Encara no està del tot clar per què a mesura que acumulem canes, perdem capacitats cognitives i la memòria comença a deixar-nos a l’estacada. Des de la neurociència s’apunta a la disminució del flux sanguini al cervell; al fet que, de manera natural, en l’envelliment perdem volum de substància grisa; o que els mecanismes de reparació neuronals, una mica com tot, ja no són tan eficients i comencen a fallar. A totes aquestes potencials raons, ara els científics n'hi sumen una altra: la microbiota intestinal.

El laboratori de l'Hospital Clínic de Barcelona va ser el primer de l'Estat a detectar un nou coronavirus que va acabar provocant la pitjor crisi sanitària de l'època moderna. Era el 25 de febrer del 2020, com recorda el cap del Servei de Microbiologia del centre, Climent Casals, que té la data gravada a foc. La irrupció de la covid-19 va paralitzar el món amb greus conseqüències sanitàries, econòmiques i socials, però també va tenir un gran impacte en la resta de patògens que fins aleshores circulaven al nostre territori; els va desplaçar i pràcticament va aconseguir el monopoli de les infeccions. Cinc anys més tard s'ha recuperat la normalitat prèvia a la pandèmia i el mapa de bacteris i virus també ha canviat. Per això, els professionals insisteixen en la importància de disposar d'un sistema de vigilància capaç de detectar qualsevol emergència i anticipar-s'hi perquè el que va passar el 2020 no es torni a repetir.

Què passa quan cau menjar a terra? És fiable la regla dels cinc segons? És a dir, la que afirma que si l’aliment ha estat cinc o menys segons en contacte amb la superfície, el bufem i podem ingerir-lo sense problema. No suposa cap amenaça per a la salut dels consumidors?

A l'aigua, als aliments que mengem i al nostre intestí. Els microorganismes són per tot arreu i n'hi ha de molts tipus. Alguns són indispensables per a la nostra supervivència i d'altres, en canvi, són potencialment patògens per als humans, els animals i les plantes. A més, hi ha organismes microscòpics, com els bacteris i els fongs, que es poden desplaçar milers de quilòmetres per l'aire. Aquesta és la conclusió d'un estudi liderat per investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que ha identificat al Japó una àmplia gamma d'aquests microorganismes procedents del nord-est de la Xina, a més de 2.000 quilòmetres de distància. Es tracta d'una nova via fins ara desconeguda per la qual aquests patògens poden viatjar a regions geogràfiques llunyanes.

Una de les amenaces a la salut global que l’OMS fa temps que ha posat al top 10 són les infeccions per bacteris resistents als antibiòtics. L’abús d’aquests fàrmacs, tant en humans com en animals, ha fet que anessin perdent progressivament la seva eficàcia. Actualment, els microbis resistents causen més d’un milió de morts l’any, amb la previsió que la xifra es multipliqui per deu en els pròxims 25 anys si no canvien les tendències. Se sap que els països pobres són els que en reben més l’impacte, però segons un informe publicat aquest estiu per la mateixa OMS, les dones, a sobre, tenen més probabilitats de ser-ne víctimes que els homes.

Els nens amb trastorn de l'espectre autista (TEA), una sèrie de condicions neurològiques relacionades amb problemes del desenvolupament del cervell, tenen una composició alterada dels microbis de l'intestí en comparació dels infants que no en tenen, segons diverses investigacions científiques. Fa una dècada que investigadors d'arreu aprofundeixen en la potencial relació entre l'intestí i el cervell i ja s'ha demostrat que la microbiota intestinal té un paper fonamental en aquest trastorn. El 2019 un equip d'investigadors de l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) van publicar un estudi en què proposaven que el conjunt de microorganismes que habiten el budell pot contribuir també a uns patrons de comportament com els que es descriuen en les persones amb TEA. Les conclusions de la investigació, que van fer amb ratolins, van aixecar molta polseguera aleshores i ara investigadors de la Universitat de Hong Kong han fet un pas més enllà i han identificat 31 marcadors biològics que podrien tenir valor diagnòstic d'autisme.

El D.S., de 85 anys, va tenir mala i bona sort. L’estiu passat va ingressar a l’Hospital Germans Trias i Pujol, a Badalona, per sotmetre’s a una intervenció per extreure’s una pedra de la vesícula que feia mesos que li feia la guitza. Abans, però, havia passat una pneumònia i havia estat un temps prenent antibiòtics. La cirurgia va anar rodada i al cap de dos dies el van enviar cap a casa. Tanmateix, al cap de poc van començar els problemes: es va començar a sentir malament i a tenir molta febre. De nou a l’hospital, i després de fer-li diverses proves, li van detectar que tenia una infecció bacteriana que molt probablement havia contret al quiròfan.

Si teniu fills en edat escolar segur que algú de la seva classe, si no ha sigut el vostre fill o filla, ha contret aquest curs una pneumònia, i el més probable és que hagi sigut una pneumònia atípica, és a dir, causada, com el seu nom indica, per microorganismes menys habituals –generalment el Mycoplasma pneumoniae.

