Diumenge a la nit, Telecinco va emetre Cristina Borbón: rota de amor, una tertúlia de xafarderies al voltant de la relació de la infanta amb Iñaki Urdangarin. El programa era un reaprofitament d’imatges de la parella, prioritzant les d’aquest estiu i les que van confirmar la separació dels ducs de Palma. Però també recuperava les escorrialles d’un arxiu televisiu històric infinit. Tot el relat es construïa en clau de melodrama, començant per la imatge que il·lustrava el títol del programa. Un vidre trencat sobre la fotografia de la infanta i Iñaki plorosos i donant-se l’esquena. L’escena semblava la caràtula d’una cinta de VHS dels anys vuitanta. Una pel·lícula barata de sobretaula. La trama la proporcionaven els col·laboradors, que es dedicaven a reinterpretar totes les imatges, elaborant teories confuses i inespecífiques.

Ja saben vostès que en aquesta nostra tribuna dominical es venera la cultura pop sempre, sense excepció. Tant se val que sigui la senyora de Salou que va regalar a la seva filla “su primer luisvui” com la sacrosanta Cher, sempre hi ha paraules de reconeixement per a aquells que aconsegueixen captivar el mainstream, cosa que molts han estudiat com fer però que molt pocs finalment han aconseguit. Per això mateix els faig a aquests últims el meu homenatge perenne. Precisament, seguint aquesta línia editorial, em genuflexiono aquesta setmana per acomiadar l’escriptora i guionista cubana Delia Fiallo, autora de nombroses radionovel·les i telenovel·les de gran èxit a Amèrica Llatina i també a Espanya. La veterana escriptora va morir dimarts amb 96 anys a Coral Gables, la ciutat del comtat de Miami-Dade on residia. “Va morir en pau i envoltada dels seus éssers estimats”, va informar dimecres la cadena Televisa, citant un dels fills de l’artista, que hauria fet els 97 avui mateix.