La 1 de TVE ha estrenat una telenovel·la mexicana a les sobretaules que és pitjor que dolenta. Diseñando tu amor obeeix a les característiques més tòpiques del gènere. Melodrama i passió. Però com és habitual també hi ha simplisme, lentitud narrativa, reiteració d’idees i trames fàcilment previsibles. I s’hi han d’afegir unes interpretacions pèssimes. 

Diumenge al vespre Com si fos ahir tancava temporada amb un capítol especial amb els ingredients melodramàtics propis de les telenovel·les per acomiadar-se d’una manera catàrtica: reconciliacions, ruptures i emocions no expressades que serviran perquè el conflicte esclati a la tornada. Crits, llàgrimes i uns quants "t’estimo" –fins i tot algun que no era sincer– per fer neteja d’algunes trames que ja s’estaven fent massa llargues i preparar-ne d’altres per després de l’estiu. Tot plegat amb la majoria dels actors i actrius força sobreactuats per garantir el dramatisme que demanen els finals d’etapa. Va ser un episodi bastant passat de rosca, que potser és el que esperen els seguidors del Com si fos ahir en aquestes circumstàncies.

“¿Quién es ese hombre, que me mira y me desnuda?” A mitjans dels anys 2000 era difícil trobar algú que no hagués sentit o cantant aquest, presumptament, provocatiu fragment de la cançó inicial de Pasión de gavilanes, la telenovel·la colombiana que va ser un fenomen d’audiència a Antena 3. L’argument era clàssic però efectiu: tres germanes riques i guapíssimes, les Elizondo, que s’enamoraven de tres germans pobres i ben plantats, els Reyes. Passions desfermades i molts secrets. Tot això empaquetat en una estètica vaquera i ben farcit d’estereotips masclistes, com ara que si un home i una dona es barallen és perquè estan secretament enamorats. Gairebé dues dècades després, la telenovel·la torna aquest dimecres a la petita pantalla amb els protagonistes originals sumant anys, nous secrets i més venjances. 

Ja saben vostès que en aquesta nostra tribuna dominical es venera la cultura pop sempre, sense excepció. Tant se val que sigui la senyora de Salou que va regalar a la seva filla “su primer luisvui” com la sacrosanta Cher, sempre hi ha paraules de reconeixement per a aquells que aconsegueixen captivar el mainstream, cosa que molts han estudiat com fer però que molt pocs finalment han aconseguit. Per això mateix els faig a aquests últims el meu homenatge perenne. Precisament, seguint aquesta línia editorial, em genuflexiono aquesta setmana per acomiadar l’escriptora i guionista cubana Delia Fiallo, autora de nombroses radionovel·les i telenovel·les de gran èxit a Amèrica Llatina i també a Espanya. La veterana escriptora va morir dimarts amb 96 anys a Coral Gables, la ciutat del comtat de Miami-Dade on residia. “Va morir en pau i envoltada dels seus éssers estimats”, va informar dimecres la cadena Televisa, citant un dels fills de l’artista, que hauria fet els 97 avui mateix.