La pujada de temperatures en un context d’emergència climàtica, més accelerada del que els científics havien pronosticat, està desencadenant una carrera per adaptar les ciutats. Un dels reptes és habilitar el màxim nombre de refugis climàtics, espais majoritàriament públics (biblioteques, museus, centres cívics, casals) pensats per protegir els més vulnerables en moments de calor extrema. Per considerar-se refugis han de mantenir una temperatura màxima de 27 graus, ser fàcilment accessibles, disposar de cadires o bancs per seure-hi i amb aigua gratuïta. Però no ofereixen atenció mèdica, un servei sols garantit als centres de salut.

Fa dies que Catalunya crema. L’asfalt bull a les ciutats, els pisos s’ofeguen als barris més densos i en molts pobles l’ombra és un luxe escàs. L’onada de calor no dona treva, freguem temperatures rècord dia rere dia. Però no tothom la viu igual. Per a alguns, és una molèstia; per a d’altres, una amenaça. 

M’arriba un missatge de l’assegurança de la llar –sempre amoïnada per si es trencarà algun vidre que hagi de pagar-me– que em diu que hi haurà tempesta. Les mosques volen, idiotes, les plantes estan escaldufades, nosaltres més; sota teulada no s’hi pot estar. T’has de posar a l’ombra, a baix de tot, sota un arbre. Els grills canten la fal·lera sexual, cap veí trepitja la terra erma. Les carbasses i les bledes, com diu la dita, estan assolellades. Ventiladors, finestres tancades, observació meteorològica. Res, res indica que hi hagi d’haver pluja. Però, i si n’hi ha? El cel és blau grisós, quatre núvols blancs esprimatxats, com fum de pipa, fan vida allà dalt, sense gaire esma. No hi ha foscor, no hi ha res que indiqui que sí, que n’hi haurà, de pluja. Els ocells canten, encara és d’hora perquè es posin –lluitant com okupes– al xiprer on dormiran.

Aquest estiu serà encara més calorós a Barcelona que de costum, amb diversos pics de calor que posaran a prova la paciència i la resistència dels veïns i veïnes, segons indiquen les prediccions meteorològiques. I per a totes les persones que no tenen aire condicionat a casa –que no en són poques a la Ciutat Comtal–, enguany l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat fins a 354 refugis climàtics. És a dir, centenars d’espais d’accés lliure i gratuït per protegir-se de les altes temperatures i que són especialment importants per a la gent gran, els infants i els malalts crònics, així com les persones que treballen a l’aire lliure.

Fa vora vint anys vaig visitar el Death Valley, a Califòrnia. Vaig tornar-ne amb la fotografia d’una raresa excepcional que, en aquell moment, feia molt d’efecte entre les amistats: la del termòmetre del centre de visitants del Parc Nacional que certificava que estàvem a 48 graus. Quan vaig veure, abans-d'ahir, que a Figueres van superar els 45 graus, el record d’aquella foto em va fer mal. Nosaltres mateixos.

De les 40 biblioteques que formen part de la xarxa de Barcelona només deu estan obertes durant tot el mes d'agost (una a cada districte) i quatre més estaran operatives només durant la segona quinzena. Una oferta que el grup d'ERC ha titllat avui d'"inadmissible" tenint en compte que, segons l'últim baròmetre municipal, més d'un 30% dels barcelonins no marxaran de vacances aquest estiu i miraran de fer activitats a la ciutat. A més, les biblioteques són espais inclosos dins de la xarxa de refugis climàtics, és a dir, llocs ben climatitzats on els veïns poden acudir en moments de molta calor. Però a l'agost, quan tenen menys usuaris, la majoria pengen el cartell de "tancat".

Cap indret del món se salva del canvi climàtic. Això d’entrada. Però, a mesura que es miren amb lupa els impactes concrets de l’escalfament global, emergeixen alguns espais d’esperança on la vida s’obre pas, per a sorpresa (i meravella) dels científics. Una nombrosa colònia de pingüins d’Adèlia que ha aconseguit mantenir-se intacta al mar de Weddell; un llac al bosc boreal del Canadà que refresca l’ambient que l’envolta, i fins i tot aquí, a Catalunya, una papallona que està desapareixent a causa del canvi climàtic es manté miraculosament estable en alguns llocs de la fageda d’en Jordà.

En un dels seus últims informes, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC) va més enllà de les dades sobre l'augment de la temperatura i el nivell del mar i capta en tota la seva dimensió l'amenaça que l'escalfament del planeta implica per a la vida humana. Explica la intensificació del clima extrem, les sequeres, la pèrdua d'hàbitats i espècies i la destrucció de les fonts d'aliments. I diu que la comunitat científica ara té més certeses que el canvi climàtic té un impacte directe sobre les migracions.

Barcelona comença a preparar-se per a les altes temperatures que s'esperen aquest estiu amb l'objectiu de protegir qui, per problemes de salut o perquè no té espais ben preparats on protegir-se, queda més exposat a les problemàtiques associades a la calor extrema, que, segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona, causa cada any unes 150 morts a la ciutat. Per donar alternatives a qui no té habitatges ben climatitzats, l'Ajuntament ha anunciat que dobla els espais considerats refugis climàtics i que aquest estiu n'hi haurà fins a 162 entre parcs i jardins amb zones d'ombra i aigua, escoles on ja s'han fet transformacions al pati per millorar-hi el confort tèrmic i equipaments municipals de diferents tipus amb aire condicionat.