La millor jugadora del món de tenis, Ashleigh Barty, ha anunciat que es retira als 25 anys. Ho fa en el cim de la seva carrera, havent guanyat 25 dels últims 26 partits que ha disputat, sent campiona en l'últim Open d'Austràlia i Wimbledon. Ha estat 121 setmanes com a número u, incloses 114 de manera consecutiva. Ho deixa per esgotament físic i mental, segons va comunicar ella mateixa, alhora que afegia: “La gent no ho entendrà, però hi ha altres somnis que vull complir”. La notícia, al marge de la seva retirada, és que aquesta vegada sí, per fi, la resposta general ha sigut d'afecte, suport, empatia i, sobretot, respecte. Un moltes gràcies, Ashleigh, i tant de bo que et vagi fenomenal. És un avanç, un senyal que estem evolucionant i que comencem a entendre que la felicitat, l'equilibri, pot no estar en els èxits esportius, sinó en saber parar, escoltar-se i cuidar-se.

"Ja no tinc ni l'impuls físic, ni les ganes emocionals, ni tot el que es necessita per desafiar-me a mi mateixa al més alt nivell". Aquest era el missatge que penjava a les xarxes Ash Barty, la millor tenista del moment. Amb només 25 anys, i per a sorpresa de tothom, l'australiana decidia fer un pas al costat i retirar-se del tenis professional. Una notícia que ha sacsejat el món del tenis, per inesperada i perquè Barty estava en el millor moment de la seva carrera com a jugadora.

Ashleigh Barty de vegades sembla que no porta gaire bé ser el centre d'atenció. Avui, mig país la seguia per televisió. A l'exterior de la pista Rod Laver de Melbourne, milers de joves s'aplegaven davant d'una pantalla gegant per animar-la, entre crits i cangurs inflables. Austràlia preparava una festa, conscients que Barty, la número 1 mundial, no fallaria a la final contra la nord-americana Danielle Collins. I no ha fallat, tot i que per un moment ha semblat que la pressió de ser la primera jugadora local en 44 anys que estava a punt de ser campiona li feia tremolar el pols. No és fàcil carregar-se a l'espatlla l'esperança d'un país que va ser la gran Meca del tenis i que ara portava quatre dècades sense gaires alegries.

L'australiana Ashleigh Barty ha aconseguit unir tot un país cada cop que colpeja una pilota. La número 1 mundial s'ha classificat per jugar la final de l'Obert d'Austràlia per primer cop. Queda així a un sol pas de posar fi a la llarga travessa del desert del tenis australià, que no veu cap jugador local, home o dona, guanyar a Melbourne des de fa més de 40 anys.

L'Obert d'Austràlia segueix sent una terra incòmoda, quan la trepitja Paula Badosa. La jugadora de Begur, que arribava optimista al primer Grand Slam de la temporada després de guanyar el seu tercer trofeu professional pocs dies abans a Sydney, s'ha quedat a les portes dels quarts de final després de caure contra la nord-americana Madison Keys per un contundent 6-3 i 6-1. Era un duel entre dues de les tres jugadores que no havien perdut ni un set, fins als vuitens de final, però Keys s'ha mostrat implacable just el dia que Badosa cometia les errades que havia arraconat al seu diccionari fins ara. En el primer duel entre les dues jugadores ha imposat el seu joc una Madison Keys que va arribar a ser la gran promesa del tenis dels Estats Units, abans de patir lesions. Ara ha tornat forta.

Ashleigh Barty, la número 1 del món, es va imposar a una irregular Karolína Plísková per aixecar el seu primer Wimbledon i el seu segon Grand Slam de la seva carrera (6-3, 6-7 i 6-3). La tenista australiana es va endur el seu primer gran torneig des que va començar la pandèmia i després de no haver jugat pràcticament durant l'any 2020. Barty, triomfadora a Roland Garros 2019, va deixar de banda les bombolles i els tornejos sense públic per oxigenar-se a casa i és ara quan recull els fruits de la seva estratègia. En una actuació esplèndida, va desarborar Plísková, que es va veure superada i sense els seus cops habituals.