L’Alberto Caselli, bibliotecari de l’Institut Universitari Europeu, em recorda sovint la frase de la novel·la Il Gattopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa: “Si volem que tot quedi com està, cal que canviï tot”.

"No m’esperava aquests resultats", assegura a l'ARA Cristina Candal-Pedreira, investigadora de la Universitat de Santiago de Compostel·la i autora principal d’un recent estudi sobre l’ètica de la conducta científica a Espanya. Els resultats indiquen que dels 403 científics enquestats, el 78,8% coneixia almenys un cas de conductes poc ètiques i el 40,3% reconeixia haver incorregut en algun d’aquests comportaments alguna vegada.

Fa uns dies, el suplement de ciència i medicina del diari francès Le Monde va tractar un tema de què és parla poc: els articles científics retractats, és a dir, els treballs publicats en revistes científiques de referència -que han passat, per tant, el cribatge de la revisió per iguals- i que posteriorment es retiren de la publicació i ja no es poden considerar com a part vàlida de la literatura científica.

Fa molts anys que van néixer els preprints, articles científics que es publiquen en servidors o repositoris perquè el món científic els conegui abans que es publiquin en una revista. Tal com vam comentar en aquesta columna fa uns mesos, aquests preprints es poden considerar com una ciència inconclusa, ja que no estan avalats per revisors experts en el seu àmbit, que és el que permet la publicació definitiva a la revista de referència.

Dues revistes científiques respectades han retirat dos articles que havien emprat mostres d’ADN d’uigurs de la Xina occidental després que sorgissin dubtes sobre si s’havia obtingut el ple consentiment dels participants.

El peer review (revisió per experts dels articles que es proposen en una revista per avaluar-ne l’originalitat i la qualitat abans de publicar-los) és el procés que permet validar la ciència que s’edita a les revistes especialitzades. La publicació The Philosophical Transactions de la Royal Society de Londres es considera la primera que va formalitzar aquest sistema de validació en l’àmbit de la comunicació científica acadèmica fa més de 300 anys. Als anys 70, el peer review és va generalitzar i es va convertir en essencial –condició sine qua non– per determinar si una revista és científica de referència o no. El sistema té pros i contres, però és el que la ciència ha adoptat i incorporat a la seva metodologia de comunicació científica.