<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - seguretat nacional]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/seguretat-nacional/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - seguretat nacional]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Llicència per matar, torturar i robar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/llicencia-matar-torturar-robar_129_5552054.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/9418951a-5566-456d-8106-622fc06ac8e0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>En nom de la raó d'estat, com a criteri sagrat, es vulneren drets i se segresten llibertats que, en circumstàncies normals, ningú no gosaria negar. Els agents de l’ordre i agents secrets de la ficció, com Harry el Brut o James Bond, exhibien mètodes poc “ortodoxos” per fer front a l’escòria criminal. Cadascun al seu estil, de violència destralera o glamurosa al servei de sa majestat. Però la “llicència per matar” del personal de carn i ossos, de la CIA als GAL, es ventilava d’amagat amb les maniobres del <em>deep state</em>, sense cobertura legal.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lourdes Parramon i Bregolat]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/llicencia-matar-torturar-robar_129_5552054.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 07 Nov 2025 17:00:34 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/9418951a-5566-456d-8106-622fc06ac8e0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Soldats israelians a la forntera amb Gaza.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/9418951a-5566-456d-8106-622fc06ac8e0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP torna al 2017 i reviu la trama russa al Congrés]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/politica/pp-torna-reviu-trama-russa-congres_1_5543301.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/c7babe18-ac1f-4206-a346-8c61e309dde6_source-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L'endemà que Junts anunciés que trenca amb el PSOE i mentre a la sala de premsa del Congrés la portaveu del PP, Ester Muñoz, s'enfrontava a les preguntes dels periodistes sobre una hipotètica moció de censura amb el suport dels juntaires, al mateix edifici, només a uns metres de distància, una comissió parlamentària ha fet un salt en el temps fins al 2017. Rafa Hernando, que era justament el portaveu parlamentari popular en aquella etapa, quan governava Mariano Rajoy, ha estat l'encarregat de reviure aquest dimarts a la cambra baixa la trama russa del Procés, quan la investigació d'aquesta suposada conxorxa entre l'entorn de Carles Puigdemont i la Rússia de Vladímir Putin <a href="https://www.ara.cat/politica/suprem-certifica-final-trama-russa-no-investigara-puigdemont_1_5314370.html" >ja fa mesos que va descarrilar definitivament als tribunals</a>. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Zamorano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/politica/pp-torna-reviu-trama-russa-congres_1_5543301.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Oct 2025 14:03:09 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/c7babe18-ac1f-4206-a346-8c61e309dde6_source-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El periodista de l'ABC David Alandete a la comissió de seguretat nacional del Congrés]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/c7babe18-ac1f-4206-a346-8c61e309dde6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La compareixença en comissió d’un periodista de l’‘Abc’ provoca un tens enfrontament amb Junts: “Ha vingut a contaminar”]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Wagner i els nostres mercenaris]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/nostres-mercenaris-lourdes-parramon_129_4748386.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/6732dcc6-d7aa-46dd-b2b8-6505ce77925c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Qui sap si Richard Wagner, autor de la marxa nupcial més cèlebre de la història i de la marxa fúnebre més dramàtica, acompanyaria la marxa militar dels mercenaris que duen el seu nom; o se’n tornaria, esparverat, al seu taüt. El nacionalisme exaltat i l’antisemitisme ambivalent, però sobretot els gustos musicals del Führer, van fer-ne una icona del Tercer Reich. Ha quedat associat al nazisme per sempre més. La relació d’Adolf Hitler amb la jove del compositor, Winifred Wagner —de qui es diu que va portar-li a la presó el paper per escriure el <em>Mein Kampf</em>—, o el fet que s’endugués al búnquer un manuscrit original del mestre, afegeixen una aura romàntica a la propaganda política. Em temo que no són les connexions emotives ni la força simfònica de la seva obra el que fa que un grup de mercenaris l’adopti com a marca. L’aura del feixisme és un embolcall idoni per als mercaders de la mort i els seus esbirros: senyors de la guerra, mercenaris, sicaris, caçarecompenses. Tots tenen en comú que maten per diners, al marge dels poders de l’Estat a qui s’encomana el monopoli de la força. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lourdes Parramon i Bregolat]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/nostres-mercenaris-lourdes-parramon_129_4748386.