De les grans autores només en coneixem el patiment vital

Tinc una amiga que l’altre dia es va obligar a aturar-se i a pensar en totes les coses bones de la seva vida. Potser és un exercici que hauríem de fer de de tant en tant, perquè la versió dramàtica de la pròpia existència sol ser més espavilada (i més literària): se’ns presenta sense que calgui conjurar-la i ens pot fer creure que només ens passen coses dolentes.

]]>