microorganismes com estels. Així descriu Roger Paredes, cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias de Badalona i investigador principal en aquesta àrea a IrsiCaixa, la composició del microbioma dels humans. Milions i milions de bacteris, virus i fongs que conviuen en equilibri al nostre cos. La seva salut és indicativa de la nostra salut. La seva diversitat està relacionada amb un sistema immunitari “més capaç” de combatre malalties com el càncer o el covid-19, diu Francesc Guarner, cap de la unitat de fisiopatologia intestinal de l’Hospital Vall d’Hebron. Entre els dos investigadors han coordinat el simposi internacional The Barcelona Debates on the Human Microbiome celebrat aquesta setmana a la capital catalana.

En els animals, les interaccions socials són imprescindibles per regular comportaments bàsics com l’aparellament, l’alimentació i la defensa. Per això el cervell controla molts aspectes d’aquestes interaccions. Tanmateix, fa uns anys es va descobrir que la microbiota intestinal, és a dir, els microorganismes que hi ha a l’intestí dels animals i que contribueixen al fet que digerim i assimilem millor els aliments, també influeix en la interacció social.

Al planeta hi ha molts microbis, no cal una pandèmia per recordar-nos-ho. Però potser no som tan conscients que el nostre cos també n’és ple, per dins i per fora. Es calcula que tenim entre un i tres microorganismes per cada cèl·lula humana i que, si els poguéssim posar tots junts en una balança, pesarien uns deu quilos. Aquests organismes normalment no causen malalties, al contrari: són útils perquè participen en unes quantes funcions fisiològiques. Un nou estudi ha descobert que els microbis que tenim actualment són molt menys diversos i variats que fa un mil·lenni, i que això ens pot estar afectant la salut.