El consum excessiu d'antibiòtics contribueix a canviar el material genètic dels bacteris, cosa que els fa més forts per proliferar i esquivar l'efecte dels fàrmacs. Els antibiòtics es tornen menys eficients en el tractament d'infeccions i augmenta el risc d'intervencions com les cesàries, les cirurgies o els trasplantaments d'òrgans. Estudiar el genoma dels bacteris és clau per saber si els patògens s'han fet resistents o si es poden combatre amb determinats antibiòtics. I, ara, per primer cop, les seqüències genòmiques –la composició genètica completa– dels organismes que han fet resistència s'emmagatzemaran en una única base de dades. El Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG), amb seu a Barcelona, ha creat una biblioteca de prop de mig miler bacteris, les mostres dels quals s'han recollit en 41 hospitals espanyols, que rep el nom de inCREDBle.

Els antibiòtics han salvat milions de vides arreu del món a l'alterar el curs de les infeccions causades per bacteris, però aquesta fita científica té un risc greu associat: la resistència antimicrobiana. La comunitat mèdica fa anys que alerta que el consum excessiu d'antibiòtics contribueix a canviar el material genètic dels bacteris, cosa que els fa més forts per proliferar i esquivar els fàrmacs. Ara la farmacèutica Roche ha publicat a la revista Nature la troballa d’un tipus nou d’antibiòtics, la zosurabalpina, que és capaç d’atacar un dels tres bacteris classificats com a més perillosos per a la salut humana mundial per la seva resistència, l'Acinetobacter baumannii. Els resultats de l’assaig són prometedors: el fàrmac ha eliminat pneumònies en ratolins i ara es provarà en humans. 

Els bacteris estan acostumats a intercanviar gens entre ells. És així com, per exemple, es passen la resistència als antibiòtics o adquireixen altres habilitats útils. Les cèl·lules dels animals no ho fan, però sí que s’ha vist que, de tant en tant, incorporen al seu ADN algun gen procedent d’un microbi. De fet, el genoma humà conté centenars de gens que segurament tenen aquest origen. Un article publicat recentment a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) proposa que hi podem veure precisament gràcies a un d’aquests gens, que es va incorporar al genoma d’un avantpassat dels vertebrats fa milions d’anys.

La salut pública deu molt al microbiòleg escocès Alexander Fleming, pare de la penicil·lina: des del seu descobriment, i durant gairebé un segle, els antibiòtics han aconseguit canviar el curs de moltíssimes infeccions causades per bacteris i salvar milions de vides arreu del món. Però ara aquesta fita científica té un risc greu associat: la resistència antimicrobiana. Cada vegada és més difícil –o impossible– tractar pneumònies, tuberculosis o gonocòccies perquè els microorganismes s'han enfortit alhora que els fàrmacs han perdut la capacitat d'atacar-los. Tot i que la mutació és un fenomen natural, l'ús massiu dels antibiòtics ha contribuït en gran manera a aquesta desprotecció, i davant d'aquesta amenaça creixent, fa temps que la comunitat científica explora vies alternatives, una de les quals la modificació genètica de bacteris que, programats al laboratori, puguin afeblir els patògens infecciosos perquè els antibiòtics funcionin. Bacteris contra altres bacteris.

En l'intestí d'una persona hi pot haver bacteris de la seva parella, del company de feina que s'asseu al seu costat o de l'amic amb qui sempre queda per fer una copa. A l'organisme d'un ésser humà hi conviuen centenars de microorganismes que formen el microbioma, i encara que siguin bacteris tenen una funció essencial per al bon funcionament del sistema immunitari i digestiu. Aquests bacteris es concentren sobretot a la saliva i a l'intestí. Ara, un estudi de la Universitat de Trento i de l'Institut Europeu d'Oncologia demostra que els microorganismes es poden transmetre entre humans sense que calgui fer-se cap petó perquè això passi. Fins ara la ciència tenia clar que una bona part del microbioma passava de mare a fill, sobretot en els primers anys de vida. Però, d'on venen tots els altres bacteris quan ens fem grans? Aquesta és la pregunta que ha intentat respondre l'estudi, publicat aquest dimecres a la revista Nature, i la resposta és que venen de l'entorn més proper.

Quan, a les acaballes del segle XIX, H.G. Wells va descriure una invasió extraterrestre a la novel·la La guerra dels mons, va imaginar els marcians com uns éssers amb un cap gegant i setze tentacles, que acabaven sent víctimes dels bacteris de la Terra, contra els quals no tenien defenses. Wells probablement trobaria irònic que, 125 anys després, sapiguem que a Mart no hi ha hagut vida intel·ligent, però que, en canvi, en algun moment els bacteris podrien haver dominat el Planeta Vermell. Una nova pista la proporciona l’estudi que ha publicat recentment a la revista Astrobiology el grup de Michael J. Daly, de l’escola de medicina de la USU, la universitat del govern federal dels Estats Units, segons el qual podrien sobreviure bacteris sota la superfície de Mart durant més de 280 milions d’anys.

