Raffaella Carrà és una de les cares més internacionals d'Itàlia. Per aquest motiu el país ha decidit que li dedicarà un homenatge dels més transversals que hi pot haver: posar la seva cara en una moneda. En el primer aniversari de la seva mort, s'ha anunciat que la terra on va néixer està preparant el procés per encunyar una moneda de dos euros amb el seu famós perfil, segons publica el diari El País. L'actor Fabio Canino ha explicat al Festival de la Televisió de Dgliani que la Casa de la Moneda italiana ja s'ha posat mans a l'obra amb aquesta iniciativa, que de segur provocarà que fans de fora d'Itàlia maldin per aconseguir aquesta moneda commemorativa.

La diva de la televisió italiana Raffaella Carrà, que va morir al juliol als 78 anys, serà recordada en un documental que es farà aviat i que aprofundirà en l'impacte cultural que va tenir a tot el món aquesta autèntica icona pop. La productora Fremantle, responsable de programes com X Factor, ha aconseguit en exclusiva dels seus hereus els drets internacionals per fer el documental, que arribarà en els pròxims mesos, asseguren a Efe fonts de la companyia. El projecte serà liderat pel conseller delegat per a Europa de Fremantle, Andrea Scrosati, i hi sumarà el seu responsable a Itàlia, Gabriele Immirzi, i a Espanya, Nathalie García, a més de comptar amb el suport de la productora espanyola Cero Coma, entre d'altres.

L'artista italiana Raffaella Carrà va donar un immoble a la localitat toscana de Porto Santo Stefano, que feia servir com a gimnàs, a una associació de voluntaris poc abans de morir, el 5 de juliol, als 78 anys. És una casa de 160 metres quadrats "de gran valor" que la diva va donar "fa poques setmanes" a la Confraternitat de Misericòrdia de Porto Santo Stefano, a la península d'Argentario, la seva segona casa i on reposaran les seves cendres, segons informen els mitjans. Carrà volia que aquest lloc, en el qual s'entrenava, fos destinat a les obres benèfiques de l'organització, que s'ocupa de l'assistència social i mèdica i de la cura de discapacitats.

Sempre he pensat que marxes d'aquest món igual que com has viscut. No em refereixo al moment en què tanques els ulls, sinó al comiat que t'ofereixen els que t'han conegut i estimat, que és el comiat que tu t'havies procurat, ja fos de forma conscient o inconscient. Ho dic especialment convençut després d'haver seguit les exèquies de tres dies que Itàlia i, més concretament Roma, ha dedicat a Raffaella Carrà aquesta setmana. Una cerimònia transparent, oberta, pública i sobretot pop amb la qual no tinc cap dubte que la gran diva italiana hauria estat més que satisfeta.

Els moltíssims seguidors de la gran estrella i presentadora de televisió italiana Raffaella Carrà podran acomiadar-se d'ella durant els tres dies en què s'han organitzat les exèquies de l'emblemàtica artista, que començaran avui amb un seguici fúnebre i l'obertura de la capella ardent, tal com informa Efe de fonts pròximes a la família. Aquesta tarda un seguici fúnebre sortirà des de la seva casa de Roma, situada al nord de la ciutat, i acabarà a l'Ajuntament de la capital italiana, després de diverses parades en llocs tan emblemàtics com algunes seus de la Ràdio Televisió Italiana (RAI) i el Teatre de les Victòries. Després, a l'Ajuntament, a partir de les 18.00 hores i fins a la mitjanit, s'obrirà la capella ardent, que continuarà durant tota la jornada de dijous perquè els seus familiars, amics i tots els admiradors puguin transmetre-li el seu comiat. El divendres a les 12.00 hores se celebrarà el funeral a l'església de Santa Maria, situada a la Piazza del Campidoglio, on hi ha el consistori romà.

