Les obres del nou alberg de temporers de Lleida ja tenen llum verda. Aquest equipament era un compromís polític de la Paeria, però no estarà operatiu abans de les eleccions municipals. Ni tan sols ho estarà la pròxima campanya d’estiu, quan s’espera l’arribada de centenars de persones atretes per la demanda laboral de la recollida de la fruita. Les protestes veïnals, el rebuig dels ecologistes, els recursos urbanístics i ara les amenaces judicials han endarrerit un dels projectes estrella de l’Ajuntament.

Iaroslav Barakhov va venir amb la seva parella a passar uns dies de vacances a Barcelona i des d'aquí han vist com esclatava la guerra al seu país. Tenien previst tornar cap a Ucraïna aquest dimarts, 1 de març, després de deu dies de turisme per Catalunya que s'han convertit en un malson. "El meu cor està amb Ucraïna, però no vull tornar-hi", explica amb pena. Ara passaran uns dies a l'alberg de Vic, juntament amb una quinzena de compatriotes a qui, com ells, la guerra els ha agafat de vacances. "Vull plorar i no puc tornar a casa", relata. No sap quan podrà tornar a Ucraïna ni com serà el país quan hi torni.

Setmana del 16 de març del 2020. Havien passat només tres dies des que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciava que declarava l’estat d’alarma per la irrupció del covid. En aquella setmana l’executiu central presentava un pla de xoc per fer front al desastre econòmic que es veia a venir que provocaria la pandèmia i que preveia, entre d’altres, la mesura estrella d’aquesta crisi: els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Uns expedients amb què les empreses s’estalvien el gruix de les cotitzacions a la Seguretat Social de la plantilla i els treballadors mantenen la feina cobrant un 70% del sou.