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 06 Jul 2023 13:18:36 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/6732dcc6-d7aa-46dd-b2b8-6505ce77925c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La lona que Desokupa ha penjat a Madrid]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/6732dcc6-d7aa-46dd-b2b8-6505ce77925c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Informació segrestada]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/informacio-segrestada-lourdes-parramon_129_4621066.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/305768dc-7370-45ca-9ada-a9fceb9245de_16-9-aspect-ratio_default_0_x505y352.jpg" /></p><p>Els anuncis de compreses són sublims. Ni gota de sang, poesia pura. "De què fan olor els núvols?" Els venedors de cel·lulosa s’aferren a l’intangible per no mostrar els ofensius fluids femenins. "Em sento segura". Fora del cotó fluix publicitari, en el món real, la seguretat s’associa a l’absència de perill. La por que ens duu a arrancar a córrer, davant la fera o el foc, és útil per a la supervivència. Quan aquesta emoció primària —veïna de la ira i antídot de la compassió— es dispara de manera infundada és contraproduent. La confiança, indispensable per a la cooperació, també és essencial per sobreviure en un món inhòspit. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lourdes Parramon i Bregolat]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/informacio-segrestada-lourdes-parramon_129_4621066.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Feb 2023 17:10:19 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/305768dc-7370-45ca-9ada-a9fceb9245de_16-9-aspect-ratio_default_0_x505y352.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Uns homes proven de veure què amaga una tanca.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/305768dc-7370-45ca-9ada-a9fceb9245de_16-9-aspect-ratio_default_0_x505y352.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[ERC demana la compareixença de Marlaska, Bolaños i la delegada del govern espanyol per l'intent d'infiltrar-se a Jovent Republicà]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/politica/erc-demana-compareixenca-delegada-govern-espanyol-l-intent-d-infiltrar-jovent-republica_1_4417841.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d669aa04-2065-4fa0-a2c1-cc76b6705cf8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>A l'Enric Pérez, de 24 anys, el van intentar captar com a informador perquè s'infiltrés a Jovent Republicà, les joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), però va decidir posar-ho en coneixement <a href="https://www.ara.cat/societat/espionatge-independentisme-aixi-capta-confident-policial_130_4415925.html" >de l'ARA i la revista </a><a href="https://www.ara.cat/societat/espionatge-independentisme-aixi-capta-confident-policial_130_4415925.html" ><em>La Directa</em></a> per denunciar l'espionatge a l'independentisme. Aquest dimarts, després <a href="https://www.ara.cat/societat/espionatge-independentisme-aixi-capta-confident-policial_130_4415925.html" >que ahir es fes públic el seu cas</a>, Esquerra ha comparegut al Parlament amb Pérez i la portaveu nacional de Jovent Republicà, Kenya Domènech, per denunciar la "vulneració de la llibertat política" i demanar la compareixença de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, perquè doni explicacions sobre què ha passat. Unes hores més tard, ja des de Madrid, la diputada republicana al Congrés, Marta Rosique, ha anunciat que també demanaran (al costat de la resta de grups independentistes) la compareixença del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i del titular de Presidència, Félix Bolaños. A més, estudien també accions legals que encara no han concretat.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Orriols Guiu]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/politica/erc-demana-compareixenca-delegada-govern-espanyol-l-intent-d-infiltrar-jovent-republica_1_4417841.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Jun 2022 11:49:33 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d669aa04-2065-4fa0-a2c1-cc76b6705cf8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Enric Pérez, jove que ha denunciat l'intent de captar-lo per infiltrar-se a Jovent Republicà]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d669aa04-2065-4fa0-a2c1-cc76b6705cf8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El jove que van intentar captar assegura que intenta sortir el "mínim" de casa per "precaució"]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Espionatge a l’independentisme: així es capta un confident]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/espionatge-independentisme-aixi-capta-confident-policial_130_4415925.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/57823bbf-26a5-446d-a893-6ff294afc1c9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Enric Pérez s'espera al peu dels 144 metres de formigó, alumini i vidre de la torre Glòries de Barcelona amb el mòbil a la butxaca i l'aplicació de gravació en marxa. Està una mica nerviós. S'ha de trobar amb un home que diu que pertany al departament de Seguretat Nacional, que en una trucada li ha demostrat que sap massa coses d'ell i que el vol convertir en un confident. Pérez té 24 anys, encara estudia i des del principi es posa en contacte amb l’ARA i amb la revista<em> Directa</em>. És dimecres 30 de març i té clar que vol documentar i fer públic com l’intenten captar per espiar l’independentisme.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Enric Borràs Abelló]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/espionatge-independentisme-aixi-capta-confident-policial_130_4415925.