Dilluns al vespre TVE modificava la seva programació per fer l’homenatge pòstum a una de les seves estrelles històriques, Raffaella Carrà. Per fer-ho no van haver de treballar gaire perquè els refregits televisius dels millors moments que ella va protagonitzar a la televisió pública ja s’havien preparat i emès en anteriors ocasions perquè són molt llaminers. A La 1 van oferir l’edició Viaje al centro de la tele i a La 2 Tesoros de la tele, tots dos dedicats a Carrà i al seu programa ¡Hola, Raffaella!. Tornar-ho a veure resultava gairebé hipnòtic. Reviure la televisió que ens va entretenir a principis dels noranta provocava fins i tot estupor. En aquell sofà d'escai blanc on s’instal·lava la italiana i on acumulava els convidats hi vam veure una Bárbara Rey exultant que es llançava al damunt d’un desprevingut Joaquín Prat i li llepava la cara i la boca amb desfici. El presentador de concursos s’intentava apartar endebades superat per l’assetjament. És molt possible que l’homenatge ens estalviés molts altres moments de vergonya aliena que ara serien impossibles. Era l’època que les grans figures de Hollywood visitaven la televisió pública sense dissimular la perplexitat i la vergonya aliena d’algunes propostes. Sense entendre un borrall de l’idioma, veies els grans herois i galans del cinema nord-americà fer-se diminuts al costat de Carrà, perquè aquella sobredosi d’espontaneïtat televisiva els desarmava. Després d’una dificultosa entrevista amb Mel Gibson sobre el seu cul, Carrà feia entrar una vaca al plató. La pobra bèstia contrastava amb els llums i la brillantor d’un terra plasticós. Com que Gibson tenia una granja de bestiar a Austràlia li demanaven que munyís la vaca per brindar amb la llet que sortís de les mamelles. Gibson accedia al repte i acabava aixecant la copa agafat del bracet de la cantant, amb el riure burleta de qui té pressa per arribar a casa i explicar el que ha viscut. Carrà intentava també seduir Richard Gere recordant-li el seu atractiu i, després de la incomoditat inicial, ell es rendia al seu encant fascinat per la capacitat d’ella d’oferir espectacle. Una altra escena va ser el procés d’hipnosi a Maradona, que va assistir al programa amb la seva dona i les seves dues filles, aleshores molt petites. L’hipnotitzador Tony Kamo, un dels plats forts del programa, deixava el futbolista garratibat i l’estirava flotant a l’aire, només amb el suport del respatller de dues cadires en els extrems. A sobre hi van asseure, com si fos un banc, una de les filles, que estava terroritzada de veure el seu pare en aquelles circumstàncies. I finalment l’hipnotitzador també s’asseia sobre els genolls rígids del futbolista. “¡Sobre las piernas no!”, cridava Raffaella, espantada, tement que poguessin acabar de lesionar el jugador, que ja estava en hores baixes.

La seva música és sinònim de festa i la seva cara un símbol de la televisió italiana i espanyola, especialment als anys 90. Raffaella Carrà, morta aquest dilluns a l'edat de 78 anys, era una show woman total, una dona que dominava com ningú el mitjà televisiu i que tenia una capacitat innata per seduir l'espectador. Lluny de ser només una imatge, Carrà destacava com a figura compromesa que no tenia cap problema per explicar el seu lligam comunista –ho va confessar en una entrevista a la revista Interviú l'any 1977– o posar a prova les ments més reaccionàries de l'època ensenyant el melic a la televisió italiana, censurat per petició expressa del Vaticà. "No m'hauria imaginat mai que el meu petit melic arribaria a fer tant soroll", explicava la cantant en una entrevista a La Vanguardia quatre dècades després.

Raffaella Carrà (Bolonya, 1943-2021) era una icona del pop sense pèls a la llengua. Espontània i atrevida, l'artista italiana va protagonitzar moments memorables en entrevistes i a la televisió, on parlava sense embuts de tot allò que li passava pel cap. Carrà, que ha mort aquest dilluns als 78 anys, deixa frases tan memorables com aquestes: