Manuel Naharro Gata és la segona persona amb més poder institucional a Extremadura des que ha estat elegit aquesta setmana com a president del parlament autonòmic. Nascut el 1986, és alcalde de Valencia de Mombuey des del 2007, poble de 700 habitants, quan amb prou feines tenia 21 anys. Ha compaginat aquest càrrec amb un ascens al PP, on és president provincial de Badajoz des del 2021, i persona de confiança de la presidenta extremenya, María Guardiola, que l'ha defensat amb dents i ungles de l'acusació de cometre un delicte contra la llibertat sexual (que va quedar arxivada judicialment).

Tots aquests que troben bé viure en una dictadura no és que tinguin ganes de ser sotmesos, reprimits o castigats si no fan –o no són– el que toca. És que consideren que ells fan –i són– el que toca i que, per tant, en una dictadura ells serien, en tot cas, part dels repressors i no pas dels reprimits. És per això que els agrada la idea: no són idiotes. S’imaginen que s’espolsarien del damunt uns quants indesitjables.

La llei orgànica 10/2022 de garantia de la llibertat sexual és una bona llei en la qual es regulen qüestions com ara la prevenció, la sensibilització i l'assistència integral a les víctimes. Però, malauradament, tot això ha quedat amagat sota la denominació llei del només sí és sí, amb la qual es resumeix la reforma del Codi Penal introduïda en una de les disposicions finals de la llei.

En les relacions sexuals, el consentiment permet que la persona controli l'accés dels altres al propi cos. El consentiment és l'element que marca la diferència entre el sexe i els delictes contra la llibertat sexual al Codi Penal espanyol. La seva absència ja es reconeixia com un element necessari del delicte de violació als codis penals del segle XIX. Per tant, no és cert que hàgim hagut d'esperar fins a la Llei de Protecció Integral de la Llibertat Sexual per posar el consentiment al centre, com repetidament es diu des del ministeri d'Igualtat. Sempre hi ha estat. El que sí que ha canviat, i de manera radical, és com s'ha d'entendre el consentiment. Si el model anterior partia de la disponibilitat per definició del cos femení, llevat que la dona digués que no, el model basat en el consentiment afirmatiu parteix del supòsit contrari, la indisponibilitat per principi llevat que la dona manifesti el seu assentiment. La fórmula del consentiment afirmatiu incorpora, en el fons, una obvietat: només hi pot haver exercici lliure de la sexualitat si és consentit per les parts; no necessàriament desitjat, però sí, almenys, acceptat com a manifestació d'una voluntat lliure en el context de les condicions circumdants, ja que la coerció sexual, l'engany, la diferència d'edat, l'estat d'embriaguesa, la desigualtat econòmica, la diferent posició social, la dinàmica relacional… són factors que poden qüestionar la validesa del consentiment. A l'emfatitzar el diàleg recíproc, el model del consentiment afirmatiu anima les parts a expressar allò que volen i a prestar atenció al que vol l'altre. No cal una comunicació verbal, perquè la no verbal també és indicativa de la voluntat, com guiar la mà de l'altre a la zona on un vol que el toquin, plorar en silenci o intentar apartar les mans que s'hi acosten. El nou model té l'avantatge afegit que centra l'atenció en l'autor: en lloc de preguntar a la víctima si va consentir o no, per què no s'hi va oposar activament o quines empremtes va deixar la violència al seu cos (si ho va fer), cal preguntar a qui va iniciar el contacte sexual si ho va negociar amb l'altra persona i va arribar a un acord sobre el que hauria de passar, si es va parlar de la contracepció, si es va interessar pel que li agradava o ella li ho va dir, si li semblava que gaudia o que no ho feia. És responsabilitat de cadascú assegurar-se que l'altra part ha manifestat lliurement per actes exteriors, concloents i inequívocs, d'acord amb les circumstàncies concurrents, la voluntat expressa de participar en l'acte sexual.

Aquests dies molts mitjans i polítics de dretes s'han dedicat a construir un nou terror sexual: “S'està excarcerant violadors!”, “La seguretat de les dones està compromesa!”. Els partits del govern hi han respost amb campanyes de comunicació en què el que importa és salvar vots o barallar-se entre ells per marcar diferències davant de les imminents eleccions. Si aquest cas evidencia alguna cosa, és un tret de la política contemporània: que la veritat no importa, sinó que es construeix a cop d'argumentari. Sembla que el resultat serà un nou enduriment penal en un país que té una de les poblacions carceràries més nombroses de tot Europa mentre manté índexs de criminalitat molt baixos.

La penúltima nit del 2022, la del 30 de desembre, els Mossos d’Esquadra van rebre un avís de la discoteca Sutton de Barcelona quan feia poca estona que s’havia superat la mitjanit. Una dona havia advertit la seguretat del local d’oci nocturn que el futbolista brasiler Dani Alves l’havia agredit sexualment amb tocaments que ella no havia consentit. Segons la versió de la dona, Alves li va posar la mà per dins de la roba enmig de la sala de festes. La policia es va desplaçar fins al lloc dels fets, seguint el protocol de l’Ajuntament contra agressions sexuals en locals d’oci nocturn, i va començar a investigar-ho. Des de la discoteca ja va prendre declaració a alguns testimonis i va revisar les càmeres de seguretat. Aquests darrers dies els Mossos han continuat investigant els fets i han estat en contacte amb la dona, també per acompanyar-la psicològicament amb l’equip de suport a la víctima. Faltava, però, un pas: la denúncia formal. Segons ha pogut saber l’ARA per fonts coneixedores de la investigació, la dona va formalitzar dilluns a la tarda una denúncia contra Dani Alves per la presumpta agressió sexual. La investigació, doncs, continua oberta i s’accelera.