Els humans hem après a construir coses meravelloses, des de gratacels a coets per anar a l’espai, però se’ns en resisteix una: la vida. Gràcies als avenços de les últimes dècades, podem modificar i manipular éssers vius, però encara no fabricar-los de zero. Això no vol dir que sigui impossible, com ho demostra el fet que, a poc a poc, es van fent passes en aquesta direcció. L’última s’ha donat a conèixer recentment: uns investigadors han generat una mena de cèl·lula artificial, l’element bàsic de tots els organismes.

Don Ingber es dedica a fabricar òrgans per guanyar-se la vida. En trossos flexibles de silicona amb unes incisions en forma de canals diminuts, hi cultiva teixits capaços d’imitar les complexes interaccions físiques entre cèl·lules i fluids, i crea així uns models tridimensionals i mal·leables dels òrgans. Durant la passada dècada Ingber, bioenginyer de Harvard, ha fet més de 15 xips d’òrgans, com ara els que simulen pulmons, fetges, intestins i pell. I ara, com s’explica en un article publicat recentment, ha afegit a la llista un òrgan molt menys estudiat: la vagina.

No passa amb tots els tumors ni tampoc de la mateixa manera. Però passa i cada dia hi ha més evidència que allò que es coneix com el microbioma d’un tumor –aquell conjunt de bacteris, fongs i virus que s’hi detecten– no només viu entre les cèl·lules canceroses sinó que hi pot tenir un paper determinant. Suficient per accelerar un càncer de pulmó, fetge o pàncrees, per exemple, o per fer just el contrari, limitar-ne el creixement i guanyar temps al temps. Ara com ara no està gaire clar el perquè de tot plegat. Dos estudis publicats a la revista Cell, considerada la bíblia de la biologia molecular, i un tercer publicat a Nature revelen, no obstant això, que el microbioma dels tumors pot ser determinant per als mecanismes de creixement i dispersió que donen lloc a les metàstasis i, encara més, per als que generen resistència a fàrmacs. El fenomen s’ha descrit amb detall a Nature per als tumors de pàncrees, un dels més letals i amb menys arsenal terapèutic disponible, i s’ha constatat com a més general en les dues publicacions de Cell. La pregunta següent és si seria possible actuar sobre el microbioma per limitar l’acció destructiva d’un càncer. En models animals sembla que sí.

Entre els milers de milions d’espècies diferents de microbis que habiten aquest planeta, els bacteris són dels més abundants. També són, a més, una de les primeres formes de vida que van aparèixer, molt abans que els animals. Estan compostos d’una sola cèl·lula que, de mitjana, no sol fer més d’un parell de micròmetres de llargada, és a dir, dues mil·lèsimes de mil·límetre. Per això cal un microscopi per poder-los observar. Però una troballa ha canviat la manera que tenim d’entendre aquests organismes: un estudi publicat a la revista Science revela que n’existeix un que és cinc mil vegades més llarg que la resta i que, malgrat la seva mida, havia passat desapercebut fins ara.

Cada dia té lloc una batalla titànica a l’interior del nostre cos. Milions de virus anomenats bacteriòfags o, simplement, fags, infecten i destrueixen milions de bacteris. Aquesta mateixa batalla es lliura als oceans, als boscos i, en definitiva, a qualsevol lloc on hi ha vida. No ens adonem de res, però gràcies als pioners descobriments dels microbiòlegs Frederick Twort el 1915 i Félix d’Herelle el 1917 sabem que hi ha virus capaços de destruir bacteris. “Són els seus enemics naturals”, diu Maite Muniesa, catedràtica de microbiologia de la Universitat de Barcelona. ¿I si utilitzéssim aquests virus per tractar les infeccions provocades per bacteris que no responen als tractaments amb antibiòtics (també coneguts com a bacteris resistents o superbacteris)? Això és el que ha fet l’equip mèdic del Brigham and Women’s Hospital de Boston i de l’Escola de Medicina de la Universitat de Harvard. N’han publicat els resultats a la revista Nature Communications.

El consum excessiu d’alcohol és un problema sanitari de primera magnitud. Es calcula que cada any moren a tot el món més de tres milions de persones com a causa directa de beure massa alcohol, una substància que perjudica diversos òrgans i sistemes corporals. Segons l’enquesta estatal de consum de drogues, alcohol i tabac a l’estat espanyol, quasi el 20% de la població de més de 15 anys en consumeix de manera excessiva com a mínim un cop al mes, i un 2,2% poden ser-ne addictes. En aquestes dades hi ha, a més, un clar biaix de gènere: el nombre d’homes afectats és sis vegades superior al de dones. A Catalunya, la prevalença de borratxeres durant els darrers dotze mesos ha estat del 22,3%, més freqüents en els homes d’edat compresa entre els 15 i els 29 anys. En resum, entre la població general de 15 a 64 anys, el 5,3% d’homes i l’1,8% de dones presenten conductes de risc pel que fa al consum d’alcohol.