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 26 Jun 2022 20:30:59 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/57823bbf-26a5-446d-a893-6ff294afc1c9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Enric Pérez, a la vora de la torre Glòries de Barcelona.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/57823bbf-26a5-446d-a893-6ff294afc1c9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Radiografia del procés de reclutament d’un informador a través d’un jove que han intentat infiltrar a Jovent Republicà]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Xina recompensa amb 14.000 euros la delació d'"espies"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/asia/fins-14-000-euros-denunciar-violacions-seguretat-nacional_1_4397826.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/2f0e0a14-199b-4113-ae12-dbd800f06929_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El govern xinès aprofundeix en la cultura del Gran Germà i ha decidit motivar la població amb recompenses perquè denunciïn qualsevol acte sospitós de ser considerat una violació de les lleis de seguretat. Els confidents poden rebre una retribució d'entre 1.400 i 14.000 euros. En els casos en què la informació sigui menys rellevant es compensarà els ciutadans amb certificats que avalin la seva col·laboració i millorin el seu crèdit social.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Dolors Rodríguez Puerto]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/asia/fins-14-000-euros-denunciar-violacions-seguretat-nacional_1_4397826.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Jun 2022 10:32:51 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/2f0e0a14-199b-4113-ae12-dbd800f06929_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La imatge del president xinès Xi Jinping apareix darrere dels visitants al Memorial del Primer Congrés del Partit Comunista Xinès, el passat juny.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/2f0e0a14-199b-4113-ae12-dbd800f06929_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La Xina incentiva en metàl·lic i amb certificats de bona conducta la cultura del Gran Germà]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El govern espanyol amplia els objectius de seguretat nacional]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/editorial/govern-espanyol-amplia-objectius-seguretat-nacional_129_4229460.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/cc790129-ac05-4685-89c1-fc83c2c4ad86_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El món torna a viure moments d’incertesa, en què no es poden descartar conflictes bèl·lics a l’antiga –preocupa sobretot la situació a Ucraïna i també al mar de la Xina– i en què també hi ha noves amenaces, com els ciberatacs, els sabotatges, la crisi climàtica o el segrest dels subministraments bàsics. La pandèmia ha deixat al descobert la vulnerabilitat espanyola i europea en molts àmbits i això ha forçat el govern del PSOE i Podem a avançar un any la publicació de la seva Estratègia de Seguretat Nacional, un document que es va fer públic la setmana passada.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Editorial]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/editorial/govern-espanyol-amplia-objectius-seguretat-nacional_129_4229460.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 02 Jan 2022 19:04:47 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/cc790129-ac05-4685-89c1-fc83c2c4ad86_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un helicòpter del SAR de l'Exèrcit de l'Aire espanyol / EFE]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/cc790129-ac05-4685-89c1-fc83c2c4ad86_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[10/7: Mals usos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/10-7-mals-usos-vicenc-villatoro-lamolla_129_4048531.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>En l’Europa feudal els senyors tenien dret a disposar de les persones i els béns dels seus vassalls segons una sèrie d’usos i costums. Això va generar algunes pràctiques que la mateixa època considerava abusives, els mals usos. L’estat modern ha heretat la possibilitat de disposar en certes situacions dels béns i les persones dels seus súbdits. Les lleves obligatòries eren això, en part. Aquesta disponibilitat s’ha anat retallant, però es manté en algun aspecte i s’activa en cas d’una gran crisi, quan l’estat disposa al seu criteri de vides i hisendes. Ara l’estat espanyol ens ho ha recordat quan ha plantejat la reforma de la llei de seguretat nacional, que implica de fet la suspensió de drets fonamentals en cas de crisi i que significa poder disposar de persones i béns per part de l’estat. Per a una cultura democràtica actual, aquesta suspensió de la llibertat i la propietat individual és vista com un mal ús. Com un abús. Certament, això només passaria en casos de crisi. Però qui decideix quan s’aplica, quan hi ha una crisi prou greu? El mateix estat que n’és beneficiari. I aquí hi ha la clau del problema. No ens agrada que disposin de nosaltres i dels nostres béns. Però sobretot no ens refiem de l’estat que s’atorga el dret a fer-ho.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Vicenç Villatoro Lamolla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/10-7-mals-usos-vicenc-villatoro-lamolla_129_4048531.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 09 Jul 2021 17:00:46 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
